Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Sanitat Universal i Salut Pública
Asistencia sanitaria
L'UCI del Clínic de València implanta un programa de consultes per a tractar la síndrome post-UCI
01/08/2020
- El programa 'La vida després de l'UCI' té com a objectiu valorar l'impacte en salut després del pas per l'UCI i millorar la qualitat de vida
- Entre un 30 % i un 50 % de pacients de la Unitat de Vigilància Intensiva presenten síndrome post-UCI
- Entre un 30 % i un 50 % de pacients de la Unitat de Vigilància Intensiva presenten síndrome post-UCI
- El programa 'La vida després de l'UCI' té com a objectiu valorar l'impacte en salut després del pas per l'UCI i millorar la qualitat de vida
- Entre un 30 % i un 50 % de pacients de la Unitat de Vigilància Intensiva presenten síndrome post-UCI
L'Hospital Clínic Universitari de València ha implantat un programa de consultes externes en la Unitat de Vigilància Intensiva. Es tracta d'una consulta en què es visitarà aquells pacients que han passat per la unitat una vegada han sigut donats d'alta i que avaluarà l'impacte en la salut que ha pogut tindre aquesta estada per a millorar la seua qualitat de vida.
"Hi ha un abans i un després en la vida dels pacients que han passat per l'UCI. Entre un 30 % i un 50 % de pacients presenten la síndrome post-UCI. El principal objectiu d'aquestes consultes és diagnosticar-la i establir mesures per a previndre-la", tal com ha informat el cap de Servei de l'UCI de l'Hospital Clínic de València, Marisa Blasco Cortés.
"La síndrome post-UCI és una seqüela molt poc diagnosticada i poc coneguda. Entenem per síndrome post-UCI qualsevol afectació en les àrees cognitiva, emocional o física que poden patir els pacients després d'una hospitalització amb ingrés en UCI i que no té relació directa amb la patologia que ha provocat l'ingrés. Es tracta, d'una banda, de previndre-la durant l'estada en UCI per mitjà de canvis subtils però importants en la nostra forma de treballar", segons Marisa Blasco.
Les estades d'alguns i algunes pacients que ingressen en les unitats de vigilància intensiva solen ser llargues, amb una mitjana de poc més de 5 dies. En aquest ingrés, els i les pacients experimenten una pèrdua de pes important, pèrdua de musculatura i seqüeles psicològiques, cognitives i socials, moltes vegades.
Casos susceptibles de síndrome post-UCI
Els casos més susceptibles de patir la síndrome són pacients amb estades prolongades, els que han presentat deliri durant l'ingrés, els pacients que han tingut insuficiència respiratòria greu i que han necessitat ventilació mecànica, els i les pacients amb xoc greu causat per infeccions o per hemorràgies i els que han presentat afectació de molts òrgans.
Aquestes consultes es duen a terme en coordinació amb els especialistes d'Atenció Primària i tenen com a objectiu principal valorar l'impacte que l'ingrés en UCI ha tingut en els pacients. "Intentem aconseguir que la tornada a la normalitat de les vides anteriors siga possible. Pretenem que l'impacte i les seqüeles (no degudes a la malaltia en si) es puguen tractar i solucionar o almenys millorar", ha explicat Blasco.
Aproximadament, al cap dels tres mesos de l'alta se cita un grup de pacients, aquells que per les característiques de l'ingrés tenen risc de desenvolupar síndrome post-UCI. En aquesta primera visita pot ser diagnosticat cada pacient i, si és així, es fa un pla de seguiment per a control als 3-6 mesos i a l'any.
- Entre un 30 % i un 50 % de pacients de la Unitat de Vigilància Intensiva presenten síndrome post-UCI
L'Hospital Clínic Universitari de València ha implantat un programa de consultes externes en la Unitat de Vigilància Intensiva. Es tracta d'una consulta en què es visitarà aquells pacients que han passat per la unitat una vegada han sigut donats d'alta i que avaluarà l'impacte en la salut que ha pogut tindre aquesta estada per a millorar la seua qualitat de vida.
"Hi ha un abans i un després en la vida dels pacients que han passat per l'UCI. Entre un 30 % i un 50 % de pacients presenten la síndrome post-UCI. El principal objectiu d'aquestes consultes és diagnosticar-la i establir mesures per a previndre-la", tal com ha informat el cap de Servei de l'UCI de l'Hospital Clínic de València, Marisa Blasco Cortés.
"La síndrome post-UCI és una seqüela molt poc diagnosticada i poc coneguda. Entenem per síndrome post-UCI qualsevol afectació en les àrees cognitiva, emocional o física que poden patir els pacients després d'una hospitalització amb ingrés en UCI i que no té relació directa amb la patologia que ha provocat l'ingrés. Es tracta, d'una banda, de previndre-la durant l'estada en UCI per mitjà de canvis subtils però importants en la nostra forma de treballar", segons Marisa Blasco.
Les estades d'alguns i algunes pacients que ingressen en les unitats de vigilància intensiva solen ser llargues, amb una mitjana de poc més de 5 dies. En aquest ingrés, els i les pacients experimenten una pèrdua de pes important, pèrdua de musculatura i seqüeles psicològiques, cognitives i socials, moltes vegades.
Casos susceptibles de síndrome post-UCI
Els casos més susceptibles de patir la síndrome són pacients amb estades prolongades, els que han presentat deliri durant l'ingrés, els pacients que han tingut insuficiència respiratòria greu i que han necessitat ventilació mecànica, els i les pacients amb xoc greu causat per infeccions o per hemorràgies i els que han presentat afectació de molts òrgans.
Aquestes consultes es duen a terme en coordinació amb els especialistes d'Atenció Primària i tenen com a objectiu principal valorar l'impacte que l'ingrés en UCI ha tingut en els pacients. "Intentem aconseguir que la tornada a la normalitat de les vides anteriors siga possible. Pretenem que l'impacte i les seqüeles (no degudes a la malaltia en si) es puguen tractar i solucionar o almenys millorar", ha explicat Blasco.
Aproximadament, al cap dels tres mesos de l'alta se cita un grup de pacients, aquells que per les característiques de l'ingrés tenen risc de desenvolupar síndrome post-UCI. En aquesta primera visita pot ser diagnosticat cada pacient i, si és així, es fa un pla de seguiment per a control als 3-6 mesos i a l'any.
