Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Sanitat Universal i Salut Pública
Nuevos tratamientos
L'Hospital General de València aplica una nova immunoteràpia contra el càncer
19/02/2020
- La nova estratègia d'immunoteràpia es basa a obtindre limfòcits que poden atacar els tumors sòlids
- L'objectiu és obtindre les cèl·lules TIL del tumor, fer-les proliferar en un laboratori i després tornar a injectar-les al pacient
- L'objectiu és obtindre les cèl·lules TIL del tumor, fer-les proliferar en un laboratori i després tornar a injectar-les al pacient
- La nova estratègia d'immunoteràpia es basa a obtindre limfòcits que poden atacar els tumors sòlids
- L'objectiu és obtindre les cèl·lules TIL del tumor, fer-les proliferar en un laboratori i després tornar a injectar-les al pacient
L'Hospital General Universitari de València ha aplicat una nova estratègia d'immunoteràpia contra el càncer a dos pacients de melanoma en què havien fallat tota mena de tractaments.
Aquest procediment experimental és el més avançat en immunoteràpia i s'ha aplicat dins d'un assaig clínic. De fet, el General de València és l'únic centre a la Comunitat Valenciana que l'ha realitzat i l'està desenvolupant, de moment, per a pacients amb melanomes.
La immunoteràpia s'ha configurat els últims anys com la gran eina per al tractament del càncer. No obstant això, no té resultats eficaços en tots els pacients. Aquesta limitació s'atribueix que no tots els tumors activen de la mateixa manera el sistema immunitari.
Tal com ha explicat el cap de secció del Servei d'Oncologia Mèdica i investigador principal d'aquest assaig, Alfonso Berrocal, "fins ara hem utilitzat com a fàrmacs diversos reguladors del sistema immunitari per a reestimular la resposta del sistema immune cap a la neoplàsia. No obstant això, aquest abordatge requereix que s'haguera desenvolupat una resposta immunològica prèvia i s'haguera inhibit pel tumor. El pas següent en investigació és la teràpia cel·lular adoptiva, mitjançant la qual els limfòcits del pacient es modifiquen d'alguna manera perquè reconeguen el tumor i el destruïsquen".
En els tumors hematològics, que són els que s'originen en cèl·lules sanguínies -com les leucèmies o els limfomes-, s'expressen proteïnes en la superfície de les cèl·lules tumorals que poden ser reconegudes per anticossos, la qual cosa ha donat lloc al desenvolupament d'una teràpia cel·lular denominada CAR-T en què els limfòcits del pacient es modifiquen genèticament perquè, a través d'un anticòs com a receptor, reconeguen les cèl·lules del tumor. Aquesta teràpia ha reeixit i està disponible a l'hospital La Fe i l'hospital Clínic de València per a aquest tipus de tumors.
D'altra banda, en els tumors sòlids, la presència d'aquestes proteïnes en la superfície cel·lular és infreqüent, la qual cosa limita la possibilitat de desenvolupar una teràpia com les CAR-T en aquest tipus de tumors. Les modificacions que cal fer en un limfòcit perquè reconega un tumor sòlid són molt més complexes, per la qual cosa s'han buscat altres maneres de dur a terme la teràpia cel·lular adoptiva.
El Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital General Universitari de València va obrir en 2019 un assaig clínic per a tractar melanomes amb aquest tipus de tractament. Segons Berrocal, "la nova estratègia d'immunoteràpia que estem aplicant es basa precisament a obtindre limfòcits que puguen atacar aquests tumors sòlids. Aquests limfòcits són en l'interior dels mateixos tumors en quantitats molt baixes i s'anomenen cèl·lules TIL (limfòcit infiltrant de tumor)".
L'objectiu és obtindre les cèl·lules TIL del tumor, fer-les proliferar en un laboratori i després tornar a injectar-les en el pacient. Això és el que s'anomena un autotrasplantament de limfòcits infiltrant de tumors.
"El tipus de tractament és molt complex perquè requereix operar el pacient, extraure un fragment del seu tumor, cultivar els limfòcits en un laboratori, expandir-los mitjançant factors de creixement i, quan aconseguim milions de limfòcits, fer-li un trasplantament dels seus propis limfòcits", hi ha afegit Berrocal.
D'aquesta manera, s'injecten 100.000 milions de limfòcits a cada pacient en una única sessió de tractament.
El cap del Servei d'Oncologia Mèdica, Carlos Camps, ha detallat que "de moment, aquest procediment s'està duent a terme dins d'un assaig clínic i per a pacients que reuneixen unes característiques molt determinades. Els limfòcits TIL s'envien a l'únic centre on s'estan produint per a assajos, que està als Estats Units".
Així, les biòpsies en viu del pacient viatgen fins aquest centre dels Estats Units perquè es prepare la proliferació d'aquests limfòcits extrets del tumor, els tornen ultracongelats i es tornen a injectar al pacient.
El procediment és complex, ja que requereix un ingrés del pacient per a aplicar-li aquesta teràpia, que comporta quimioteràpia linfodeplectiva, estimulació dels limfòcits amb interleucina en la Unitat de Cures Intensives i, posteriorment, un control en sala d'Oncologia Mèdica.
Atesa aquesta complexitat, requereix un treball multidisciplinari en què s'han implicat professionals d'un màxim de deu serveis de l'Hospital General Universitari de València.
- L'objectiu és obtindre les cèl·lules TIL del tumor, fer-les proliferar en un laboratori i després tornar a injectar-les al pacient
L'Hospital General Universitari de València ha aplicat una nova estratègia d'immunoteràpia contra el càncer a dos pacients de melanoma en què havien fallat tota mena de tractaments.
Aquest procediment experimental és el més avançat en immunoteràpia i s'ha aplicat dins d'un assaig clínic. De fet, el General de València és l'únic centre a la Comunitat Valenciana que l'ha realitzat i l'està desenvolupant, de moment, per a pacients amb melanomes.
La immunoteràpia s'ha configurat els últims anys com la gran eina per al tractament del càncer. No obstant això, no té resultats eficaços en tots els pacients. Aquesta limitació s'atribueix que no tots els tumors activen de la mateixa manera el sistema immunitari.
Tal com ha explicat el cap de secció del Servei d'Oncologia Mèdica i investigador principal d'aquest assaig, Alfonso Berrocal, "fins ara hem utilitzat com a fàrmacs diversos reguladors del sistema immunitari per a reestimular la resposta del sistema immune cap a la neoplàsia. No obstant això, aquest abordatge requereix que s'haguera desenvolupat una resposta immunològica prèvia i s'haguera inhibit pel tumor. El pas següent en investigació és la teràpia cel·lular adoptiva, mitjançant la qual els limfòcits del pacient es modifiquen d'alguna manera perquè reconeguen el tumor i el destruïsquen".
En els tumors hematològics, que són els que s'originen en cèl·lules sanguínies -com les leucèmies o els limfomes-, s'expressen proteïnes en la superfície de les cèl·lules tumorals que poden ser reconegudes per anticossos, la qual cosa ha donat lloc al desenvolupament d'una teràpia cel·lular denominada CAR-T en què els limfòcits del pacient es modifiquen genèticament perquè, a través d'un anticòs com a receptor, reconeguen les cèl·lules del tumor. Aquesta teràpia ha reeixit i està disponible a l'hospital La Fe i l'hospital Clínic de València per a aquest tipus de tumors.
D'altra banda, en els tumors sòlids, la presència d'aquestes proteïnes en la superfície cel·lular és infreqüent, la qual cosa limita la possibilitat de desenvolupar una teràpia com les CAR-T en aquest tipus de tumors. Les modificacions que cal fer en un limfòcit perquè reconega un tumor sòlid són molt més complexes, per la qual cosa s'han buscat altres maneres de dur a terme la teràpia cel·lular adoptiva.
El Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital General Universitari de València va obrir en 2019 un assaig clínic per a tractar melanomes amb aquest tipus de tractament. Segons Berrocal, "la nova estratègia d'immunoteràpia que estem aplicant es basa precisament a obtindre limfòcits que puguen atacar aquests tumors sòlids. Aquests limfòcits són en l'interior dels mateixos tumors en quantitats molt baixes i s'anomenen cèl·lules TIL (limfòcit infiltrant de tumor)".
L'objectiu és obtindre les cèl·lules TIL del tumor, fer-les proliferar en un laboratori i després tornar a injectar-les en el pacient. Això és el que s'anomena un autotrasplantament de limfòcits infiltrant de tumors.
"El tipus de tractament és molt complex perquè requereix operar el pacient, extraure un fragment del seu tumor, cultivar els limfòcits en un laboratori, expandir-los mitjançant factors de creixement i, quan aconseguim milions de limfòcits, fer-li un trasplantament dels seus propis limfòcits", hi ha afegit Berrocal.
D'aquesta manera, s'injecten 100.000 milions de limfòcits a cada pacient en una única sessió de tractament.
El cap del Servei d'Oncologia Mèdica, Carlos Camps, ha detallat que "de moment, aquest procediment s'està duent a terme dins d'un assaig clínic i per a pacients que reuneixen unes característiques molt determinades. Els limfòcits TIL s'envien a l'únic centre on s'estan produint per a assajos, que està als Estats Units".
Així, les biòpsies en viu del pacient viatgen fins aquest centre dels Estats Units perquè es prepare la proliferació d'aquests limfòcits extrets del tumor, els tornen ultracongelats i es tornen a injectar al pacient.
El procediment és complex, ja que requereix un ingrés del pacient per a aplicar-li aquesta teràpia, que comporta quimioteràpia linfodeplectiva, estimulació dels limfòcits amb interleucina en la Unitat de Cures Intensives i, posteriorment, un control en sala d'Oncologia Mèdica.
Atesa aquesta complexitat, requereix un treball multidisciplinari en què s'han implicat professionals d'un màxim de deu serveis de l'Hospital General Universitari de València.
