Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat
Transport públic
El tramvia de València fa 25 anys en els quals ha desplaçat més de 155 milions de viatgers i viatgeres
21/05/2019
- El 21 de maig de 1994 València va ser la primera ciutat espanyola a recuperar aquest mitjà de transport després d'estar anys en desús
- La xarxa ha passat de 9,8 km i 21 parades en 1994 a 20 km i 43 parades en l'actualitat
- La xarxa ha passat de 9,8 km i 21 parades en 1994 a 20 km i 43 parades en l'actualitat
- El 21 de maig de 1994 València va ser la primera ciutat espanyola a recuperar aquest mitjà de transport després d'estar anys en desús
- La xarxa ha passat de 9,8 km i 21 parades en 1994 a 20 km i 43 parades en l'actualitat
El tramvia de la ciutat de València, que gestiona Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), fa aquest dimarts 25 anys de servei. En aquest quart de segle han sigut més de 155 milions els viatgers i les viatgeres registrats en aquest mitjà de transport que s'integra en la xarxa de Metrovalencia i que, en l'actualitat, arriba també a les poblacions de Burjassot i Paterna.
El 21 de maig de 1994, amb l'obertura de la línia 4 del tramvia de València, es va recuperar un sistema de transport públic que, des de finals del segle XIX fins a 1970, havia vertebrat la ciutat i articulat la vida quotidiana de la ciutadania.
Amb la recuperació d'aquest mitjà de transport per part de la Generalitat, València es va convertir en la primera ciutat espanyola a recuperar un sistema de tramvia, però modernitzat. Després van haver altres ciutats que van apostar pel tramvia. La progressió ha sigut constant, fins al punt que les grans capitals com Madrid, Barcelona, Sevilla o Bilbao han apostat per aquest mitjà de transport.
Commemoració del 25 aniversari
Amb la finalitat de commemorar aquest aniversari FGV ha programat diverses activitats al llarg de les pròximes setmanes. La presentació del logotip commemoratiu i un audiovisual són les primeres accions divulgatives.
Les mateixes parades del tramvia serviran de suport per a recordar als viatgers aquests 25 anys en servei, amb la incorporació del logotip commemoratiu i panells informatius.
Una de les propostes previstes per FGV permetrà recuperar la senyalització original que el dissenyador Paco Bascuñán, que va faltar en 2009, va elaborar per a posar en servei el tramvia de València en 1994. Un total de 21 cartells, dedicats a cada una de les 21 parades inicials del tramvia, s'instal·laran de nou com a element de senyalització d'aquestes.
D'altra banda, l'estació de Benimaclet, principal punt d'enllaç i transbord del metro i el tramvia, acollirà una exposició retrospectiva sobre la implantació i l'evolució d'aquest mitjà de transport a la ciutat integrat en la xarxa de Metrovalencia. La celebració d'aquests 25 anys es completarà amb altres actes de caràcter divulgatiu.
Del trenet al tramvia
L'origen del tramvia actual se situa en l'antic trenet, en servei fins a gener de 1990 i que incloïa la línia València al Grau i la connexió entre Pont de Fusta i Ademús. El traçat nou del tramvia es va dissenyar amb l'objectiu d'oferir un transport integrat en un entorn urbà nou, sense barreres arquitectòniques, més segur, sostenible i no contaminant.
El 30 de setembre de 1991 van començar les obres del nou tramvia de València. En el procés constructiu es van instal·lar 23.782 metres lineals de via, per als quals es van emprar 2.853.848 quilograms de carril. Es van instal·lar 1.272 punts de llum i 1.550 semàfors.
La construcció del tramvia va permetre suprimir l'antic traçat del trenet, reurbanitzar les zones per les quals passava i suprimir nombrosos passos a nivell. Es tracta d'una obra d'urbanització sense precedents. El nou tramvia ofereix més seguretat i es presenta com un mitjà de transport sostenible i integrat en l'entorn urbà de la ciutat.
La línia del tramvia es va inaugurar amb 9,8 km de xarxa en via doble, d'ample mètric, amb bucles de retorn per a cada una que es disposaren en els extrems d'aquestes. Les 21 parades tenien andanes de 60 metres de longitud, que incloïen les rampes d'accés pels extrems.
En aquests 25 anys la xarxa tramviària ha evolucionat fins a disposar de tres línies en servei: la línia 4 (Mas del Rosari/Doctor Lluch), la 6 (Tossal del Rei/Marítim-Serrería) i la 8 (Marítim-Serrería/Marina Reial Joan Carles I). L'explotació actual suma 20 km i 43 parades repartides pels municipis de València (32), Burjassot (6) i Paterna (5).
Actualment, les línies tramviàries disposen de 44 unitats en servei, 25 d'aquestes són les que van començar a funcionar durant la posada en servei i han sigut sotmeses a un procés de renovació integral. En 2007, amb la posada en marxa de les actuals línies 6 i 8, FGV va incorporar 19 tramvies més.
La Carrasca i Pont de Fusta, les parades més transitades
Segons les dades registrades en 2018, la parada més transitada és La Carrasca, amb 756.740 viatgers i viatgeres; seguida de Pont de Fusta, amb 589.158; Benimaclet, amb 505.720; Vicent Andrés Estellés, amb 433.598, i Vicente Zaragozá en la cinquena posició, amb 391.794 clients.
Del sisé al desé lloc, es troben La Cadena, amb 379.769; Primado Reig, amb 272.903; Tarongers, amb 269.628; Sagunt, amb 263.339, i, finalment, Marítim-Serrería, amb 236.819 usuaris.
Els i les estudiants universitaris són els principals usuaris i protagonistes del dia a dia del tramvia, per la qual cosa més de la meitat de persones que fan ús de les tres línies en servei tenen menys de 25 anys i són estudiants, segons dades de les estadístiques anuals que elabora FGV.
Evolució de la xarxa i futur
El 3 de març de 1999 es va inaugurar la prolongació de la línia 4 del tramvia des de l'estació d'Empalme fins al Campus de Burjassot de la Universitat de València i la seu de la Televisió Valenciana (Canal 9). Un total de 2.362 metres de línia tramviària s'incorporen a la xarxa. El setembre d'aquell mateix any, s'obri al públic la prolongació fins al recinte de Fira València.
Aquell mateix any, amb l'obertura de l'estació d'Empalme es connecten la línia 1 de metro i la línia 4 de tramvia, al mateix temps que es facilita l'intercanvi amb els autobusos de l'EMT i MetroBús. Aquesta estació s'ha consolidat com un important eix intermodal de València i l'àrea metropolitana de la ciutat.
El 23 de setembre de 2005 entra en servei el nou tram de prolongació de la línia 4 del tramvia de Metrovalencia, entre Televisió Valenciana i Mas del Rosari. Aquest tram té una longitud total de 2.900 metres i disposa de cinc parades noves.
El 20 de desembre d'aquest mateix any, s'inaugura el nou tram de la línia 4, en direcció a Lloma Llarga-Terramelar, de 710 metres de longitud.
El 17 d'abril de 2007 s'obri al públic la prolongació de la línia 5 de Metrovalencia fins al port de València, a través d'un nou tram tramviari, que discorre des de la nova estació de Marítim-Serrería fins a la parada de Neptú, al costat del port de València. La nova infraestructura disposa de 1.200 metres de plataforma tramviària i un ramal de connexió amb la línia 4 de Metrovalencia de 550 metres.
El 27 de setembre de 2007 entra en servei la nova línia 6 que cobreix el trajecte entre les parades de Tossal del Rei i l'estació de Marítim-Serrería, per un recorregut de 9,2 km. L'entrada en servei de la línia 6 suposa l'obertura d'un nou tram tramviari de 2,4 km que disposa de cinc parades.
El tramvia de València mira al futur i en els pròxims anys disposarà d'una nova línia que, des del carrer Alacant, unirà el
centre de la ciutat amb el barri de Natzaret. La línia 10 disposarà de tres estacions subterrànies i cinc en superfície i en un futur pròxim enllaçarà amb la xarxa tramviària actual.
- La xarxa ha passat de 9,8 km i 21 parades en 1994 a 20 km i 43 parades en l'actualitat
El tramvia de la ciutat de València, que gestiona Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), fa aquest dimarts 25 anys de servei. En aquest quart de segle han sigut més de 155 milions els viatgers i les viatgeres registrats en aquest mitjà de transport que s'integra en la xarxa de Metrovalencia i que, en l'actualitat, arriba també a les poblacions de Burjassot i Paterna.
El 21 de maig de 1994, amb l'obertura de la línia 4 del tramvia de València, es va recuperar un sistema de transport públic que, des de finals del segle XIX fins a 1970, havia vertebrat la ciutat i articulat la vida quotidiana de la ciutadania.
Amb la recuperació d'aquest mitjà de transport per part de la Generalitat, València es va convertir en la primera ciutat espanyola a recuperar un sistema de tramvia, però modernitzat. Després van haver altres ciutats que van apostar pel tramvia. La progressió ha sigut constant, fins al punt que les grans capitals com Madrid, Barcelona, Sevilla o Bilbao han apostat per aquest mitjà de transport.
Commemoració del 25 aniversari
Amb la finalitat de commemorar aquest aniversari FGV ha programat diverses activitats al llarg de les pròximes setmanes. La presentació del logotip commemoratiu i un audiovisual són les primeres accions divulgatives.
Les mateixes parades del tramvia serviran de suport per a recordar als viatgers aquests 25 anys en servei, amb la incorporació del logotip commemoratiu i panells informatius.
Una de les propostes previstes per FGV permetrà recuperar la senyalització original que el dissenyador Paco Bascuñán, que va faltar en 2009, va elaborar per a posar en servei el tramvia de València en 1994. Un total de 21 cartells, dedicats a cada una de les 21 parades inicials del tramvia, s'instal·laran de nou com a element de senyalització d'aquestes.
D'altra banda, l'estació de Benimaclet, principal punt d'enllaç i transbord del metro i el tramvia, acollirà una exposició retrospectiva sobre la implantació i l'evolució d'aquest mitjà de transport a la ciutat integrat en la xarxa de Metrovalencia. La celebració d'aquests 25 anys es completarà amb altres actes de caràcter divulgatiu.
Del trenet al tramvia
L'origen del tramvia actual se situa en l'antic trenet, en servei fins a gener de 1990 i que incloïa la línia València al Grau i la connexió entre Pont de Fusta i Ademús. El traçat nou del tramvia es va dissenyar amb l'objectiu d'oferir un transport integrat en un entorn urbà nou, sense barreres arquitectòniques, més segur, sostenible i no contaminant.
El 30 de setembre de 1991 van començar les obres del nou tramvia de València. En el procés constructiu es van instal·lar 23.782 metres lineals de via, per als quals es van emprar 2.853.848 quilograms de carril. Es van instal·lar 1.272 punts de llum i 1.550 semàfors.
La construcció del tramvia va permetre suprimir l'antic traçat del trenet, reurbanitzar les zones per les quals passava i suprimir nombrosos passos a nivell. Es tracta d'una obra d'urbanització sense precedents. El nou tramvia ofereix més seguretat i es presenta com un mitjà de transport sostenible i integrat en l'entorn urbà de la ciutat.
La línia del tramvia es va inaugurar amb 9,8 km de xarxa en via doble, d'ample mètric, amb bucles de retorn per a cada una que es disposaren en els extrems d'aquestes. Les 21 parades tenien andanes de 60 metres de longitud, que incloïen les rampes d'accés pels extrems.
En aquests 25 anys la xarxa tramviària ha evolucionat fins a disposar de tres línies en servei: la línia 4 (Mas del Rosari/Doctor Lluch), la 6 (Tossal del Rei/Marítim-Serrería) i la 8 (Marítim-Serrería/Marina Reial Joan Carles I). L'explotació actual suma 20 km i 43 parades repartides pels municipis de València (32), Burjassot (6) i Paterna (5).
Actualment, les línies tramviàries disposen de 44 unitats en servei, 25 d'aquestes són les que van començar a funcionar durant la posada en servei i han sigut sotmeses a un procés de renovació integral. En 2007, amb la posada en marxa de les actuals línies 6 i 8, FGV va incorporar 19 tramvies més.
La Carrasca i Pont de Fusta, les parades més transitades
Segons les dades registrades en 2018, la parada més transitada és La Carrasca, amb 756.740 viatgers i viatgeres; seguida de Pont de Fusta, amb 589.158; Benimaclet, amb 505.720; Vicent Andrés Estellés, amb 433.598, i Vicente Zaragozá en la cinquena posició, amb 391.794 clients.
Del sisé al desé lloc, es troben La Cadena, amb 379.769; Primado Reig, amb 272.903; Tarongers, amb 269.628; Sagunt, amb 263.339, i, finalment, Marítim-Serrería, amb 236.819 usuaris.
Els i les estudiants universitaris són els principals usuaris i protagonistes del dia a dia del tramvia, per la qual cosa més de la meitat de persones que fan ús de les tres línies en servei tenen menys de 25 anys i són estudiants, segons dades de les estadístiques anuals que elabora FGV.
Evolució de la xarxa i futur
El 3 de març de 1999 es va inaugurar la prolongació de la línia 4 del tramvia des de l'estació d'Empalme fins al Campus de Burjassot de la Universitat de València i la seu de la Televisió Valenciana (Canal 9). Un total de 2.362 metres de línia tramviària s'incorporen a la xarxa. El setembre d'aquell mateix any, s'obri al públic la prolongació fins al recinte de Fira València.
Aquell mateix any, amb l'obertura de l'estació d'Empalme es connecten la línia 1 de metro i la línia 4 de tramvia, al mateix temps que es facilita l'intercanvi amb els autobusos de l'EMT i MetroBús. Aquesta estació s'ha consolidat com un important eix intermodal de València i l'àrea metropolitana de la ciutat.
El 23 de setembre de 2005 entra en servei el nou tram de prolongació de la línia 4 del tramvia de Metrovalencia, entre Televisió Valenciana i Mas del Rosari. Aquest tram té una longitud total de 2.900 metres i disposa de cinc parades noves.
El 20 de desembre d'aquest mateix any, s'inaugura el nou tram de la línia 4, en direcció a Lloma Llarga-Terramelar, de 710 metres de longitud.
El 17 d'abril de 2007 s'obri al públic la prolongació de la línia 5 de Metrovalencia fins al port de València, a través d'un nou tram tramviari, que discorre des de la nova estació de Marítim-Serrería fins a la parada de Neptú, al costat del port de València. La nova infraestructura disposa de 1.200 metres de plataforma tramviària i un ramal de connexió amb la línia 4 de Metrovalencia de 550 metres.
El 27 de setembre de 2007 entra en servei la nova línia 6 que cobreix el trajecte entre les parades de Tossal del Rei i l'estació de Marítim-Serrería, per un recorregut de 9,2 km. L'entrada en servei de la línia 6 suposa l'obertura d'un nou tram tramviari de 2,4 km que disposa de cinc parades.
El tramvia de València mira al futur i en els pròxims anys disposarà d'una nova línia que, des del carrer Alacant, unirà el
centre de la ciutat amb el barri de Natzaret. La línia 10 disposarà de tres estacions subterrànies i cinc en superfície i en un futur pròxim enllaçarà amb la xarxa tramviària actual.