Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Vicepresidència i Igualtat i Polítiques Inclusives
Violència masclista
Oltra: "El relat compartit d'unitat política i de comprensió ciutadana ha permés reconéixer la violència masclista com un conflicte social"
30/10/2019
- La vicepresidenta ha comparegut a les Corts Valencianes per a donar compte del compliment del Pacte valencià contra la violència de gènere i masclista
- El pacte té executades o en procés d'execució el 82 per cent de les mesures proposades
- El pacte té executades o en procés d'execució el 82 per cent de les mesures proposades
- La vicepresidenta ha comparegut a les Corts Valencianes per a donar compte del compliment del Pacte valencià contra la violència de gènere i masclista
- El pacte té executades o en procés d'execució el 82 per cent de les mesures proposades
La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha afirmat que el "relat compartit d'unitat política i comprensió ciutadana" ha permés reconéixer la violència contra les dones com un "conflicte social", fet que ha canviat "el marc simbòlic i l'atenció que es dona a les víctimes en tots els nivells".
Oltra ha comparegut a petició pròpia en les Corts Valencianes, en la comissió de Polítiques d'Igualtat de Gènere i del Col·lectiu LGTBI, per a donar compte del grau de compliment del Pacte valencià contra la violència de gènere i masclista, en el seu segon aniversari, així com de la Llei integral contra la Violència sobre la Dona en l'àmbit autonòmic.
La vicepresidenta, que ha iniciat la seua intervenció recordant el nom de Sheila, Andrea, Nalea, Beatriz, María Asunción, Rita i Elena, les 7 dones assassinades des que ha començat l'any a mans de les seues parelles o exparelles, ha incidit en el fet que el camí cap a la "derrota del terrorisme masclista" està ple de "traves", però ha advertit que és "imparable".
En aquesta lluita contra la violència de gènere i defensa dels drets de les dones, ha destacat, el Pacte valencià contra la violència de gènere i masclista ha tingut un paper destacat, sobretot perquè ha nascut "basant-se en el consens i la no confrontació partidista", i perquè pretén "lluitar contra el masclisme i atendre les víctimes", així com transformar la societat per a "aconseguir la igualtat de gènere".
El pacte "no és un programa de govern, sinó un document obert, en constant canvi que marca les línies, les estratègies i els objectius", ha afirmat, i en aquest sentit ha assenyalat que en l'actualitat el 82 per cent de les mesures que recull ja estan executades o en execució, a més de ressaltar que, com un document viu que és, ja disposa de 1.009 adhesions d'entitats i 12.037 de particulars.
Societat lliure de violència masclista
La vicepresidenta ha apuntat que un dels avanços importants que s'han aconseguit en els últims anys ha sigut "canviar el focus" de les campanyes institucionals, traslladant-lo de la víctima a l'agressor, amb l'objectiu de "crear un relat social nou que ens permeta, com a societat, trencar les barreres que invisibilitzaven la violència contra les dones".
Així mateix, ha destacat les polítiques encaminades a garantir "una vida autònoma, segura, autosuficient i lliure" de les dones que pateixen la violència de gènere, i per a això, ha explicat, s'han ampliat, millorat i dignificat de manera progressiva els centres i habitatges residencials, que entre 2015 i 2018 han vist com les seues places han crescut en un 35 per cent.
En aquesta mateixa línia, les ajudes per a lloguer social per a dones víctimes de violència de gènere s'han multiplicat per quatre, de manera que han arribat a 321 dones i també s'han adjudicat 85 habitatges del parc públic d'habitatge a dones en situació de violència de gènere.
Oltra també ha destacat la posada en marxa de la renda valenciana d'inclusió com una eina per a afavorir l'autonomia d'aquestes dones, que, a més de ser considerades un col·lectiu prioritari a l'hora d'accedir a aquesta ajuda en la seua modalitat general, igualment poden sol·licitar que es complemente la renda activa d'inserció, amb la qual cosa passen de rebre 430 euros a 900 euros.
La millora de les ajudes d'emergència, vinculant-les al salari mínim interprofessional, i l'equiparació amb les víctimes del terrorisme, ampliant aquest supòsit també quan les persones assassinades són fill o filles de dones víctimes, entre altres mesures, han situat la Comunitat Valenciana "al capdavant d'Espanya en la solidaritat amb les víctimes i en la reparació dels danys que, com a societat, se'ls ha causat".
"S'ha produït un canvi de relat i de les polítiques necessàries per a avançar cap a una societat on les xiquetes, les joves, les dones en definitiva, visquen de manera lliure i segura", ha manifestat Oltra, que ha explicat que, en aquesta tasca de "feminitzar la societat", la Xarxa Valenciana d'Agents d'Igualtat té un paper important.
La Xarxa ha passat de tindre 35 punts d'atenció en 2015 a disposar en l'actualitat de 89 agents, la qual cosa ha permés millorar l'atenció directa, passant de 3.910 atencions en 2017 a 6.800 des que va començar 2019, ha apuntat la vicepresidenta, que també ha destacat altres accions encaminades a la igualtat, com el Pla director de coeducació, el Pla d'igualtat en els centres educatius o l'ampliació de l'oferta educativa del cicle superior en Promoció d'Igualtat de Gènere.
Atenció a dones víctimes
Oltra ha manifestat que al llarg d'aquesta legislatura "s'han dignificat tots els recursos públics d'atenció a dones víctimes" millorant les instal·lacions i ampliant les plantilles, amb 32 nous llocs de treball, i creant equips multidisciplinaris "amb la incorporació de noves figures professionals com les psicòlogues infantils".
En aquesta línia, també s'ha referit a la dignificació dels centres Dona 24 hores de València i Dénia, a l'obertura d'un nou centre a Torrevieja i la posada en marxa de la Xarxa de Centres Dona Rural, amb oficines fixes a Sant Mateu, Segorbe, Yátova i Elda, i un servei itinerant que atén diversos pobles de l'interior.
La vicepresidenta també ha destacat l'obertura d'un centre d'emergència a la província de València, "de manera que es compleix, per primera vegada, amb l'existència d'un centre per cada província des del qual poder atendre les emergències i fer posteriorment les derivacions als centres residencials".
La titular de les polítiques d'igualtat s'ha referit a l'increment pressupostari del 150 per cent des de 2015 per a les polítiques de lluita contra la violència de gènere, amb l'augment d'aquesta xifra fins als 19,1 milions d'euros. "Un esforç pressupostari sense precedents, que ens situa molt per damunt d'altres autonomies com Andalusia, Catalunya, Madrid o Múrcia".
- El pacte té executades o en procés d'execució el 82 per cent de les mesures proposades
La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha afirmat que el "relat compartit d'unitat política i comprensió ciutadana" ha permés reconéixer la violència contra les dones com un "conflicte social", fet que ha canviat "el marc simbòlic i l'atenció que es dona a les víctimes en tots els nivells".
Oltra ha comparegut a petició pròpia en les Corts Valencianes, en la comissió de Polítiques d'Igualtat de Gènere i del Col·lectiu LGTBI, per a donar compte del grau de compliment del Pacte valencià contra la violència de gènere i masclista, en el seu segon aniversari, així com de la Llei integral contra la Violència sobre la Dona en l'àmbit autonòmic.
La vicepresidenta, que ha iniciat la seua intervenció recordant el nom de Sheila, Andrea, Nalea, Beatriz, María Asunción, Rita i Elena, les 7 dones assassinades des que ha començat l'any a mans de les seues parelles o exparelles, ha incidit en el fet que el camí cap a la "derrota del terrorisme masclista" està ple de "traves", però ha advertit que és "imparable".
En aquesta lluita contra la violència de gènere i defensa dels drets de les dones, ha destacat, el Pacte valencià contra la violència de gènere i masclista ha tingut un paper destacat, sobretot perquè ha nascut "basant-se en el consens i la no confrontació partidista", i perquè pretén "lluitar contra el masclisme i atendre les víctimes", així com transformar la societat per a "aconseguir la igualtat de gènere".
El pacte "no és un programa de govern, sinó un document obert, en constant canvi que marca les línies, les estratègies i els objectius", ha afirmat, i en aquest sentit ha assenyalat que en l'actualitat el 82 per cent de les mesures que recull ja estan executades o en execució, a més de ressaltar que, com un document viu que és, ja disposa de 1.009 adhesions d'entitats i 12.037 de particulars.
Societat lliure de violència masclista
La vicepresidenta ha apuntat que un dels avanços importants que s'han aconseguit en els últims anys ha sigut "canviar el focus" de les campanyes institucionals, traslladant-lo de la víctima a l'agressor, amb l'objectiu de "crear un relat social nou que ens permeta, com a societat, trencar les barreres que invisibilitzaven la violència contra les dones".
Així mateix, ha destacat les polítiques encaminades a garantir "una vida autònoma, segura, autosuficient i lliure" de les dones que pateixen la violència de gènere, i per a això, ha explicat, s'han ampliat, millorat i dignificat de manera progressiva els centres i habitatges residencials, que entre 2015 i 2018 han vist com les seues places han crescut en un 35 per cent.
En aquesta mateixa línia, les ajudes per a lloguer social per a dones víctimes de violència de gènere s'han multiplicat per quatre, de manera que han arribat a 321 dones i també s'han adjudicat 85 habitatges del parc públic d'habitatge a dones en situació de violència de gènere.
Oltra també ha destacat la posada en marxa de la renda valenciana d'inclusió com una eina per a afavorir l'autonomia d'aquestes dones, que, a més de ser considerades un col·lectiu prioritari a l'hora d'accedir a aquesta ajuda en la seua modalitat general, igualment poden sol·licitar que es complemente la renda activa d'inserció, amb la qual cosa passen de rebre 430 euros a 900 euros.
La millora de les ajudes d'emergència, vinculant-les al salari mínim interprofessional, i l'equiparació amb les víctimes del terrorisme, ampliant aquest supòsit també quan les persones assassinades són fill o filles de dones víctimes, entre altres mesures, han situat la Comunitat Valenciana "al capdavant d'Espanya en la solidaritat amb les víctimes i en la reparació dels danys que, com a societat, se'ls ha causat".
"S'ha produït un canvi de relat i de les polítiques necessàries per a avançar cap a una societat on les xiquetes, les joves, les dones en definitiva, visquen de manera lliure i segura", ha manifestat Oltra, que ha explicat que, en aquesta tasca de "feminitzar la societat", la Xarxa Valenciana d'Agents d'Igualtat té un paper important.
La Xarxa ha passat de tindre 35 punts d'atenció en 2015 a disposar en l'actualitat de 89 agents, la qual cosa ha permés millorar l'atenció directa, passant de 3.910 atencions en 2017 a 6.800 des que va començar 2019, ha apuntat la vicepresidenta, que també ha destacat altres accions encaminades a la igualtat, com el Pla director de coeducació, el Pla d'igualtat en els centres educatius o l'ampliació de l'oferta educativa del cicle superior en Promoció d'Igualtat de Gènere.
Atenció a dones víctimes
Oltra ha manifestat que al llarg d'aquesta legislatura "s'han dignificat tots els recursos públics d'atenció a dones víctimes" millorant les instal·lacions i ampliant les plantilles, amb 32 nous llocs de treball, i creant equips multidisciplinaris "amb la incorporació de noves figures professionals com les psicòlogues infantils".
En aquesta línia, també s'ha referit a la dignificació dels centres Dona 24 hores de València i Dénia, a l'obertura d'un nou centre a Torrevieja i la posada en marxa de la Xarxa de Centres Dona Rural, amb oficines fixes a Sant Mateu, Segorbe, Yátova i Elda, i un servei itinerant que atén diversos pobles de l'interior.
La vicepresidenta també ha destacat l'obertura d'un centre d'emergència a la província de València, "de manera que es compleix, per primera vegada, amb l'existència d'un centre per cada província des del qual poder atendre les emergències i fer posteriorment les derivacions als centres residencials".
La titular de les polítiques d'igualtat s'ha referit a l'increment pressupostari del 150 per cent des de 2015 per a les polítiques de lluita contra la violència de gènere, amb l'augment d'aquesta xifra fins als 19,1 milions d'euros. "Un esforç pressupostari sense precedents, que ens situa molt per damunt d'altres autonomies com Andalusia, Catalunya, Madrid o Múrcia".