Detalle nota de prensa - Comunica GVA

- El Consell Social de les Llengües inicia el seu camí amb una reunió al Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna
- Marzà: "Cal anar més enllà de les aules i poder arribar a un ús normatiu de la nostra llengua en tots els àmbits"

Simat de la Valldigna. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha subratllat la importància de l'ús i aprenentatge de les llengües com a mitjà per a "buscar espais d'enteniment i enfortir la identitat", i s'ha mostrat partidari d'avançar en l'ús i normalització d'aquestes.

Així ho ha manifestat Puig després de participar en la sessió constitutiva del Consell Social de les Llengües, que ha presidit aquest dijous a Simat de la Valldigna.

A la sessió constitutiva, que ha tingut lloc al Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, també han assistit el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà; la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, i el conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, Manuel Alcaraz.

"Per a la llengua és un dia important", ha considerat el cap del Consell, que ha explicat que la constitució d'aquest organisme coincideix amb la commemoració del 35 aniversari de l'aprovació de la Llei d'ús i ensenyament del valencià.

En aquest sentit, ha considerat que "seria molt bo" que es coneguera el treball que s'ha fet en aquestes més de tres dècades, en què s'ha fet "un avanç substancial en l'aplicació real" de la norma.

Tot i això, per a Puig, el valencià "té molts espais per a avançar", perquè, ha advertit, "en l'educació s'ha avançat molt, però no tant en l'ús, ja que en molts àmbits el seu ús és absolutament marginal".

"Des de la nostra visió, tots els xiquets i xiquetes, i els ciutadans i ciutadanes, han de saber moure's perfectament en les dues llengües cooficials, i també en anglés i altres llengües", ha afirmat, i ha afegit que, per això, és important que en aquest Consell Social de les Llengües "participen altres institucions de llengües que no són pròpies de la Comunitat, com l'anglés, el francés o l'alemany".

De fet, ha considerat que la participació de representants de llengües estrangeres simbolitza "el que significa la Comunitat Valenciana com una comunitat oberta, en què qualsevol persona i qualsevol llengua són sempre ben acollides".

Per això, ha considerat fonamental l'impuls a aquest Consell de les Llengües, "que no és qüestió d'un departament, sinó de tota la societat valenciana", i en el qual estan representats tots els sectors. També ha subratllat la seua voluntat perquè aquest organisme es convertisca en "un agent a favor del multilingüisme".

Una "àgora de les llengües"

Així ho ha expressat també el conseller d'Educació, Vicent Marzà, que ha admés que la Llei d'ús "ens ha fet avançar", però ha fet una crida a "continuar avançant, especialment en els àmbits de l'ús del valencià".

"Cal anar més enllà de les aules i poder arribar a un ús normatiu de la nostra llengua en tots els àmbits d'ús; per això, pensem que era especialment important constituir aquest Consell Social de les Llengües i que tinguera la participació del conjunt de la ciutadania", ha afirmat el conseller.

En aquest sentit, ha destacat la participació d'associacions "que conformen el territori valencià", però també de "diferents llengües, cultures i visions", i ha definit aquesta entitat com "una àgora de les llengües".

A més, ha fet una crida a la participació perquè "es propose i s'avalue" el que s'està fent quant a la normalització de la llengua pròpia, i ha apostat per "traslladar a la societat la necessitat d'impulsar la convivència de les llengües".

"Reclamem que aquests 35 anys no es queden en una commemoració històrica, sinó que servisquen per a construir un futur de convivència de les llengües i, en especial, de normalització de la nostra llengua", ha conclòs.

El Consell Social de les Llengües

Creat mitjançant el Decret 73/2018, del 8 de juny, el Consell Social està constituït per 19 vocals, nomenats entre persones o representants d'entitats que hagen destacat per la seua contribució a la normalització lingüística, i procedents d'àmbits com l'educació, la cultura, els mitjans de comunicació, els esports, la investigació, les associacions cíviques, l'àmbit festiu, l'economia social i les associacions musicals.

Els 19 vocals es poden consultar en el document adjunt.

La creació del Consell Social de les Llengües forma part de les iniciatives que ha posat en marxa la Generalitat per a la celebració dels 35 anys des de l'aprovació de la Llei d'ús i ensenyament del valencià.

La constitució d'aquest respon a la voluntat del Consell de fomentar la participació ciutadana en la vida política, econòmica i cultural, lligada a la política lingüística i a la convivència entre llengües.