Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Sanitat Universal i Salut Pública
Fertilidad
Un estudi de Fisabio analitza la relació entre la fertilitat i el tractament amb iode radioactiu en pacients amb càncer de tiroides
02/08/2018
- L'estudi retrospectiu inclou els casos de dones amb càncer diferenciat de tiroides ateses a l'Hospital Verge dels Lliris d'Alcoi
Investigadores i investigadors de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio) i l'Hospital Verge dels Lliris d'Alcoi han iniciat un estudi retrospectiu que analitzarà la relació existent entre la fertilitat i el tractament amb iode radioactiu en dones amb càncer de tiroides.
El grup d'investigació, liderat per la doctora Pino Navarro, estudiarà els casos de 57 dones, en edat fèrtil amb càncer de tiroides que han sigut ateses en el servei d'Endocrinologia de l'Hospital Verge dels Lliris d'Alcoi.
El càncer diferenciat de tiroides és el tumor endocrí més freqüent. La incidència d'aquest és més elevada en dones que en homes: ja que per cada tres casos diagnosticats en dones (sovint durant l'edat reproductiva), es detecta un cas en homes. En l'actualitat, és el tipus de tumor que més creix en incidència. La província de València va registrar en 2017 el diagnòstic de 12.283 casos nous, 3.135 més que l'any 2000, segons dades de l'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC).
En aquests pacients, el tractament inicial consisteix en una extirpació de la glàndula tiroïdal, seguida en molts casos per un tractament amb iode radioactiu.
"Afortunadament, la majoria de les pacients conserven una bona qualitat de vida i moltes buscaran posteriorment un embaràs. El problema que observe en la meua pràctica clínica és la visita en consulta de fertilitat de dones joves que tenen una baixa reserva ovàrica 'inexplicable' i l'únic antecedent és que han sigut tractades d'un càncer de tiroides i exposades al iode radioactiu", assenyala la doctora Pino Navarro, endocrinòloga de l'Hospital Verge dels Lliris.
L'estudi pretén avaluar si l'antecedent d'exposició a iode radioactiu en edat fèrtil modifica la fertilitat i, per a fer-ho, els científics i científiques analitzaran la reserva ovàrica actual de les pacients mitjançant la determinació de l'hormona antimülleriana (que informa de la quantitat i qualitat dels òvuls), així com altres paràmetres com l'edat de la menopausa (si s'ha produït), història de fertilitat, edat de la dona, dosi de iode, etc.
"Ja s'han publicat estudis realitzats en mostres reduïdes de pacients que evidencien que després del tractament amb iode -hi afig la doctora Pino- es produeix una disminució de l'hormona antimülleriana, i el descens màxim té lloc als tres mesos. En el 82 % dels casos els nivells d'aquesta hormona no es recuperen completament fins i tot passat un any de seguiment".
"Si els nostres resultats apunten al fet que el iode pot afectar la fertilitat futura de la dona, plantegem la possibilitat d'un canvi de paradigma en l'assistència d'aquestes pacients i considerem l'opció de dur a terme un assessorament reproductiu a la dona abans de ser sotmesa al tractament amb iode radioactiu i si escau, valorar la criopreservació de gàmetes (ovòcits)", puntualitza la investigadora de la Fundació Fisabio.
Si, per contra, la pacient ja ha rebut el tractament amb iode i es planteja en el futur tindre descendència pròpia, "recomanem valorar la reserva ovàrica actual -matisa la investigadora principal de l'estudi- i, en funció del resultat i del pronòstic reproductiu, plantejar la conveniència de no demorar la cerca de gestació i/o una recollida d'ovòcits abans que s'esgote aquesta reserva".
L'equip investigador es planteja dur a terme posteriorment un estudi prospectiu multicèntric amb la col·laboració de diferents hospitals de la Comunitat Valenciana i Andalusia, en el qual s'avaluaria l'hormona antimülleriana abans del tractament amb iode i l'evolució dels nivells després d'aquest tractament per a avaluar l'impacte real en cada una de les pacients.
El grup d'investigació, liderat per la doctora Pino Navarro, estudiarà els casos de 57 dones, en edat fèrtil amb càncer de tiroides que han sigut ateses en el servei d'Endocrinologia de l'Hospital Verge dels Lliris d'Alcoi.
El càncer diferenciat de tiroides és el tumor endocrí més freqüent. La incidència d'aquest és més elevada en dones que en homes: ja que per cada tres casos diagnosticats en dones (sovint durant l'edat reproductiva), es detecta un cas en homes. En l'actualitat, és el tipus de tumor que més creix en incidència. La província de València va registrar en 2017 el diagnòstic de 12.283 casos nous, 3.135 més que l'any 2000, segons dades de l'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC).
En aquests pacients, el tractament inicial consisteix en una extirpació de la glàndula tiroïdal, seguida en molts casos per un tractament amb iode radioactiu.
"Afortunadament, la majoria de les pacients conserven una bona qualitat de vida i moltes buscaran posteriorment un embaràs. El problema que observe en la meua pràctica clínica és la visita en consulta de fertilitat de dones joves que tenen una baixa reserva ovàrica 'inexplicable' i l'únic antecedent és que han sigut tractades d'un càncer de tiroides i exposades al iode radioactiu", assenyala la doctora Pino Navarro, endocrinòloga de l'Hospital Verge dels Lliris.
L'estudi pretén avaluar si l'antecedent d'exposició a iode radioactiu en edat fèrtil modifica la fertilitat i, per a fer-ho, els científics i científiques analitzaran la reserva ovàrica actual de les pacients mitjançant la determinació de l'hormona antimülleriana (que informa de la quantitat i qualitat dels òvuls), així com altres paràmetres com l'edat de la menopausa (si s'ha produït), història de fertilitat, edat de la dona, dosi de iode, etc.
"Ja s'han publicat estudis realitzats en mostres reduïdes de pacients que evidencien que després del tractament amb iode -hi afig la doctora Pino- es produeix una disminució de l'hormona antimülleriana, i el descens màxim té lloc als tres mesos. En el 82 % dels casos els nivells d'aquesta hormona no es recuperen completament fins i tot passat un any de seguiment".
"Si els nostres resultats apunten al fet que el iode pot afectar la fertilitat futura de la dona, plantegem la possibilitat d'un canvi de paradigma en l'assistència d'aquestes pacients i considerem l'opció de dur a terme un assessorament reproductiu a la dona abans de ser sotmesa al tractament amb iode radioactiu i si escau, valorar la criopreservació de gàmetes (ovòcits)", puntualitza la investigadora de la Fundació Fisabio.
Si, per contra, la pacient ja ha rebut el tractament amb iode i es planteja en el futur tindre descendència pròpia, "recomanem valorar la reserva ovàrica actual -matisa la investigadora principal de l'estudi- i, en funció del resultat i del pronòstic reproductiu, plantejar la conveniència de no demorar la cerca de gestació i/o una recollida d'ovòcits abans que s'esgote aquesta reserva".
L'equip investigador es planteja dur a terme posteriorment un estudi prospectiu multicèntric amb la col·laboració de diferents hospitals de la Comunitat Valenciana i Andalusia, en el qual s'avaluaria l'hormona antimülleriana abans del tractament amb iode i l'evolució dels nivells després d'aquest tractament per a avaluar l'impacte real en cada una de les pacients.