Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat
Política Territorial

Arcadi España reivindica el dret a la ciutat com a prioritat de l'Agenda Urbana Valenciana

14/01/2020
Arcadi España reivindica el dret a la ciutat com a prioritat de l'Agenda Urbana Valenciana
- El vicepresident segon, i conseller d'Habitatge, i el conseller de Política Territorial han presentat la nova imatge de l'Agenda Urbana Valenciana
- El 80% dels valencians i valencianes ja viuen en ciutats i l'1,5% de la població gestiona el 32% del territori en superfície
- El vicepresident segon, i conseller d'Habitatge, i el conseller de Política Territorial han presentat la nova imatge de l'Agenda Urbana Valenciana
- El 80% dels valencians i valencianes ja viuen en ciutats i l'1,5% de la població gestiona el 32% del territori en superfície



El Consell ha presentat la imatge gràfica de la nova Agenda Urbana Valenciana, iniciativa conjunta de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat i de la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, que s'està elaborant seguint la recomanació de les Nacions Unides.

A la presentació de la nova imatge, que ha fet l'estudi Gimeno Gràfic, han assistit el vicepresident segon del Consell i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, i el conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España.

Dret a la ciutat

En la seua intervenció, el conseller de Política Territorial ha reivindicat el dret a la ciutat, "el dret de tots els ciutadans a viure a la seua ciutat d'una manera digna, amb accés a l'habitatge, a l'educació, als serveis públics, a les polítiques de benestar, a la mobilitat. Aquest dret a la ciutat és un dels objectius principals que cal assolir amb l'Agenda Urbana".

Així mateix, ha fet referència als avantatges de la concentració de la població en espais metropolitans però també "als reptes que cal afrontar, especialment la segregació urbana".

Com ha explicat Arcadi España, "la desigualtat que hi ha en la societat es transmet també a l'àmbit geogràfic, la societat es va polaritzant, és un risc de les àrees urbanes contra el qual hem de lluitar, no és igual viure en un barri que en un altre; no tenen els mateixos nivells de contaminació, ni les mateixes facilitats a l'accés als serveis públics, ni hi ha la mateixa qualitat de l'habitatge".

Acabar amb les desigualtats geogràfiques

En opinió del conseller, "cal començar a lluitar contra aquesta fractura, cal unir les persones i minimitzar aquestes diferències i que no tinguen un reflex en la situació geogràfica, que tots els barris tinguen les mateixes condicions i les mateixes oportunitats".

Per al conseller, "a aquests reptes s'ha de fer front de manera transversal i global de tota la societat, per aquest motiu s'està elaborant l'Agenda Urbana Europea. L'Agenda Urbana Espanyola ja està acabada, i s'ha de fer a la Comunitat Valenciana perquè som una comunitat amb unes característiques molt específiques. A més, serà una ajuda important per a ajuntaments i per a l'Estat mateix per a orientar com ha de ser el creixement de les ciutats".

En aquest sentit ha recordat que el 80 % de la població viu en ciutats, hi ha moltes ciutats intermèdies de més de 10.000 habitants que són clau per a la millora de la cohesió social i l'equilibri territorial, però, hi ha afegit, "tenim molts reptes, com ara el despoblament; l'1,5 % de la població gestiona el 32 % del territori en superfície, mentre que grans àrees urbanes de València, Castelló i Alacant-Elx aglutinen més del 60 % de la població".

Repensar la ciutat

Per la seua banda, el vicepresident ha destacat la importància que l'Agenda tindrà per al futur. Segons Martínez Dalmau, "hem de repensar la ciutat i veure com fer-la més habitable, hem de veure com garantim aquest dret a la ciutat, com la convertim en un lloc on desenvolupar una vida digna, un hàbitat".

En aquest sentit, el vicepresident ha afegit que "una ciutat implica governança, prevista en l'Agenda Urbana, sostenibilitat i avançar cap a una mobilitat sostenible, amb un comerç de proximitat, uns serveis pròxims, mitjançant els quals poder estudiar i tindre seguretat; és a dir, per mitjà dels quals puguem fer-nos com a persones i establir aquelles relacions humanes pròpies d'una ciutat humana".

"Per tant -ha continuat- estem parlant de ciutats més sostenibles, més democràtiques. Tancarem ja paradigmes passats dignes del segle XIX i XX, d'una construcció desmesurada en la qual només es construïen, pràcticament, sostres perquè la gent visquera, i hem de repensar les nostres ciutats i el nostre medi rural, com en seran les relacions, els mecanismes de cooperació, perquè només la ciutat serà sostenible si el món rural és sostenible".

Espais resilients

L'Agenda Urbana Valenciana analitzarà les possibilitats de les nostres ciutats, de manera que siguen espais resilients, que garantisquen la igualtat per als ciutadans i la prosperitat per a tots els agents socials i econòmics. Així, ha xifrat en tres els objectius que se segueixen: la inclusió social, la prosperitat i el respecte al medi ambient.

El Consell va aprovar el mes de setembre passat l'inici de l'elaboració de l'Agenda Urbana Valenciana, seguint la recomanació de la Declaració de Quito i l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Aquesta declaració substitueix la Declaració d'Istanbul sobre assentaments urbans de 1996, després que el dret a l'habitatge digne haja sigut reconegut en les constitucions de més de 100 països.

Galeria d'imatges

Talls de veu relacionats

- Declaracions del conseller de Política Territorial, Arcadi España