Detalle nota de prensa - Comunica GVA

- El cap del Consell ha proposat una "via valenciana, un nou projecte de prosperitat" en què la Comunitat Valenciana siga un model de convivència, de benestar social i de progrés econòmic
- El President ha apel·lat a la unitat per a "trencar els murs de la invisibilitat valenciana"
- Ha presidit l'acte d'entrega de les distincions de la Generalitat, on ha destacat els valors de cada una de les persones premiades, que representen una política "més raonable, més realista i més humana"

El President de la Generalitat, Ximo Puig, ha assegurat que el sentit del 9 d'Octubre, "un dia de festa cívica de pobles i ciutats, de fraternitat i agermanament", és que el poble valencià, unit, siga capaç de convertir "el problema de la Comunitat Valenciana en part de la solució d'Espanya".

Amb estes paraules s'ha expressat el cap del Consell durant l'acte d'entrega de les distincions que concedeix la Generalitat amb motiu de la celebració del Dia de la Comunitat Valenciana. "Tots a una veu aconseguirem que el problema valencià es convertisca en part de la solució d'Espanya; eixe és el sentit del 9 d'octubre", ha declarat Puig.

El President ha apel·lat a la unitat dels valencians i valencianes, perquè serà esta unitat la que "permetrà trencar els murs de la invisibilitat valenciana; una força que ens permetrà tornar a estar presents en els grans debats de futur".

"Els propose una via valenciana, un nou projecte de prosperitat", ha dit Puig, qui ha desitjat que la societat valenciana siga "un model de convivència, de cohesió, de benestar social i de progrés econòmic". "Hem de conrear el nostre orgull de poble, però no com una forma de vanitat, sinó com un estímul per a construir el nostre present i per a avançar cap al nostre futur", ha concretat.

"El nostre poble no traurà de la injustícia laments, sinó arguments per a fer viable l'autogovern i, d'esta forma, fer sostenible la convivència en un projecte comú i plural", ha puntualitzat el President, qui ha dit que, en l'actualitat, "valencianitzar significa capacitat d'entesa, reparació de drets, reconstrucció econòmica, força i unitat per a defensar la causa justa del finançament".

Puig, acompanyat de tots els membres del Consell, ha presidit l'acte d'entrega de les distincions de la Generalitat, on ha destacat els valors que representen cadascun dels premiats i que, ha dit, són els mateixos que representen la política "més raonable, més realista i més humana".

Tal com ha destacat el President, "l'autèntic patriotisme no incita a la vanitat, sinó a la responsabilitat i a l'estima tant d'allò que hem heretat com del que hem de fer, d'ara endavant, per a deixar l'herència que es mereixen les noves generacions".

Per eixa raó, ha demanat que el 9 d'Octubre servisca com a motiu d'alegria i de festa, però també per a reflexionar i transformar els valors de la societat valorant les "millors" herències d'una història "diversa i rica" i els valors de les valencianes i els valencians "que no mereixen oblit".

El President ha destacat que, malgrat les dificultats en matèria d'inversions i finançament, els trets que caracteritzen el poble valencià, com l'esforç, la honradesa i la generositat, s'han consolidat. "En eixos valors ens reafirmem cada 9 d'Octubre, cada nou dia, i plantem cara a les contrarietats, oferim resposta a les incerteses i injectem coratge a la inèrcia", ha assenyalat.

Puig ha començat el seu discurs destacant que "vora 33 anys d'autonomia democràtica donen testimoni de una institució que es deu i pertany, en tots els sentits de la paraula, al conjunt de la ciutadania valenciana, sempre des d'una mirada solidària, cosmopolita i oberta al món". "Per això, hui recordem a Haití i plorem d'impotència les morts de la incomprensió en el nostre Mediterrani", ha subratllat.

Distincions de la Generalitat

En nom de tots els premiats, l'escriptor Joan Francesc Mira ha reivindicat que "la força de certs valors i actituds es troba encara intacta, malgrat tot, entre bona part dels valencians". Mira, a més, ha fet una crida a aprofitar el 9 d'Octubre "per a saber d'on venim, on ens trobem i, sobretot, cap a on volem anar".

El Consell ha concedit l'Alta Distinció de la Generalitat al pintor Juan Genovés i a la que va ser una de les primeres atletes valencianes, Alejandra Soler, mentre que la Distinció de la Generalitat ha sigut per a la catedràtica de la UNED, Celia Amorós, referent del feminisme; Patricia Campos, la primera dona pilot de reactor a Espanya; i la Unió Nacional d'Entitats Festeres de Moros i Cristians.

D'altra banda, la Distinció al Mèrit Cultural ha recaigut en el pintor Manuel Boix, l'artista Carmen Calvo, la catedràtica en arqueologia Carmen Aranegui i el Teatre Olympia; i la Distinció al Mèrit Científic ha sigut per al investigador Francisco Mojica i per al catedràtic d'Economia Andrés Pedreño.

Quant al Mèrit Esportiu, ha sigut reconegut el treball d'Orlando Ortega, plata en 110 metres tanques en Río 2016; Kim López, or en llançament de pes en els Jocs Paralímpics Río 2016; Ait Khamouch, plata en marató en els Jocs Paralímpics de Río; Ariadna Edo, bronze en 400 metres liure en els Paralímpics de Río 2016; Sara Marín, nou vegades campeona d'Espanya de discapacitats psíquics; Mercedes Peris, campeona d'Europa 2012 en 50 metres esquena; Álvaro López, jugador internacional de Pilota Valenciana; i el Club Deportivo Herca pel seu 50 aniversari.

Les distincions al Mèrit Empresarial i Social, entregades aquest any per primera vegada, han recaigut en l'empresa Chocolates Valor, la directiva de l'empresa Boluda Corporación Marítima, Charo Coll, i els sindicalistes Antonio Montalbán, de CCOO, i Rafael Recuenco, d'UGT.

La Distinció al Mèrit per Accions a favor de la Igualtat i per una Societat Inclusiva s'ha concedit, també en la seua primera convocatòria, al Col·lectiu Lambda, en el seu 30 aniversari, i a José Antonio Bargues, impulsor de l'Associació Domus Pacis-Casal de la Pau que atén persones en situació de vulnerabilitat extrema.

Finalment, la Distinció d'Ambaixador de la Comunitat Valenciana ha sigut entregada a Josep Almudéver, un dels últims brigadistes internacionals vius i que, actualment, resideix a Marsella, i la de les Lletres Valencianes, a l'escriptor Joan Francesc Mira.