Detalle nota de prensa - Comunica GVA

- Puig demana evitar una "contrareforma recentralitzadora" i acabar amb la "paràlisi del Govern central"
- El Govern valencià es converteix en el primer executiu autonòmic a mostrar la seua postura sobre el contingut d'una possible reforma constitucional
- La iniciativa planteja que les comunitats siguen protagonistes en el debat i considera com a línies bàsiques els eixos de l'Acord del Botànic

València. El Consell ha presentat el document 'Proposta política sobre la reforma de la Constitució Espanyola', que recopila una sèrie d'elements per a debatre sobre la reforma de la Carta Magna, procés que s'ha convertit en una necessitat sentida i reclamada des de moltes opcions per a atorgar importància a la pluralitat.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha subratllat durant l'acte de presentació d'aquesta iniciativa, que ha tingut lloc al Palau, la necessitat de paralitzar la "contrareforma recentralitzadora" que ha posat en marxa el Govern central i ha reivindicat que les autonomies "no es queden al marge del procés de reforma" constitucional.

"Apostem per l'avanç en el model territorial, que siga federalitzant", ha assenyalat el president, que ha qualificat la reforma constitucional d'"actualització necessària" per a aconseguir l'"aterratge en el segle XXI".

Puig ha destacat també que resulta imprescindible "acabar amb la paràlisi" de la situació actual, que, com ha assenyalat, "està dificultant les possibilitats de futur", alhora que ha criticat els que defensen "una posició reaccionària respecte als canvis".

Amb la proposta presentada aquest dimarts, que ha sigut exposada pel conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, Manuel Alcaraz, l'executiu valencià es converteix en el primer govern autonòmic a mostrar la seua postura sobre el contingut d'una possible reforma constitucional. A l'acte ha assistit també la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, i la de Sanitat Universal, Carmen Montón, així com representants empresarials, sindicals i polítics, entre altres.

Tal com plasma la proposta, les comunitats autònomes han de ser protagonistes en aquest procés de debat públic, atés que són subjectes polítics del sistema constitucional i, a l'hora de dur a terme la reforma, han d'intervindre i disposar d'un espai de participació.

En el document presentat també s'incideix que el model autonòmic actual està esgotant els seus límits i, per tant, provocant la falta de desenvolupament polític i de finançament harmònic, solidari i igual a les comunitats autònomes, la qual cosa suposa debilitar els sistemes de protecció social i incrementar la vulnerabilitat de les persones més dèbils.

El Consell ha formulat una sèrie de prioritats que defensarà en el marc del debat social i de les accions particulars, inspirades en els eixos fonamentals de l'Acord del Botànic.

En aquest sentit, atén de manera prioritària el que considera útil, just i necessari per a la ciutadania de la Comunitat Valenciana, sense entrar en conflicte ni ignorar les necessitats d'altres territoris.

Compromís amb els valors

Per això, un dels punts de l'informe se centra en la proposta d'ampliació dels valors explícitament assumits en la Constitució per a millorar el caràcter que ha de tindre, com a espill de la societat actual, i comprometre's amb aspectes com la lluita contra el canvi climàtic, la lluita contra la violència de gènere o la promoció del govern obert. Al seu torn, podrien incloure's nous valors constitucionals, com la paritat, la sostenibilitat i l'hospitalitat.

Drets per a rescatar persones

El document arreplega també nous drets per a rescatar persones, que, en alguns casos, ja estan enunciats en la Constitució, però que han de passar a considerar-se drets subjectius plens. Entre aquests, es troben la rebaixa de l'edat per a l'exercici dels drets polítics als 16 anys, la igualtat de drets entre les persones estrangeres i els ciutadans nacionals o l'ampliació de les garanties del dret d'asil que asseguren el respecte dels drets humans per a les persones sol·licitants d'acollida.

Així mateix, es proposa convertir en autèntics drets subjectius l'accés a un habitatge digne, adequat i assequible; l'educació infantil; la salut i la sanitat universal; els serveis socials de la dependència; la protecció de la infància o la renda bàsica; la diversitat d'orientacions sexuals i la lliure identitat de gènere; el dret a una mort digna o l'accés a la informació pública, entre altres.

Millora de les institucions representatives

D'altra banda, s'inclouen algunes reformes que incideixen en la millora de les institucions representatives, en noves expressions de la democràcia participativa i de la separació de poders. En aquest sentit, es proposa fixar elements per a incrementar la proporcionalitat del sistema electoral, establir compromisos d'integritat per als càrrecs públics, facilitar la celebració de referèndums consultius i la realització d'iniciatives legislatives populars, o reforçar la imparcialitat de la Fiscalia General de l'Estat, entre altres propostes.

Cap a un nou model d'estat federal

L'informe planteja un nou model d'estat en què, partint de la lleialtat federal, es reconeguen els fets diferencials. En aquest sentit, la proposta del Govern Valencià és dur a terme una reforma del model que defineix l'Estat com a federal i com la manera de mantindre unit el que és divers, i que articule una distribució territorial del poder a partir del principi de subsidiarietat. Per això, es consideren els ajuntaments com un tercer pilar de l'Estat, dotats constitucionalment d'unes competències bàsiques.

En aquest nou model, l'aprovació i reforma dels estatuts d'autonomia es duria a terme sense intervenció de les Corts Generals, i estaria sotmesa exclusivament al control de constitucionalitat. La Constitució ha d'establir i concretar constitucionalment llistats precisos de competències de l'Estat i fitar l'abast de les competències concurrents i compartides per a evitar els abusos en l'elaboració i aplicació de legislació bàsica.

Així mateix, en la proposta del Consell s'indica que cada comunitat autònoma ha de disposar de plena potestat legislativa en aquelles matèries per a la competència de les quals la Constitució no haja reservat explícitament l'Estat federal, amb clàusules per a evitar processos unilaterals de recentralització per part de l'Estat central i l'eliminació de la suspensió automàtica de les normes autonòmiques impugnades pel Govern central al Tribunal Constitucional.

En concret, totes les comunitats autònomes tindran competències exclusives en matèries relacionades amb el desenvolupament de l'estat social i, voluntàriament, podran assumir competències en altres matèries relacionades amb els fets diferencials, com la llengua pròpia o el dret civil, reivindicació especialment rellevant en el cas valencià. Al seu torn, ha de ser potestat de cada comunitat autònoma regular la seua organització territorial interna, per la qual cosa s'eliminarien les referències a províncies i diputacions.

D'altra banda, es proposa reconéixer i facilitar la participació reglada de les autonomies en les institucions de la Unió Europea i garantir en la Constitució la seua participació en els procediments de reforma constitucional.
Una altra novetat important és que es proposa convertir el Senat en una cambra conformada per representants dels consells de govern autonòmics, amb un nombre reduït i proporcional a la població. El Senat es convertiria en la cambra de primera lectura i amb capacitat de veto en les lleis susceptibles d'afectar els territoris, com són les que afecten el disseny competencial, el finançament autonòmic, els fets diferencials o la legislació bàsica.
S'hi introdueix al seu torn la correcció de l'asimetria entre el castellà i la resta de llengües espanyoles i la garantia dels drets lingüístics de les persones parlants de les diferents llengües.

Sistema de finançament

La proposta de reforma estableix, al seu torn, que les bases essencials del sistema de finançament haurien de quedar establides en la Constitució, per a concretar-se posteriorment amb les comunitats autònomes de manera multilateral en el Senat.

Els principis que regirien aquest sistema serien la suficiència financera, la igualtat, la lleialtat institucional i la coresponsabilitat fiscal, i la multilateralitat i participació de les comunitats autònomes en tot el procés de presa de decisions que afecten al finançament, amb mecanismes per a impedir les decisions unilaterals del Govern central.

En aquest sentit, el finançament autonòmic ha de ser concebut com un element integrant de la concepció general de l'estat social, amb prioritat per a les inversions en drets socials i la construcció de la igualtat.

L'exercici de drets i els serveis públics estan relacionats amb factors demogràfics que poden incidir en les modalitats de despesa, per la qual cosa haurien de constitucionalitzar-se determinats indicadors bàsics. Així mateix, els serveis que servisquen a l'exercici de drets i a la realització de la igualtat han de quedar protegits de les oscil·lacions negatives dels cicles econòmics, amb mínims de despesa i un fons de contingència per a les fases recessives.

D'altra banda, per a garantir l'autonomia financera i la coresponsabilitat s'han d'establir constitucionalment les fonts d'ingressos de les comunitats autònomes i incrementar la seua participació en els impostos. Per a la gestió i recaptació dels impostos es preveu la possibilitat de crear agències tributàries autonòmiques que participen en els òrgans de decisió de l'agència tributària estatal, que ha de ser de caràcter federal.

Així mateix, s'arreplega que el nou sistema de repartiment hauria d'avaluar-se i actualitzar-se per períodes de 5 anys pel Senat, i que ha de constitucionalitzar el Consell de Política Fiscal i Financera com a òrgan dependent d'aquesta cambra i amb mecanismes per a afavorir el consens i la multilateralitat i reduir el pes del Govern central en la presa de decisions.

Finalment, quant al deute públic autonòmic, la Constitució hauria de preveure una disposició transitòria per a la compensació del dèficit acumulat de finançament en un termini no superior a cinc anys.