Detalle nota de prensa - Comunica GVA

- Puig i García-Page ressalten "l'esforç" de les dues comunitats per a acordar una posició comuna des d'una perspectiva "d'unió i no de confrontació"
- Defensen un nou model de finançament que reconega la insuficiència financera de les autonomies i "blinde" els serveis bàsics
- El president de la Generalitat avança una reunió a Toledo amb l'Executiu castellanomanxec per a estudiar sinergies que permeten "un desenvolupament econòmic més potent"

València. El president de la Generalitat, Ximo Puig, i el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, han presentat una declaració conjunta consensuada entre les dues autonomies que preveu una sèrie de premisses per a abordar la reforma del sistema de finançament autonòmic que, segons han manifestat, ha d'avançar cap a un model que supere "l'absolut desequilibri" existent i la insuficiència financera del conjunt de les comunitats autònomes.

Els dos dirigents han mantingut una reunió de treball al Palau de la Generalitat amb l'objectiu d'acordar una postura comuna per a les dues comunitats en la qüestió del finançament autonòmic, en la qual han participat també el conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, i el conseller d'Hisenda i Administracions Públiques de Castella-la Manxa, Alfonso Ruiz Molina.

Aquesta trobada es produeix després de l'acord del Consell de sol·licitar al president del Senat, Pío García-Escudero, la convocatòria de la Comissió General de les Comunitats Autònomes i la compareixença del president de la Generalitat en aquesta per a valorar els efectes que té el retard en la reforma del model de finançament autonòmic sobre el conjunt de les comunitats autònomes i, en particular, el perjudici que l'actual sistema té sobre la Comunitat Valenciana.

En atenció als mitjans de comunicació, els dos presidents autonòmics han destacat "l'esforç" realitzat per part de les dues comunitats "per a aconseguir una posició comuna", tant en el diagnòstic de la situació com en els plantejaments, i han coincidit en el fet que la reforma del finançament ha d'abordar-se com més prompte millor "sense excuses", des de "la perspectiva de la unió i no de la confrontació".

Premisses per al nou model

Evitar el debat entre territoris i posar en el centre les necessitats de la ciutadania és, precisament, la primera premissa de la declaració conjunta; la qual cosa, d'acord amb el document, contribuirà a "millorar el funcionament de l'estat del benestar".

Tal com han explicat, l'acord entre les dues comunitats preveu també la convocatòria "com més prompte millor" de la Conferència de Presidents per a "posar al dia" els problemes i l'estat actual del finançament autonòmic.

"Hui sumem dues comunitats autònomes", ha assenyalat Puig, que ha incidit també que "no n'hi ha prou" amb el fet que les comunitats autònomes tinguen més diàleg, sinó que és necessari que el Govern central "recupere la lleialtat institucional i assumisca el deure de la paraula donada", de manera que complisca amb allò que es va acordar en la Conferència de Presidents que va tindre lloc al gener de 2017.

Per al cap del Consell, aquesta situació d'incompliment es tradueix en "un desgast en la confiança de les institucions" i implica "una incapacitat financera de les comunitats autònomes" a l'hora de proporcionar els serveis públics fonamentals.

És per això que la declaració presentada aquest dissabte per Puig i García-Page afirma que el futur model de finançament ha de reconéixer la insuficiència financera de les comunitats autònomes i ha de "blindar" i "proporcionar estabilitat" a la prestació dels serveis socials, la sanitat i l'educació, tal com ha indicat el president de Castella-la Manxa.

El document preveu també, en tercer lloc, la necessitat de construir un sistema que equipare en recursos les diferents regions i que garantisca que "tots els ciutadans, independentment del territori en què residisquen i de la seua capacitat fiscal", tinguen dret a accedir "a un nivell equivalent de serveis públics".

D'altra banda, els dos dirigents han apel·lat al principi de lleialtat institucional, tant entre l'Estat i les comunitats autònomes com entre aquestes últimes, qüestió que es reflecteix també en la declaració institucional signada per la Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa.

Altres qüestions que preveu l'acord, tal com han explicat Puig i García-Page, són la necessària adopció d'un procés d'harmonització fiscal que evite la competència fiscal deslleial i salvaguarde la coresponsabilitat fiscal, la distribució equilibrada del dèficit entre les administracions públiques i, finalment, la reestructuració i rebaixa del deute que suporten les autonomies, en reconeixença que una part fonamental d'aquesta és producte de la insuficiència d'ingressos.

"No ens rendirem", ha asseverat el president Puig, que ha insistit en el fet que per al Govern Valencià la reforma del sistema de finançament autonòmic "és una qüestió de valors" i que té a veure "amb l'autogovern i la defensa dels ciutadans i les ciutadanes".

Així mateix, el cap de l'Executiu valencià ha aprofitat per a avançar una reunió a Toledo amb el Govern de Castella-la Manxa per a estudiar de quina manera poden sumar-se sinergies entre les dues comunitats per a aconseguir "un desenvolupament econòmic cada vegada més potent que signifique un nivell d'ocupació superior".

D'aquesta manera, Puig ha reivindicat l'existència d'un "espai de diàleg" entre les comunitats autònomes, ja que "l'Estat de les autonomies és determinant per al progrés social".

Política de l'aigua

Durant la seua intervenció, el president de la Generalitat ha fet referència també a la "greu sequera" que afecta diversos territoris d'Espanya, com és el cas de la Comunitat Valenciana, i ha defensat que les polítiques contra el canvi climàtic han d'ocupar una part "absolutament central" de l'agenda de la pròxima conferència de presidents.

Així mateix, ha expressat la disposició de la Comunitat Valenciana per a treballar conjuntament amb la resta d'actors en un acord "que comence des de baix" i ha subratllat que "la complexitat de la situació" exigeix la modernització tant dels instruments, des de la coparticipació institucional, com de les polítiques de l'aigua.