Detalle nota de prensa - Comunica GVA
President
Memòria històrica
Ximo Puig recorda que la recuperació de la memòria històrica és "una obligació moral" de qualsevol societat democràtica
21/02/2019
- El president ha presentat la iniciativa 'Alacant 2019, capital de la memòria', amb la qual es recorda el 80 aniversari del final de la Guerra Civil i s'homenatja els que van patir-ne les conseqüències
- Bravo ha manifestat que és "imprescindible" recordar i honrar els que van patir a causa del conflicte civil i els que van lluitar contra la dictadura en defensa de les llibertats i els drets fonamentals
- El programa d'activitats s'ha organitzat entorn de tres eixos: la 'Capitalitat de l'exili', la 'Capitalitat de la cultura' i la 'Capitalitat de la memòria'
- Bravo ha manifestat que és "imprescindible" recordar i honrar els que van patir a causa del conflicte civil i els que van lluitar contra la dictadura en defensa de les llibertats i els drets fonamentals
- El programa d'activitats s'ha organitzat entorn de tres eixos: la 'Capitalitat de l'exili', la 'Capitalitat de la cultura' i la 'Capitalitat de la memòria'
- El president ha presentat la iniciativa 'Alacant 2019, capital de la memòria', amb la qual es recorda el 80 aniversari del final de la Guerra Civil i s'homenatja els que van patir-ne les conseqüències
- Bravo ha manifestat que és "imprescindible" recordar i honrar els que van patir a causa del conflicte civil i els que van lluitar contra la dictadura en defensa de les llibertats i els drets fonamentals
- El programa d'activitats s'ha organitzat entorn de tres eixos: la 'Capitalitat de l'exili', la 'Capitalitat de la cultura' i la 'Capitalitat de la memòria'
Alacant. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha recordat aquest dijous que la recuperació de la memòria històrica és "una obligació moral" de qualsevol societat democràtica. "Per al Consell ?ha asseverat Puig? es tracta, a més, d'un mandat legal dirigit al coneixement dels fets, la reparació de les víctimes i la verdadera reconciliació".
"Recuperar la nostra memòria és la manera més ferma d'assentar el nostre futur de convivència, concòrdia i pau", ha afirmat el cap del Consell en l'acte de presentació de la iniciativa 'Alacant 2019, capital de la memòria', amb la qual es commemora el 80 aniversari del final de la Guerra Civil i es pretén homenatjar els que van patir-ne les conseqüències.
Segons Puig, el qual ha definit la preservació de la memòria com una "manifestació de cultura democràtica", Alacant és un símbol de "lluita i resistència dels demòcrates espanyols enfront del feixisme i la repressió", junt amb altres municipis que també van ser "escenaris reals" de la lluita de la ciutadania per la llibertat, com ara Petrer, Aspe o Monòver.
Per a la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, "és imprescindible per part dels que tenim responsabilitat en una administració que forma part d'un estat democràtic, que recordem i honrem els que van patir les conseqüències del conflicte civil,els que van lluitar contra la dictadura en defensa de les llibertats i drets fonamentals, els quals hui gaudim".
Així mateix, la titular de Justícia ha assenyalat que Alacant i els llocs de la memòria "formen part d'una capitalitat de la memòria per a recordar el final d'una ambició col·lectiva i reconéixer-nos en el més bo de les idees de lluita per la llibertat, la democràcia i la igualtat".
Programa d'activitats
Bravo, que ha explicat que el programa d'activitats s'ha organitzat conjuntament entre la Generalitat, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i alguns municipis alacantins, ha detallat que per a "configurar una commemoració completa" s'han estructurat tres eixos: 'Capitalitat de l'exili', 'Capitalitat de la cultura' i 'Capitalitat de la memòria'.
Respecte al primer eix, 'Capitalitat de l'exili', com a homenatge a les víctimes que van haver d'exiliar-se, s'han previst activitats com l'exposició 'Buscant refugi per als meus fills', del fotoperiodista Javier Bauluz, que es distribuirà en unes lones grans per la ciutat. Es tracta de més de 250 fotografies de l'èxode de les famílies de refugiats cap a Europa a través de sis països, amb les quals es pretén establir un paral·lelisme entre els refugiats del segle XXI i els refugiats espanyols de 1939.
Dins de l'eix de la 'Capitalitat de la cultura', destaca el cicle de col·loquis literaris 'La guerra civil i la dictadura en la literatura', en col·laboració amb l'Aula de Literatura de la Universitat d'Alacant, en el qual participaran, durant els divendres de març, autors com Ignacio Martinez de Pisón, Lorenzo Silva i Vicente Muñoz Puelles; també la representació teatral 'Dins d'una hora', de Juan Luis Mira, sobre el bombardeig del mercat d'Alacant; el Concert de la Memòria, de la gira de Víctor Manuel, o la programació específica en la Filmoteca d'Alacant, amb pel·lícules i documentals sobre la Guerra Civil Espanyola, el final de la guerra i la postguerra; en el segon trimestre de l'any.
Finalment, l'eix 'Capitalitat de la memòria' comprendrà activitats com la Trobada sobre Memòria Històrica i Democràtica, que es desenvoluparà entorn del 28 de març, amb la presència d'historiadors i representants de les entitats memorialistes.
La programació completa i actualitzada es pot consultar ací.
Llocs de la memòria
En la commemoració es proposa també que hi participen altres municipis de la província d'Alacant en els quals es troben llocs emblemàtics dels últims dies de la Guerra Civil.
En aquest sentit destaquen la Finca del Poblet de Petrer, que va ser, fins a l'arribada de la democràcia actual, l'última seu d'una presidència de govern legítima al nostre país, i l'últim lloc des del qual el Govern legítim de la II República va tractar de recompondre les forces; el Fondó de Monòver, que va ser l'aeroport des del qual el Govern legítim va abandonar definitivament Espanya, i el camp de concentració de San Isidro d'Albatera, on van anar a parar els milers de refugiats que no van aconseguir embarcar a Alacant.
A més de la reivindicació d'aquests llocs i la realitat històrica i simbòlica que representen, 'Alacant 2019, Llocs de la Memòria', donarà cobertura a la promoció i la divulgació de totes les activitats centrades en la memòria històrica que enguany organitzen els municipis alacantins.
- Bravo ha manifestat que és "imprescindible" recordar i honrar els que van patir a causa del conflicte civil i els que van lluitar contra la dictadura en defensa de les llibertats i els drets fonamentals
- El programa d'activitats s'ha organitzat entorn de tres eixos: la 'Capitalitat de l'exili', la 'Capitalitat de la cultura' i la 'Capitalitat de la memòria'
Alacant. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha recordat aquest dijous que la recuperació de la memòria històrica és "una obligació moral" de qualsevol societat democràtica. "Per al Consell ?ha asseverat Puig? es tracta, a més, d'un mandat legal dirigit al coneixement dels fets, la reparació de les víctimes i la verdadera reconciliació".
"Recuperar la nostra memòria és la manera més ferma d'assentar el nostre futur de convivència, concòrdia i pau", ha afirmat el cap del Consell en l'acte de presentació de la iniciativa 'Alacant 2019, capital de la memòria', amb la qual es commemora el 80 aniversari del final de la Guerra Civil i es pretén homenatjar els que van patir-ne les conseqüències.
Segons Puig, el qual ha definit la preservació de la memòria com una "manifestació de cultura democràtica", Alacant és un símbol de "lluita i resistència dels demòcrates espanyols enfront del feixisme i la repressió", junt amb altres municipis que també van ser "escenaris reals" de la lluita de la ciutadania per la llibertat, com ara Petrer, Aspe o Monòver.
Per a la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, "és imprescindible per part dels que tenim responsabilitat en una administració que forma part d'un estat democràtic, que recordem i honrem els que van patir les conseqüències del conflicte civil,els que van lluitar contra la dictadura en defensa de les llibertats i drets fonamentals, els quals hui gaudim".
Així mateix, la titular de Justícia ha assenyalat que Alacant i els llocs de la memòria "formen part d'una capitalitat de la memòria per a recordar el final d'una ambició col·lectiva i reconéixer-nos en el més bo de les idees de lluita per la llibertat, la democràcia i la igualtat".
Programa d'activitats
Bravo, que ha explicat que el programa d'activitats s'ha organitzat conjuntament entre la Generalitat, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i alguns municipis alacantins, ha detallat que per a "configurar una commemoració completa" s'han estructurat tres eixos: 'Capitalitat de l'exili', 'Capitalitat de la cultura' i 'Capitalitat de la memòria'.
Respecte al primer eix, 'Capitalitat de l'exili', com a homenatge a les víctimes que van haver d'exiliar-se, s'han previst activitats com l'exposició 'Buscant refugi per als meus fills', del fotoperiodista Javier Bauluz, que es distribuirà en unes lones grans per la ciutat. Es tracta de més de 250 fotografies de l'èxode de les famílies de refugiats cap a Europa a través de sis països, amb les quals es pretén establir un paral·lelisme entre els refugiats del segle XXI i els refugiats espanyols de 1939.
Dins de l'eix de la 'Capitalitat de la cultura', destaca el cicle de col·loquis literaris 'La guerra civil i la dictadura en la literatura', en col·laboració amb l'Aula de Literatura de la Universitat d'Alacant, en el qual participaran, durant els divendres de març, autors com Ignacio Martinez de Pisón, Lorenzo Silva i Vicente Muñoz Puelles; també la representació teatral 'Dins d'una hora', de Juan Luis Mira, sobre el bombardeig del mercat d'Alacant; el Concert de la Memòria, de la gira de Víctor Manuel, o la programació específica en la Filmoteca d'Alacant, amb pel·lícules i documentals sobre la Guerra Civil Espanyola, el final de la guerra i la postguerra; en el segon trimestre de l'any.
Finalment, l'eix 'Capitalitat de la memòria' comprendrà activitats com la Trobada sobre Memòria Històrica i Democràtica, que es desenvoluparà entorn del 28 de març, amb la presència d'historiadors i representants de les entitats memorialistes.
La programació completa i actualitzada es pot consultar ací.
Llocs de la memòria
En la commemoració es proposa també que hi participen altres municipis de la província d'Alacant en els quals es troben llocs emblemàtics dels últims dies de la Guerra Civil.
En aquest sentit destaquen la Finca del Poblet de Petrer, que va ser, fins a l'arribada de la democràcia actual, l'última seu d'una presidència de govern legítima al nostre país, i l'últim lloc des del qual el Govern legítim de la II República va tractar de recompondre les forces; el Fondó de Monòver, que va ser l'aeroport des del qual el Govern legítim va abandonar definitivament Espanya, i el camp de concentració de San Isidro d'Albatera, on van anar a parar els milers de refugiats que no van aconseguir embarcar a Alacant.
A més de la reivindicació d'aquests llocs i la realitat històrica i simbòlica que representen, 'Alacant 2019, Llocs de la Memòria', donarà cobertura a la promoció i la divulgació de totes les activitats centrades en la memòria històrica que enguany organitzen els municipis alacantins.
