Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Sanitat Universal i Salut Pública
Personal investigador de Fisabio, UV, UPF i IDIBGI demostren la vinculació entre els microbis intestinals i la memòria recent
14/10/2020
- L'estudi s'acaba de publicar en la revista nord-americana 'Cell Metabolism'
- El descobriment obri la via al desenvolupament de dietes individualitzades per a millorar la memòria
- El descobriment obri la via al desenvolupament de dietes individualitzades per a millorar la memòria
- L'estudi s'acaba de publicar en la revista nord-americana 'Cell Metabolism'
- El descobriment obri la via al desenvolupament de dietes individualitzades per a millorar la memòria
Personal investigador de la Fundació Fisabio, la Universitat de València (UV), la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) i CIBERESP, liderats per Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), acaba de publicar en la revista 'Cell Metabolism' els resultats d'un estudi que relaciona la memòria immediata i recent amb la presència de certs bacteris intestinals (coneguts globalment com a microbiota intestinal).
Confirmen, d'aquesta manera, diversos estudis que demostren des de 2006 que l'obesitat mòrbida s'associa a un deteriorament de la memòria immediata i recent.
"L'estudi evidencia interessants connexions entre la composició de la microbiota intestinal i el rendiment cognitiu i contribueix a comprendre millor el diàleg metabòlic entre el nostre cervell i els bacteris que conviuen amb nosaltres", ha destacat José Manuel Fernández-Real, que lidera el projecte i és catedràtic de Medicina de la Universitat de Girona (UdG) i cap del Grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l'IDIBGI, entre altres càrrecs.
L'estudi, que té per títol 'L'obesitat afecta la memòria de treball i a curt termini a través del metabolisme dels aminoàcids aromàtics induït per la microbiota intestinal', s'ha registrat com una patent europea i s'ha dut a terme amb una cohort de 130 persones voluntàries, tant obeses com no obeses, de les quals s'ha analitzat, entre altres variables, la microbiota intestinal.
Segons l'investigador de Fisabio-Salud Pública, del CIBERESP i catedràtic de Genètica de la UV, Andrés Moya, "els resultats d'aquesta investigació s'han relacionat amb diversos tests cognitius i amb la mesura del volum de determinades àrees cerebrals implicades en la memòria, mesures per ressonància magnètica".
En assajos posteriors, ha comentat Pérez Brocal (investigador de Fisabio-Salud Pública i del CIBERESP), "es va dur a terme el trasplantament de microbiota fecal de 22 de voluntaris de la cohort d'estudi, 11 amb baixa i 11 amb alta puntuació en els tests de memòria, a ratolins lliures de microbiota.
L'objectiu era valorar l'efecte que tenen sobre la memòria recent dels rosegadors. Ací hem pogut comprovar que la microbiota trasplantada de pacients amb obesitat mòrbida redueix la puntuació en els tests de memòria dels ratolins".
Per a Rafael Maldonado, de la UPF, "la possibilitat de canviar trets de memòria en ratolins mitjançant el trasplantament de microbiota humana destaca l'interés potencial de modificar la microbiota amb finalitats terapèutiques en pacients obesos amb alteracions cognitives".
En la circulació sanguínia es troba el triptòfan en condicions normals, un aminoàcid aromàtic que resulta bàsic per a la "síntesi" de neurotransmissors. Amb aquest treball s'ha descobert que les persones amb obesitat mòrbida, que tenien menys memòria recent, també tenien menys triptòfan en la circulació sanguínia.
D'altra banda, la producció d'algunes vitamines depén dels bacteris de la microbiota. Les persones amb obesitat tenien determinats bacteris que metabolitzaven la vitamina B1 en paral·lel a la disminució de memòria immediata i recent.
En referència a l'hipocamp, ja es coneix que la seua dimensió està relacionada amb la memòria de l'individu. En l'estudi es va observar que les persones amb obesitat tenien un hipocamp més xicotet. A més, es va comprovar que la grandària de l'hipocamp s'associava a la presència de determinats bacteris de la microbiota intestinal.
Ja que s'ha establit una relació entre la dieta i la presència de determinats bacteris intestinals, aquests resultats possibilitarien el desenvolupament de dietes que puguen millorar el rendiment cognitiu i la memòria, així com la modificació de la microbiota amb fins terapèutics.
- El descobriment obri la via al desenvolupament de dietes individualitzades per a millorar la memòria
Personal investigador de la Fundació Fisabio, la Universitat de València (UV), la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) i CIBERESP, liderats per Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), acaba de publicar en la revista 'Cell Metabolism' els resultats d'un estudi que relaciona la memòria immediata i recent amb la presència de certs bacteris intestinals (coneguts globalment com a microbiota intestinal).
Confirmen, d'aquesta manera, diversos estudis que demostren des de 2006 que l'obesitat mòrbida s'associa a un deteriorament de la memòria immediata i recent.
"L'estudi evidencia interessants connexions entre la composició de la microbiota intestinal i el rendiment cognitiu i contribueix a comprendre millor el diàleg metabòlic entre el nostre cervell i els bacteris que conviuen amb nosaltres", ha destacat José Manuel Fernández-Real, que lidera el projecte i és catedràtic de Medicina de la Universitat de Girona (UdG) i cap del Grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l'IDIBGI, entre altres càrrecs.
L'estudi, que té per títol 'L'obesitat afecta la memòria de treball i a curt termini a través del metabolisme dels aminoàcids aromàtics induït per la microbiota intestinal', s'ha registrat com una patent europea i s'ha dut a terme amb una cohort de 130 persones voluntàries, tant obeses com no obeses, de les quals s'ha analitzat, entre altres variables, la microbiota intestinal.
Segons l'investigador de Fisabio-Salud Pública, del CIBERESP i catedràtic de Genètica de la UV, Andrés Moya, "els resultats d'aquesta investigació s'han relacionat amb diversos tests cognitius i amb la mesura del volum de determinades àrees cerebrals implicades en la memòria, mesures per ressonància magnètica".
En assajos posteriors, ha comentat Pérez Brocal (investigador de Fisabio-Salud Pública i del CIBERESP), "es va dur a terme el trasplantament de microbiota fecal de 22 de voluntaris de la cohort d'estudi, 11 amb baixa i 11 amb alta puntuació en els tests de memòria, a ratolins lliures de microbiota.
L'objectiu era valorar l'efecte que tenen sobre la memòria recent dels rosegadors. Ací hem pogut comprovar que la microbiota trasplantada de pacients amb obesitat mòrbida redueix la puntuació en els tests de memòria dels ratolins".
Per a Rafael Maldonado, de la UPF, "la possibilitat de canviar trets de memòria en ratolins mitjançant el trasplantament de microbiota humana destaca l'interés potencial de modificar la microbiota amb finalitats terapèutiques en pacients obesos amb alteracions cognitives".
En la circulació sanguínia es troba el triptòfan en condicions normals, un aminoàcid aromàtic que resulta bàsic per a la "síntesi" de neurotransmissors. Amb aquest treball s'ha descobert que les persones amb obesitat mòrbida, que tenien menys memòria recent, també tenien menys triptòfan en la circulació sanguínia.
D'altra banda, la producció d'algunes vitamines depén dels bacteris de la microbiota. Les persones amb obesitat tenien determinats bacteris que metabolitzaven la vitamina B1 en paral·lel a la disminució de memòria immediata i recent.
En referència a l'hipocamp, ja es coneix que la seua dimensió està relacionada amb la memòria de l'individu. En l'estudi es va observar que les persones amb obesitat tenien un hipocamp més xicotet. A més, es va comprovar que la grandària de l'hipocamp s'associava a la presència de determinats bacteris de la microbiota intestinal.
Ja que s'ha establit una relació entre la dieta i la presència de determinats bacteris intestinals, aquests resultats possibilitarien el desenvolupament de dietes que puguen millorar el rendiment cognitiu i la memòria, així com la modificació de la microbiota amb fins terapèutics.