Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat
La Generalitat trasllada a l'Ajuntament de València la proposta "concreta, viable i estudiada" per al bloc de Portuaris
26/11/2018
- El director general d'Habitatge, Rafa Briet, ha qualificat de "molt bona notícia que els veïns consideren la proposta que la Generalitat els va traslladar la setmana passada com l'opció més viable"
- Aquesta vesprada representants de la Conselleria d'Habitatge han mantingut una reunió amb els representants de l'Ajuntament de València i els tècnics per a desenvolupar la proposta
- Aquesta vesprada representants de la Conselleria d'Habitatge han mantingut una reunió amb els representants de l'Ajuntament de València i els tècnics per a desenvolupar la proposta
Representants de la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori han mantingut aquesta vesprada una reunió de treball amb representants de l'Ajuntament de València i membres del Pla Cabanyal per a "analitzar i concretar la solució proposada per la Generalitat per al grup d'habitatges Manuela Solís Clara de València, més conegut com el bloc de Portuaris del Cabanyal".
En aquest sentit, el director general d'Habitatge, Rehabilitació i Regeneració Urbana, Rafa Briet, ha assegurat que "és una notícia molt bona que els veïns consideren la proposta que la Generalitat els va traslladar la setmana passada com l'opció més viable i, per això, és el moment de treballar per a desenvolupar i concretar les actuacions" que afecten 168 habitatges de l'edifici, 91 de privats i 77 de públics.
En la reunió estaven presents, a més del director general, el secretari autonòmic Lluís Ferrando, i els regidors de l'Ajuntament de València Vicent Sarrià, María Oliver i Pere Fuset; el gerent del Pla Cabanyal-Canyamelar, Vicent Gallard, i tècnics autonòmics i municipals.
Cal assenyalar que la setmana passada, tal com va explicar la consellera María José Salvador, el director general va mantindre una reunió amb els representants veïnals Diego Llinares, Vicenta Albiñana i Lucía Chinchilla en la qual els va plantejar una proposta "estudiada, rigorosa, realista i viable" amb l'únic objectiu de "garantir habitatges de qualitat, en condicions i nous per als veïns, tècnicament i econòmicament viables".
En aquest sentit, tal com va traslladar la Conselleria la setmana passada als veïns, l'estat de l'edifici "és molt delicat pel mal estat de conservació en què es troba l'estructura de formigó de la construcció, amb resistències del material molt baixes i zones amb corrosió avançada de les armadures", ha apuntat el director general. Les façanes i cobertes no tenen aïllament tèrmic, a la qual cosa hem d'afegir els problemes d'accessibilitat a causa de les barreres arquitectòniques i de la falta d'ascensors en la majoria dels portals, en un edifici amb set plantes d'alçària.
Per això, la proposta de la Generalitat es basa en les ajudes del Pla estatal d'habitatge 2018-2021 que, després de l'anàlisi que ha dut a terme la Conselleria, "s'ha comprovat que les ajudes previstes per a la construcció d'un immoble nou són més avantatjoses que per a la rehabilitació integral", ha apuntat el director general.
Aquestes ajudes serien les corresponents a la convocatòria per a àrees de regeneració i renovació urbana (ARRU) i podrien arribar a ser, com a mínim, d'un 65 % dels costos d'execució.
Amb aquestes ajudes es pot arribar a rebre fins a 30.000 euros per habitatge reconstruït per part del Ministeri de Foment, un 20 % en el cas del Govern autonòmic i un 5 % des de l'Ajuntament. D'aquesta manera, s'ha estimat que cada veí hauria d'assumir només un cost d'uns 370 euros per metre quadrat d'habitatge, sense considerar les possibles ajudes individuals. En canvi, per a les ajudes de rehabilitació, des del Ministeri de Foment es preveu una quantitat només de fins a 12.000 euros per habitatge i, en conseqüència, el cost que hauria d'assumir cada propietari seria d'uns 900 euros per metre quadrat.
Edifici nou i aparcament
D'altra banda, per a atendre les peticions dels representants dels veïns, des de la Generalitat també es treballarà per a buscar una solució a la seguretat jurídica i a les diverses opcions a què puguen optar els propietaris, segons la seua situació personal i d'emergència social.
A més, la Generalitat també ha plantejat opcions per a evitar els costos elevats de reallotjaments i, en aquest sentit, s'ha considerat la possibilitat de construir el nou edifici en un emplaçament pròxim a la ubicació actual abans d'enderrocar el bloc, perquè els propietaris puguen romandre a sa casa fins que estiguen construïts els habitatges nous i definitius. A més, cal recordar que l'edifici actual es troba fora d'ordenació.
Finalment, s'ha abordat l'opció de construir un aparcament subterrani o poder disposar de places d'aparcament fora de l'edifici, que permetrien abaratir substancialment el pressupost final que haurien de pagar els propietaris. Aquesta opció ja es fa en altres ciutats europees, especialment, en promoció d'habitatge públic. Inclús hi ha països que només obliguen a tindre una plaça de garatge quan una persona adquireix un cotxe.
En aquest sentit, el director general d'Habitatge, Rehabilitació i Regeneració Urbana, Rafa Briet, ha assegurat que "és una notícia molt bona que els veïns consideren la proposta que la Generalitat els va traslladar la setmana passada com l'opció més viable i, per això, és el moment de treballar per a desenvolupar i concretar les actuacions" que afecten 168 habitatges de l'edifici, 91 de privats i 77 de públics.
En la reunió estaven presents, a més del director general, el secretari autonòmic Lluís Ferrando, i els regidors de l'Ajuntament de València Vicent Sarrià, María Oliver i Pere Fuset; el gerent del Pla Cabanyal-Canyamelar, Vicent Gallard, i tècnics autonòmics i municipals.
Cal assenyalar que la setmana passada, tal com va explicar la consellera María José Salvador, el director general va mantindre una reunió amb els representants veïnals Diego Llinares, Vicenta Albiñana i Lucía Chinchilla en la qual els va plantejar una proposta "estudiada, rigorosa, realista i viable" amb l'únic objectiu de "garantir habitatges de qualitat, en condicions i nous per als veïns, tècnicament i econòmicament viables".
En aquest sentit, tal com va traslladar la Conselleria la setmana passada als veïns, l'estat de l'edifici "és molt delicat pel mal estat de conservació en què es troba l'estructura de formigó de la construcció, amb resistències del material molt baixes i zones amb corrosió avançada de les armadures", ha apuntat el director general. Les façanes i cobertes no tenen aïllament tèrmic, a la qual cosa hem d'afegir els problemes d'accessibilitat a causa de les barreres arquitectòniques i de la falta d'ascensors en la majoria dels portals, en un edifici amb set plantes d'alçària.
Per això, la proposta de la Generalitat es basa en les ajudes del Pla estatal d'habitatge 2018-2021 que, després de l'anàlisi que ha dut a terme la Conselleria, "s'ha comprovat que les ajudes previstes per a la construcció d'un immoble nou són més avantatjoses que per a la rehabilitació integral", ha apuntat el director general.
Aquestes ajudes serien les corresponents a la convocatòria per a àrees de regeneració i renovació urbana (ARRU) i podrien arribar a ser, com a mínim, d'un 65 % dels costos d'execució.
Amb aquestes ajudes es pot arribar a rebre fins a 30.000 euros per habitatge reconstruït per part del Ministeri de Foment, un 20 % en el cas del Govern autonòmic i un 5 % des de l'Ajuntament. D'aquesta manera, s'ha estimat que cada veí hauria d'assumir només un cost d'uns 370 euros per metre quadrat d'habitatge, sense considerar les possibles ajudes individuals. En canvi, per a les ajudes de rehabilitació, des del Ministeri de Foment es preveu una quantitat només de fins a 12.000 euros per habitatge i, en conseqüència, el cost que hauria d'assumir cada propietari seria d'uns 900 euros per metre quadrat.
Edifici nou i aparcament
D'altra banda, per a atendre les peticions dels representants dels veïns, des de la Generalitat també es treballarà per a buscar una solució a la seguretat jurídica i a les diverses opcions a què puguen optar els propietaris, segons la seua situació personal i d'emergència social.
A més, la Generalitat també ha plantejat opcions per a evitar els costos elevats de reallotjaments i, en aquest sentit, s'ha considerat la possibilitat de construir el nou edifici en un emplaçament pròxim a la ubicació actual abans d'enderrocar el bloc, perquè els propietaris puguen romandre a sa casa fins que estiguen construïts els habitatges nous i definitius. A més, cal recordar que l'edifici actual es troba fora d'ordenació.
Finalment, s'ha abordat l'opció de construir un aparcament subterrani o poder disposar de places d'aparcament fora de l'edifici, que permetrien abaratir substancialment el pressupost final que haurien de pagar els propietaris. Aquesta opció ja es fa en altres ciutats europees, especialment, en promoció d'habitatge públic. Inclús hi ha països que només obliguen a tindre una plaça de garatge quan una persona adquireix un cotxe.