Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Hisenda i Model Econòmic
Patrimonio
Les obres de rehabilitació del Palau de l'Almirall trauen a la llum dues finestres gòtiques, una d'elles una coronella del segle XIV
14/01/2021
- La segona finestra, pintada d'almangra roja i d'estètica militar, data dels primers anys de 1.300 i estava completament tapiada
- "Volem preservar el patrimoni cultural dels valencians i obrir-lo a la ciutadania perquè tots puguem conéixer d'on venim", assenyala Vicent Soler
- "Volem preservar el patrimoni cultural dels valencians i obrir-lo a la ciutadania perquè tots puguem conéixer d'on venim", assenyala Vicent Soler
- La segona finestra, pintada d'almangra roja i d'estètica militar, data dels primers anys de 1.300 i estava completament tapiada
- "Volem preservar el patrimoni cultural dels valencians i obrir-lo a la ciutadania perquè tots puguem conéixer d'on venim", assenyala Vicent Soler
Les obres de rehabilitació que s'estan duent a terme a l'edifici del Palau de l'Almirall, seu de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, situada al carrer del Palau número 14 de València, han tret a la llum dues finestres gòtiques que fins al moment estaven ocultes i no eren conegudes ni per l'equip tècnic ni pels arqueòlegs de les obres.
Es tracta, per un comunicat, d'una coronella, un tipus de finestra característic de l'arquitectura civil del gòtic al territori de la Corona d'Aragó. En la seua forma original la finestra constava de dues obertures, dividides verticalment per una pilastra central, sobre la qual se sostenien dos arcs.
Aquesta finestra, que data de finals del segle XIV, dona directament al pati central de l'edifici, per la qual cosa podrà ser contemplada pels visitants que accedisquen a l'immoble, ja que la Generalitat preveu obrir al públic una part d'aquest palau. A la Comunitat Valenciana ja hi ha una referència similar a aquest tipus d'arquitectura amb una finestra de tipus coronella al castell de Benissanó.
La silueta característica d'aquesta finestra estava recoberta de material d'obra i algeps de manera que, encara que s'hi veia una finestra, no es podia apreciar la seua forma original. En aquests moments, el mestre picapedrer i el seu equip estan treballant a recuperar-la, seguint les indicacions dels arquitectes i arqueòlegs.
Finestra de principis del segle XIV
L'altra finestra descoberta se situa a l'antesala de la zona noble de l'edifici. Estava completament tapiada i la troballa ha sigut casual, mentre es feien algunes cales. En aquest cas es tracta d'una finestra molt més antiga, de principis del segle XIV, i que se situa continuació d'un mur de tàpia de la mateixa època.
Aquesta finestra encara conserva part de la pintura original, que era almangra roja. L'almangra és un pigment emprat en pintures artístiques i en terrisseria i es considera una de les tècniques de decoració cromàtica més antigues. Es caracteritza pel seu color vermellós.
L'estètica d'aquesta finestra és quasi militar. La lectura que es realitza per part dels arqueòlegs és que segueix la línia de l'edificació que es va fer construir Pere de Vila-rasa com a habitatge. El Palau de l'Almirall disposava també d'uns banys àrabs en una zona annexa i un forn de pa, fet que dona mostra del poder econòmic i social del seu propietari.
Recuperar el patrimoni històric
El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha conegut aquest dijous de primera mà l'evolució de les obres i ha destacat que "es crearà un itinerari cultural visitable, que permetrà conéixer l'evolució del palau des dels inicis fins a l'actualitat. Volem obrir el nostre patrimoni cultural a tots els ciutadans".
Les obres de remodelació del Palau de l'Almirall tenien com a objectiu principal solucionar les patologies estructurals de l'edifici, fer-lo més eficient energèticament i millorar les condicions d'accessibilitat i les mesures antiincendis, ja que l'última reforma de l'edifici es va dur a terme fa quasi 30 anys, ha explicat Vicent Soler.
"Però, al mateix temps, ens plantegem també traure a la llum tot el potencial històric de l'edifici fent visitable la part noble, les ruïnes de l'antiga ciutat romana que s'amaga en el subsol i els teginats policromats d'algunes sales. Ara afegirem noves troballes amb aquestes finestres úniques que s'estan traient a la llum", ha apuntat Soler.
Cofinançament de l'actuació
L'actuació, que tindrà un cost de 5.386.556 euros, serà cofinançada en un 50 % pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), a través del Programa operatiu de la Comunitat Valenciana, dins de l'eix prioritari 4, que busca afavorir el pas a una economia baixa en carboni en tots els sectors. A més, també permetrà augmentar l'eficiència energètica dels edificis públics, en línia amb les prioritats del programa de recuperació econòmica Next Generation.
Així mateix, el projecte compta amb el finançament del programa 1,5% Cultural del govern central, que finança treballs de conservació o enriquiment de béns immobles del patrimoni històric espanyol.
- "Volem preservar el patrimoni cultural dels valencians i obrir-lo a la ciutadania perquè tots puguem conéixer d'on venim", assenyala Vicent Soler
Les obres de rehabilitació que s'estan duent a terme a l'edifici del Palau de l'Almirall, seu de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, situada al carrer del Palau número 14 de València, han tret a la llum dues finestres gòtiques que fins al moment estaven ocultes i no eren conegudes ni per l'equip tècnic ni pels arqueòlegs de les obres.
Es tracta, per un comunicat, d'una coronella, un tipus de finestra característic de l'arquitectura civil del gòtic al territori de la Corona d'Aragó. En la seua forma original la finestra constava de dues obertures, dividides verticalment per una pilastra central, sobre la qual se sostenien dos arcs.
Aquesta finestra, que data de finals del segle XIV, dona directament al pati central de l'edifici, per la qual cosa podrà ser contemplada pels visitants que accedisquen a l'immoble, ja que la Generalitat preveu obrir al públic una part d'aquest palau. A la Comunitat Valenciana ja hi ha una referència similar a aquest tipus d'arquitectura amb una finestra de tipus coronella al castell de Benissanó.
La silueta característica d'aquesta finestra estava recoberta de material d'obra i algeps de manera que, encara que s'hi veia una finestra, no es podia apreciar la seua forma original. En aquests moments, el mestre picapedrer i el seu equip estan treballant a recuperar-la, seguint les indicacions dels arquitectes i arqueòlegs.
Finestra de principis del segle XIV
L'altra finestra descoberta se situa a l'antesala de la zona noble de l'edifici. Estava completament tapiada i la troballa ha sigut casual, mentre es feien algunes cales. En aquest cas es tracta d'una finestra molt més antiga, de principis del segle XIV, i que se situa continuació d'un mur de tàpia de la mateixa època.
Aquesta finestra encara conserva part de la pintura original, que era almangra roja. L'almangra és un pigment emprat en pintures artístiques i en terrisseria i es considera una de les tècniques de decoració cromàtica més antigues. Es caracteritza pel seu color vermellós.
L'estètica d'aquesta finestra és quasi militar. La lectura que es realitza per part dels arqueòlegs és que segueix la línia de l'edificació que es va fer construir Pere de Vila-rasa com a habitatge. El Palau de l'Almirall disposava també d'uns banys àrabs en una zona annexa i un forn de pa, fet que dona mostra del poder econòmic i social del seu propietari.
Recuperar el patrimoni històric
El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha conegut aquest dijous de primera mà l'evolució de les obres i ha destacat que "es crearà un itinerari cultural visitable, que permetrà conéixer l'evolució del palau des dels inicis fins a l'actualitat. Volem obrir el nostre patrimoni cultural a tots els ciutadans".
Les obres de remodelació del Palau de l'Almirall tenien com a objectiu principal solucionar les patologies estructurals de l'edifici, fer-lo més eficient energèticament i millorar les condicions d'accessibilitat i les mesures antiincendis, ja que l'última reforma de l'edifici es va dur a terme fa quasi 30 anys, ha explicat Vicent Soler.
"Però, al mateix temps, ens plantegem també traure a la llum tot el potencial històric de l'edifici fent visitable la part noble, les ruïnes de l'antiga ciutat romana que s'amaga en el subsol i els teginats policromats d'algunes sales. Ara afegirem noves troballes amb aquestes finestres úniques que s'estan traient a la llum", ha apuntat Soler.
Cofinançament de l'actuació
L'actuació, que tindrà un cost de 5.386.556 euros, serà cofinançada en un 50 % pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), a través del Programa operatiu de la Comunitat Valenciana, dins de l'eix prioritari 4, que busca afavorir el pas a una economia baixa en carboni en tots els sectors. A més, també permetrà augmentar l'eficiència energètica dels edificis públics, en línia amb les prioritats del programa de recuperació econòmica Next Generation.
Així mateix, el projecte compta amb el finançament del programa 1,5% Cultural del govern central, que finança treballs de conservació o enriquiment de béns immobles del patrimoni històric espanyol.
