Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Sanitat Universal i Salut Pública
Publicación científica
Bebés alletats amb diversitat bacteriana més reduïda en la llet materna tenen més risc de desenvolupar al·lèrgies
17/12/2019
- La llet materna conté microorganismes beneficiosos per al desenvolupament del sistema immune dels nounats
- La troballa naix de la col·laboració d'investigadors de FISABIO, IATA?CSIC i la Universitat de Linköping
- La troballa naix de la col·laboració d'investigadors de FISABIO, IATA?CSIC i la Universitat de Linköping
- La llet materna conté microorganismes beneficiosos per al desenvolupament del sistema immune dels nounats
- La troballa naix de la col·laboració d'investigadors de FISABIO, IATA?CSIC i la Universitat de Linköping
Rebre menys diversitat bacteriana a través de la lactància materna durant el primer mes de vida s'ha relacionat amb un risc més elevat de desenvolupar al·lèrgies durant la infància.
És la conclusió a la qual han arribat investigadors de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO) i de l'Institut d'Agroquímica i Tecnològica d'Aliments (IATA?CSIC) després d'analitzar la composició, la riquesa i la diversitat bacteriana de la llet materna de 40 dones al mes del part i després de fer els seguiments als xiquets durant els primers 7 anys de vida per a veure si desenvolupaven al·lèrgies a mesura que creixien.
"La llet materna és un fluid únic que, a més dels elements nutritius, conté de manera natural bacteris i altres microorganismes que són beneficiosos. És la manera que l'evolució humana ha trobat per a la transmissió de bacteris de la mare al bebé", ha explicat Alejandro Mira, director del grup d'investigació Microbioma Oral de FISABIO-Salut Pública.
El personal investigador ha destacat la importància de la lactància materna en els primers mesos de vida per a la salut dels menors: "Els anticossos i els bacteris que les mares transmeten a través de la lactància protegeixen les xiquetes i els xiquets del risc de desenvolupar certes malalties a través de l'estimulació i la maduració del seu sistema immune", ha indicat María Carmen Collado, investigadora en el IATA-CSIC.
"Hem vist patrons de reconeixement bacterià pel sistema immune diferents entre xiquets amb al·lèrgies i xiquets sans, però, a causa de la gran variabilitat entre individus, no són significatius. Són necessaris més estudis i més evidència científica sobre la relació lactància-microbiota-immunoglobulines i salut", ha remarcat Collado.
"Les mostres que hem analitzat són mostres de llet materna al mes postpart que es van prendre per l'equip de la nostra col·laboradora a Suècia, la immunòloga Maria Jenmalm, al llarg de 7 anys. Han estat congelades a 80 graus sota zero des de llavors, fins que la tecnologia actual, basada en sistemes de microfluidica i de seqüenciació massiva de l'ADN, ens han permés analitzar la composició en bacteris, així com quins bacteris són reconeguts i quins no pels anticossos", hi ha afegit Mira.
De fet, els menors que van rebre llet materna amb menys diversitat bacteriana van desenvolupar èczema atòpic, al·lèrgia gastrointestinal, asma, rinoconjuntivitis o urticària als 7 anys d'edat, segons va revelar la investigació. "Observem, per exemple, que els menors al·lèrgics tenien menys varietat d'estreptococs i més abundància de pseudomones i acinetobàcter", ha detallat Mira.
El descobriment s'acaba de publicar en la revista científica 'Pediatric Allergy and Immunology' i ha sigut possible gràcies a tècniques de seqüenciació massiva i de citometria de flux acoblada a separació cel·lular.
Contacte amb bacteris per a educar correctament el sistema immune
La troballa confirma l'important paper de la lactància materna en la colonització primerenca neonatal, en l'adequada maduració immune durant la infància i la seua influència en la salut de xiquet i del futur adult. Aquests resultats donen suport a dades anteriors dels autors del treball, en què s'observen diferències al mes de vida en els patrons de reconeixement de bacteris per anticossos en xiquets que van desenvolupar al·lèrgies durant la infància.
El següent pas serà tractar d'esbrinar per què la llet materna d'algunes mares és menys rica en bacteris que la d'altres dones, així com explorar els factors que influeixen en la composició de la microbiota en la llet materna.
La pregunta següent seria "Podem modular la microbiota de la llet materna?", ha plantejat el personal investigador.
Una de les possibles vies de modulació serien les intervencions dietètiques o l'ús de probiòtics, prebiòtics i postbiòtics, que caldria comprovar si tenen efecte en la composició de la llet materna i avaluar el paper funcional que tenen en la reducció del risc d'al·lèrgies i altres malalties.
- La troballa naix de la col·laboració d'investigadors de FISABIO, IATA?CSIC i la Universitat de Linköping
Rebre menys diversitat bacteriana a través de la lactància materna durant el primer mes de vida s'ha relacionat amb un risc més elevat de desenvolupar al·lèrgies durant la infància.
És la conclusió a la qual han arribat investigadors de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO) i de l'Institut d'Agroquímica i Tecnològica d'Aliments (IATA?CSIC) després d'analitzar la composició, la riquesa i la diversitat bacteriana de la llet materna de 40 dones al mes del part i després de fer els seguiments als xiquets durant els primers 7 anys de vida per a veure si desenvolupaven al·lèrgies a mesura que creixien.
"La llet materna és un fluid únic que, a més dels elements nutritius, conté de manera natural bacteris i altres microorganismes que són beneficiosos. És la manera que l'evolució humana ha trobat per a la transmissió de bacteris de la mare al bebé", ha explicat Alejandro Mira, director del grup d'investigació Microbioma Oral de FISABIO-Salut Pública.
El personal investigador ha destacat la importància de la lactància materna en els primers mesos de vida per a la salut dels menors: "Els anticossos i els bacteris que les mares transmeten a través de la lactància protegeixen les xiquetes i els xiquets del risc de desenvolupar certes malalties a través de l'estimulació i la maduració del seu sistema immune", ha indicat María Carmen Collado, investigadora en el IATA-CSIC.
"Hem vist patrons de reconeixement bacterià pel sistema immune diferents entre xiquets amb al·lèrgies i xiquets sans, però, a causa de la gran variabilitat entre individus, no són significatius. Són necessaris més estudis i més evidència científica sobre la relació lactància-microbiota-immunoglobulines i salut", ha remarcat Collado.
"Les mostres que hem analitzat són mostres de llet materna al mes postpart que es van prendre per l'equip de la nostra col·laboradora a Suècia, la immunòloga Maria Jenmalm, al llarg de 7 anys. Han estat congelades a 80 graus sota zero des de llavors, fins que la tecnologia actual, basada en sistemes de microfluidica i de seqüenciació massiva de l'ADN, ens han permés analitzar la composició en bacteris, així com quins bacteris són reconeguts i quins no pels anticossos", hi ha afegit Mira.
De fet, els menors que van rebre llet materna amb menys diversitat bacteriana van desenvolupar èczema atòpic, al·lèrgia gastrointestinal, asma, rinoconjuntivitis o urticària als 7 anys d'edat, segons va revelar la investigació. "Observem, per exemple, que els menors al·lèrgics tenien menys varietat d'estreptococs i més abundància de pseudomones i acinetobàcter", ha detallat Mira.
El descobriment s'acaba de publicar en la revista científica 'Pediatric Allergy and Immunology' i ha sigut possible gràcies a tècniques de seqüenciació massiva i de citometria de flux acoblada a separació cel·lular.
Contacte amb bacteris per a educar correctament el sistema immune
La troballa confirma l'important paper de la lactància materna en la colonització primerenca neonatal, en l'adequada maduració immune durant la infància i la seua influència en la salut de xiquet i del futur adult. Aquests resultats donen suport a dades anteriors dels autors del treball, en què s'observen diferències al mes de vida en els patrons de reconeixement de bacteris per anticossos en xiquets que van desenvolupar al·lèrgies durant la infància.
El següent pas serà tractar d'esbrinar per què la llet materna d'algunes mares és menys rica en bacteris que la d'altres dones, així com explorar els factors que influeixen en la composició de la microbiota en la llet materna.
La pregunta següent seria "Podem modular la microbiota de la llet materna?", ha plantejat el personal investigador.
Una de les possibles vies de modulació serien les intervencions dietètiques o l'ús de probiòtics, prebiòtics i postbiòtics, que caldria comprovar si tenen efecte en la composició de la llet materna i avaluar el paper funcional que tenen en la reducció del risc d'al·lèrgies i altres malalties.