Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Vicepresidència Segona i Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica
Rehabilitació energètica
La Generalitat premia la millor proposta de rehabilitació energètica d'un edifici d'habitatges
05/08/2020
- El concurs ha sigut convocat per la Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, a través de l'Institut Valencià d'Edificació
- El projecte guanyador l'han presentat alumnes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de València
- El projecte guanyador l'han presentat alumnes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de València
- El concurs ha sigut convocat per la Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, a través de l'Institut Valencià d'Edificació
- El projecte guanyador l'han presentat alumnes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de València
El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, ha lliurat el premi a la millor proposta de rehabilitació energètica d'un edifici d'habitatges que ha desenvolupat un equip d'alumnes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de València.
L'equip guanyador està compost per Katherine Maguiña Córdova, Angelica Matallana Quinteros i María Elisa Palacios Arcentales, totes elles alumnes del Màster AAPUD (Arquitectura Avançada, Paisatge, Urbanisme i Disseny), de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de València.
Les alumnes premiades han treballat sobre un edifici d'habitatges de la ciutat de València de caràcter públic, conegut com a l'edifici Renfe, que va ser construït en la dècada dels anys 50, obra de l'arquitecte Fernando Ruiz Jaime. Es tracta d'una construcció que en els orígens es vincula a la desapareguda estació d'Aragó i estava destinada als treballadors ferroviaris.
Es va dur a terme una avaluació energètica de l'edifici en el seu estat original, el qual va assolir la lletra energètica E.
Posteriorment, van proposar solucions per a rehabilitar-lo en dues fases. Primer, només s'intervenia en l'envolupant tèrmica (façanes, cobertes i finestres), fins a assolir la millora òptima plantejant solucions realistes i respectuoses amb el valor patrimonial de l'edifici. En aquesta etapa ja es va obtindre la lletra energètica B. En la fase següent, sí que es va plantejar ja la millora de les instal·lacions tèrmiques de calefacció, refrigeració i aigua calenta sanitària, fins a assolir una qualificació energètica A, perquè es poguera considerar com a edifici de consum energètic quasi zero, NZEB (sigles en anglés de 'nearly zero energy building').
Es tracta d'un concurs que la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica va llançar, a través de l'Institut Valencià de l'Edificació (IVE), per a alumnat d'arquitectura amb un triple objectiu.
D'una banda, conscienciar sobre la importància de l'habitatge amb caràcter social per a poder garantir el dret a un habitatge digne per a totes les persones i unitats de convivència. La qual cosa implica detectar possibles situacions d'infrahabitatge i plantejar estratègies de millora, respecte a la situació actual, que garantisquen uns estàndards de benestar i salut adequats.
En especial, es planteja poder tallar la greu situació en què es troben algunes famílies que estan en situació de pobresa energètica per no poder fer front a les factures corresponents, per a mantindre les seues cases en condicions de confort acceptables. Aquesta situació de desconfort genera greus problemes de salut.
Així mateix, es pretén que l'alumnat perceba la greu problemàtica derivada de l'emergència climàtica mundial.
En especial sobre els edificis d'habitatges, ja que són responsables del 40 % de l'energia consumida a Europa, xifres que fan que siguen autèntics devoradors d'energia. Actuar sobre el parc d'habitatges existent per a millorar-lo energèticament es presenta amb una gran estratègia per a reduir els consums actuals.
És una tasca totalment alineada amb les polítiques del Consell i les polítiques europees vinculades a la transició ecològica, que pretén assolir la neutralitat climàtica abans de mitjan segle, compromís que s'ha marcat Europa i que ha adquirit Espanya a través de la Declaració davant de l'emergència climàtica i ambiental aprovada pel Consell de Ministres el gener de 2020.
També en aquesta línia està el pla elaborat pel Ministeri, el Pla nacional integrat d'energia i clima (PNIEC) 2021-2030, que dissenya la ruta de descarbonització d'Espanya per a la pròxima dècada en coherència amb l'Acord de París i el Pacte verd europeu, peça fonamental de les polítiques comunitàries per a la reactivació de l'economia enfront dels efectes de la COVID-19.
Com a continuació en la senda iniciada pel PNIEC, l'executiu ha elaborat l'esborrany d'una estratègia de descarbonització a llarg termini. Tal com ha explicat el vicepresident segon, Martínez Dalmau.
Finalment, la convocatòria també pretén que l'alumnat entenga el valor patrimonial de l'arquitectura residencial del segle XX i la necessitat d'establir solucions respectuoses amb els valors d'aquesta.
- El projecte guanyador l'han presentat alumnes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de València
El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, ha lliurat el premi a la millor proposta de rehabilitació energètica d'un edifici d'habitatges que ha desenvolupat un equip d'alumnes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de València.
L'equip guanyador està compost per Katherine Maguiña Córdova, Angelica Matallana Quinteros i María Elisa Palacios Arcentales, totes elles alumnes del Màster AAPUD (Arquitectura Avançada, Paisatge, Urbanisme i Disseny), de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de València.
Les alumnes premiades han treballat sobre un edifici d'habitatges de la ciutat de València de caràcter públic, conegut com a l'edifici Renfe, que va ser construït en la dècada dels anys 50, obra de l'arquitecte Fernando Ruiz Jaime. Es tracta d'una construcció que en els orígens es vincula a la desapareguda estació d'Aragó i estava destinada als treballadors ferroviaris.
Es va dur a terme una avaluació energètica de l'edifici en el seu estat original, el qual va assolir la lletra energètica E.
Posteriorment, van proposar solucions per a rehabilitar-lo en dues fases. Primer, només s'intervenia en l'envolupant tèrmica (façanes, cobertes i finestres), fins a assolir la millora òptima plantejant solucions realistes i respectuoses amb el valor patrimonial de l'edifici. En aquesta etapa ja es va obtindre la lletra energètica B. En la fase següent, sí que es va plantejar ja la millora de les instal·lacions tèrmiques de calefacció, refrigeració i aigua calenta sanitària, fins a assolir una qualificació energètica A, perquè es poguera considerar com a edifici de consum energètic quasi zero, NZEB (sigles en anglés de 'nearly zero energy building').
Es tracta d'un concurs que la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica va llançar, a través de l'Institut Valencià de l'Edificació (IVE), per a alumnat d'arquitectura amb un triple objectiu.
D'una banda, conscienciar sobre la importància de l'habitatge amb caràcter social per a poder garantir el dret a un habitatge digne per a totes les persones i unitats de convivència. La qual cosa implica detectar possibles situacions d'infrahabitatge i plantejar estratègies de millora, respecte a la situació actual, que garantisquen uns estàndards de benestar i salut adequats.
En especial, es planteja poder tallar la greu situació en què es troben algunes famílies que estan en situació de pobresa energètica per no poder fer front a les factures corresponents, per a mantindre les seues cases en condicions de confort acceptables. Aquesta situació de desconfort genera greus problemes de salut.
Així mateix, es pretén que l'alumnat perceba la greu problemàtica derivada de l'emergència climàtica mundial.
En especial sobre els edificis d'habitatges, ja que són responsables del 40 % de l'energia consumida a Europa, xifres que fan que siguen autèntics devoradors d'energia. Actuar sobre el parc d'habitatges existent per a millorar-lo energèticament es presenta amb una gran estratègia per a reduir els consums actuals.
És una tasca totalment alineada amb les polítiques del Consell i les polítiques europees vinculades a la transició ecològica, que pretén assolir la neutralitat climàtica abans de mitjan segle, compromís que s'ha marcat Europa i que ha adquirit Espanya a través de la Declaració davant de l'emergència climàtica i ambiental aprovada pel Consell de Ministres el gener de 2020.
També en aquesta línia està el pla elaborat pel Ministeri, el Pla nacional integrat d'energia i clima (PNIEC) 2021-2030, que dissenya la ruta de descarbonització d'Espanya per a la pròxima dècada en coherència amb l'Acord de París i el Pacte verd europeu, peça fonamental de les polítiques comunitàries per a la reactivació de l'economia enfront dels efectes de la COVID-19.
Com a continuació en la senda iniciada pel PNIEC, l'executiu ha elaborat l'esborrany d'una estratègia de descarbonització a llarg termini. Tal com ha explicat el vicepresident segon, Martínez Dalmau.
Finalment, la convocatòria també pretén que l'alumnat entenga el valor patrimonial de l'arquitectura residencial del segle XX i la necessitat d'establir solucions respectuoses amb els valors d'aquesta.