Educació, Cultura i Esport

El Consorci de Museus reuneix la passió geomètrica de Monika Buch

04/05/2018
El Consorci de Museus reuneix la passió geomètrica de Monika Buch
- La Fundació Chirivella Soriano acull la mostra 'Monika Buch. Trajectòria 1956/2018'
- Amb més de 120 obres, l'exposició repassa 50 anys de trajectòria i constitueix la retrospectiva més important sobre l'artista valenciana
El Consorci de Museus presenta l'exposició 'Monika Buch. Trajectòria 1956/2018' a la seu de la Fundació Chirivella Soriano, on es podrà veure fins al pròxim 9 de setembre.

Composta per més de 120 obres, l'exposició és la retrospectiva més important que s'ha dedicat a l'artista valenciana, que als seus 82 anys continua produint.

La mostra ha sigut presentada aquest matí pel director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont; acompanyat pel president de la Fundació Chirivella Soriano, Manuel Xirivella; pel comissari de l'exposició, José Luis Martínez Meseguer, i per l'artista, Monika Buch.

L'exposició mostra la passió geomètrica de Buch i reuneix 50 anys de producció artística. A més, situa Monika Buch com a artista, com a dona i com a valenciana, i reivindica la seua obra com una de les trajectòries més interessants de l'art valencià del segle XX.

En aquest sentit, el director del Consorci de Museus ha assenyalat que "l'exposició reconeix la trajectòria creativa de Monika Buch i ens permet enriquir el relat de l'art contemporani valencià".

Pérez Pont ha recordat que "des del Consorci de Museus estem treballant per a reconstruir la història de l'art des del punt de vista de la dona, visibilitzant el treball i les aportacions que moltes d'elles han fet a l'art actual".

Per la seua banda, el comissari de l'exposició ha manifestat que "Monika Buch és de les poques dones que s'han dedicat en el segle XX a l'abstracció geomètrica", i ha afegit que "és de les poques que continuen i perseveren en la creació continuada, amb els seus daltabaixos, perquè també va ser mare en tres ocasions, en un moment en què s'hi exigia exclusivitat".

El director del Consorci de Museus ha afegit així mateix que "Monika Buch començaria la seua carrera sense un referent cultural femení en el qual mirar-se; la seua obra és, no obstant això, hui en dia, un exemple per a tots".

El president de la Fundació Chirivella Soriano, Manuel Chirivella, ha destacat que "en tota l'obra de Monika Buch podem apreciar la incessant cerca de la relació entre forma i color, la combinació de progressions de color amb estructures geomètriques, la superposició de les quals dóna lloc a noves impressions visuals que permeten a l'espectador interactuar-hi en un inacabable procés de reconeixement estètic".

Monika Buch va nàixer a València el 5 de març de 1936. La seua família, procedent de la ciutat alemanya Halle an der Saale, es va traslladar a finals del segle XIX a València, però la Guerra Civil espanyola retornà tota la família a Alemanya de nou.

Segons el comissari, "qualsevol de les 120 peces triades en l'exposició són impressionants; no obstant això, les obres de la seua etapa formativa, 1956-1958, a Ulm, són potser les més rellevants. A pesar de ser els seus començaments, sorprén la perfecció en l'execució", i ha destacat així mateix que "es podria pensar que les seues obres estan fetes a ordinador i totes estan fetes absolutament a mà".

José Luis Meseguer ha explicat que "en ella es dilueix la frontera entre art i disseny, en la qual ara sembla que s'insisteix més".

Després de la seua etapa a Ulm, en 1958 l'artista es va traslladar a Utrecht, ciutat on segueix residint ara i on va cursar els estudis universitaris de Pedagogia i Psicologia Infantil. Durant dos anys va centrar la seua activitat en el camp del disseny de joguets a la fàbrica holandesa ADO. Des de 1972 es va dedicar al seu treball artístic, amb investigacions centrades en la interrelació forma-color.

Discurs expositiu

La trajectòria de Monika Buch no és lineal. Pren i reprén idees anteriors per a continuar progressant en les seues investigacions i en els resultats plàstics que se'n deriven.

Hem agrupat la seua obra en set apartats diferents, independentment de l'any de la seua creació. Les peces fetes en els anys d'Ulm compondrien la formació. Un segon apartat amb les obres lineals, geometria en estat pur. Un altre amb les modulars, amb la repetició. Un quart amb les enganyoses figures impossibles o 'trampantojos' (de "trampa ante el ojo").

En aquest mateix sentit estarien les obres opticocinètiques, que pretenen portar el moviment, el seu efecte, a la bidimensionalitat; les casuals, aquelles obres -majoritàriament collages- en què la repetició d'un mateix mòdul deixa un cert atzar en el resultat segons la càrrega d'acrílic que porte el tampó utilitzat per a la seua realització. I, finalment, la denominada investigació, on veurem tot això en peces l'experimentació de les quals reitera al llarg del temps i dels temes.

Galeria d'imatges