Detalle nota de prensa - Comunica GVA

- La consellera ha transmés les seues disculpes al personal sanitari per la falta de material a l'inici de la crisi
- Ana Barceló destaca la important tasca que desenvolupen els i les professionals de Salut Pública per al control de propagació del virus
- El Sistema Sanitari ha anat adaptant tots els recursos assistencials i humans a l'evolució de la pandèmiaa


La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, ha destacat que "totes les decisions que s'han pres en la gestió sanitària s'han centrat a cuidar la salut i protegir tots els ciutadans de la Comunitat Valenciana" i ha indicat que "si la incidència ha sigut més baixa a la Comunitat, es conseqüència de l'enorme esforç dels professionals sanitaris, la responsabilitat de la ciutadania i el Sistema Públic de Salut".

Barceló ha comparegut en les Corts per a informar sobre les mesures i decisions que s'han adoptat en la gestió sanitària per a fer front a la crisi de coronavirus a la Comunitat Valenciana.

La consellera ha iniciat la seua intervenció recordant les 1.132 persones que han mort a la Comunitat Valenciana a conseqüència del coronavirus i, en concret, als quatre professionals sanitaris. Barceló ha transmés els seus condols i suport als familiars i, al seu torn, ha mostrat l'agraïment i el reconeixement al personal sanitari i als i les professionals dels serveis essencials que "treballen aquests dies de manera incansable".

Quant als i les professionals sanitaris, Ana Barceló els ha transmés les seues disculpes per la situació a l'inici de la crisi per la falta de material.

En aquest sentit, ha assenyalat que "els nostres professionals sanitaris es mereixien més protecció, més previsió i més mitjans humans des del primer moment. Per això els demane perdó", i ha volgut recalcar "el treball que estan duent a terme, la seua lluita diària, el tracte humà que dispensen als malalts i la seua capacitat de dedicació, sacrifici i responsabilitat".

Segons ha destacat la consellera de Sanitat, "des del departament sanitari, cada decisió que s'ha anat prenent, i cada decisió que es pren en la gestió sanitària, es fa centrant-se en els principis fonamentals de protegir les persones, reforçar el Sistema Sanitari i salvar vides".

Actualment, la Comunitat Valenciana presenta 10.735 casos positius, 5.388 altes i 1.132 defuncions i, tal com ha manifestat la consellera, "darrere dels números hi ha persones i les xifres no poden mitigar una realitat terrible i tan dura per a tantes famílies".

En aquest sentit, Barceló ha destacat que "les xifres també fan palés que la Comunitat Valenciana és una de les cinc comunitats autònomes amb menys incidència del virus" i ha volgut fer valdre el treball que s'està duent a terme des de les diferents àrees sanitàries per a la contenció del virus i perquè vagen disminuint les xifres de manera progressiva.

Segons la consellera, tot això és conseqüència del fet que, des del primer moment, la Comunitat Valenciana ha tractat "d'avançar-se als escenaris, avançar-se a les decisions que han resultat fonamentals per a la salut dels valencians i valencianes, i ha tractat de gestionar amb urgència i sense parar perquè el sistema sanitari poguera donar resposta sempre".

Amb tot això, ha recordat quina ha sigut la trajectòria i l'evolució de la gestió sanitària a la Comunitat Valenciana des que es va iniciar la pandèmia a la Xina, el desembre de 2019, fins ara.

Durant aquesta evolució, des de la Conselleria de Sanitat s'han anat creant mecanismes de prevenció, atenció i s'ha dut a terme una reorganització del sistema adaptant-lo a les necessitats actuals. Així, Sanitat ha posat en marxa el telèfon de cribratge de sospites de contagi (900 300 555), que ha atés 91.200 telefonades; s'ha activat una web amb un programa d'autocribratge, amb més de 4 milions de visites, i una app d'autodiagnòstic i demanda de cita prèvia en Atenció Primària amb 13.220 descàrregues.

Actuació de Salut Pública per a controlar la propagació

La consellera ha destacat la important tasca que han desenvolupat els i les professionals de Salut Pública, ja que "la seua actuació va permetre inicialment controlar la propagació del virus". Segons ha indicat Barceló, si en aquests moments el sistema sanitari té capacitat de suportar la pressió assistencial, és en gran part per la tasca inicial que han dut a terme els professionals de Salut Pública a controlar la propagació, detectar-ne l'evolució i reduir l'impacte del virus.

Així, ha volgut assenyalar que "a la Comunitat es va fer a l'inici de l'epidèmia un esforç important per a avaluar cada cas positiu, identificar i aïllar els possibles contactes, un treball que va permetre tindre controlada l'expansió del virus en la fase inicial".

Cal assenyalar que, des del mes de febrer fins aquest dijous, s'han realitzat 107.793 tests; en concret, 91.795 PCR i 15.998 tests ràpids.

A més, es durà a terme un estudi de seroprevalença a la Comunitat, coordinat pel Ministeri de Sanitat, que permetrà la realització de 6.660 proves (2.400 a Alacant, 2.940 a València i 1.320 a Castelló), amb l'objectiu d'estimar la prevalença de la infecció, per la qual cosa es tracta d'una eina d'investigació epidemiològica.

Adaptació de recursos a l'evolució de l'epidèmia

D'altra banda, durant la seua compareixença la consellera ha explicat com tots els recursos sanitaris s'han anat adaptant a l'evolució de la pandèmia a la Comunitat Valenciana.

En aquest sentit, des de la Conselleria de Sanitat s'ha fet des de l'inici de la crisi una readaptació de tots els recursos assistencials. D'una banda, es va suspendre tota l'activitat programada, consultes externes i proves diagnòstiques, i es va mantindre l'activitat urgent.

A més, s'ha anat incrementant el nombre de llits i unitats COVID-19 als hospitals. Així mateix, s'ha comptat amb els recursos dels establiments de titularitat privada i s'ha creat un comité de coordinació de les UCI.

Segons ha destacat la consellera de Sanitat, "en l'àmbit assistencial hem volgut prioritzar també la humanització, conscients de la dura situació tant per a pacients amb COVID com per als seus familiars". En aquest sentit s'ha establit un protocol de comunicació amb familiars, amb 400 tauletes tàctils i 300 telèfons, un protocol per a dones embarassades i un protocol d'acompanyament en la fase final de la vida.

Quant a les residències de majors, la consellera de Sanitat ha assenyalat que "la part més dura del virus s'ha revelat en les residències dels nostres majors". En aquest sentit, des de la Conselleria de Sanitat s'han pres mesures extraordinàries per a mantindre una vigilància activa dins de les residències i s'ha creat una comissió de control sociosanitari en cada departament.

Una altra de les mesures que s'han dut a terme és el reforç de tots els nivells assistencials necessaris per a atendre els contagis i el reordenament dels recursos humans. En aquest sentit, la consellera ha mostrat el seu agraïment als 2.454 professionals que s'han inscrit en la borsa per a incorporar professionals jubilats, facultatius sense especialitat o estudiants de Medicina i Infermeria en últim any de carrera.

Realització de tests ràpids en hospitals de campanya

Una altra de les àrees que s'ha reforçat són les infraestructures sanitàries en crear tres hospitals de campanya, un en cada província, i en condicionar part de l'antic hospital La Fe de Campanar. Tot això, junt amb la posada en marxa d'hotels medicalitzats per a l'atenció de pacients lleus, així com hotels destinats al descans de personal sanitari.

Quant als hospitals de campanya, la consellera de Sanitat ha assenyalat que començaran a fer tests ràpids. En concret, a Castelló aquest dijous ja tenen cita les 500 primeres persones en el mateix hospital de campanya per a fer-se el test, i està previst que divendres o dilluns que ve els comencen a fer a l'hospital de campanya al costat de La Fe i al d'Alacant. Per tant, segons ha indicat Barceló, "els hospitals de campanya tindran també un paper en aquest procés de desescalada".

Finalment, quant als serveis farmacèutics, des de la Conselleria de Sanitat s'han pres una sèrie de mesures per a facilitar l'adquisició de la medicació dels pacients crònics, als quals se'ls ha prorrogat el tractament durant dos mesos per a evitar més de 320.000 visites als centres sanitaris, o se'ls ha activat el servei de lliurament a domicili.