Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Educació, Cultura i Esport
Onil
Cultura reconeix el Museu de la Nina d'Onil com a col·lecció museogràfica permanent
24/04/2019
- La col·lecció fa una evolució sobre la història de les nines des de les que es feien de fang fins a les actuals
La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport ha reconegut la 'Col·lecció Museogràfica de la Nina' de l'Ajuntament d'Onil com a col·lecció museogràfica permanent de la Comunitat Valenciana.
Situada en un palauet del segle XIX, anomenat Casa l'Hort, la col·lecció de nines té una naturalesa històrica, cultural i artística, ja que reuneix diversos factors. D'una banda, les nines estan unides a la història d'Onil, ja que de l'argila amb la qual els avantpassats fabricaven teula i tubs per al conducte de les aigües es van fabricar les primeres nines a final del segle XIX.
D'altra banda, s'hi vol mostrar l'evolució de materials i els mètodes de fabricació, sense perdre un àpex de la pròpia identitat, ja que en l'actualitat el procés productiu de la nina continua sent un procés manual i artesanal.
La col·lecció serveix per a traçar una cronologia sobre la història de la nina a Onil i la comarca. Es mostra l'evolució dels materials utilitzats per a confeccionar-la: fang, fècula de creïlla, pasta, cartó, porcellana, de drap farcida de serradures, fins a arribar al vinil.
També l'aparició d'elements que s'incorporen en les nines com ara ulls mòbils, articulacions amb moviment o els diferents mecanismes reproductors de veu, plor o riure.
Amb el pas del temps, la indústria de la nina permet ampliar el nombre d'objectes i accessoris que acompanyen les nines com ara mobles de fusta, accessoris de llanda i la fabricació de cases de nines, cotxets, bressols o llitets dels materials més variats.
En el museu no només s'exhibeixen nines fabricades a Onil, sinó que hi abunden, sobretot les més antigues (meitat del segle XIX), les nines alemanyes i franceses, perquè aquestes destinacions en dominaven el mercat mundial gràcies a la gran varietat de models i els seus preus competitius.
Fins al llindar del segle XX, la nina és, a més d'un joguet, un símbol de prestigi social, la qual cosa justifica, per si sola, l'interés que s'hi presta en les classes acomodades.
Aquesta col·lecció museogràfica, a més de convertir-se en un símbol d'interés per a la població d'Onil, resultarà un atractiu turístic que podrà incloure's en recorreguts programats per al gaudi de la zona.
Situada en un palauet del segle XIX, anomenat Casa l'Hort, la col·lecció de nines té una naturalesa històrica, cultural i artística, ja que reuneix diversos factors. D'una banda, les nines estan unides a la història d'Onil, ja que de l'argila amb la qual els avantpassats fabricaven teula i tubs per al conducte de les aigües es van fabricar les primeres nines a final del segle XIX.
D'altra banda, s'hi vol mostrar l'evolució de materials i els mètodes de fabricació, sense perdre un àpex de la pròpia identitat, ja que en l'actualitat el procés productiu de la nina continua sent un procés manual i artesanal.
La col·lecció serveix per a traçar una cronologia sobre la història de la nina a Onil i la comarca. Es mostra l'evolució dels materials utilitzats per a confeccionar-la: fang, fècula de creïlla, pasta, cartó, porcellana, de drap farcida de serradures, fins a arribar al vinil.
També l'aparició d'elements que s'incorporen en les nines com ara ulls mòbils, articulacions amb moviment o els diferents mecanismes reproductors de veu, plor o riure.
Amb el pas del temps, la indústria de la nina permet ampliar el nombre d'objectes i accessoris que acompanyen les nines com ara mobles de fusta, accessoris de llanda i la fabricació de cases de nines, cotxets, bressols o llitets dels materials més variats.
En el museu no només s'exhibeixen nines fabricades a Onil, sinó que hi abunden, sobretot les més antigues (meitat del segle XIX), les nines alemanyes i franceses, perquè aquestes destinacions en dominaven el mercat mundial gràcies a la gran varietat de models i els seus preus competitius.
Fins al llindar del segle XX, la nina és, a més d'un joguet, un símbol de prestigi social, la qual cosa justifica, per si sola, l'interés que s'hi presta en les classes acomodades.
Aquesta col·lecció museogràfica, a més de convertir-se en un símbol d'interés per a la població d'Onil, resultarà un atractiu turístic que podrà incloure's en recorreguts programats per al gaudi de la zona.