Detalle nota de prensa - Comunica GVA

- "Les noves dinàmiques en l'era post COVID dependran de la nostra voluntat política, la nostra capacitat d'assumir els límits de creixement i el deure ètic de fer-ho de manera justa i solidària"
- Destaca que la gestió de la crisi per la pandèmia ofereix la possibilitat "d'un canvi de paradigma" amb un enfortiment dels serveis públics i un canvi de model productiu
- "Només amb justícia social, ecològica, feminista i generacional podrem continuar habitant aquest món que estem obligats a deixar en herència"


"La desigualtat mata. Vivim en un sistema trucat en què importa més el cognom que l'esforç", ha afirmat la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, durant la seua intervenció en el 33é Congrés Internacional del Centre Internacional d'Investigació i Informació sobre l'Economia Pública, Social i Cooperativa (Ciriec), que se celebra a València i que ha comptat amb la participació, entre altres, del Premi Nobel d'Economia, Paul Krugman.

"A aquesta desigualtat -ha destacat- cal sumar l'emergència climàtica, que ja és causa d'acumulació de recursos, guerres, moviments migratoris, desplaçaments forçats i especulacions econòmiques".

En aquest sentit, ha assenyalat que aquest inici del segle XXI, "la insostenibilitat del model neoliberal ha provocat que els nostres i les nostres joves no coneguen la vida sense estar colpejada per grans crisis". "I és que el capitalisme, de manera estructural, no funciona".

"Com a exemple", en aquest sentit, ha apuntat que, mentre que entre 1979 i 2019 la productivitat dels treballadors i treballadores va augmentar un 69,6 %, "el salari només va augmentar un 11,6 %", a la qual cosa se suma que la riquesa "dels 'milmilionaris' s'ha incrementat tant en els últims 24 mesos com ho ha fet en 23 anys".

Per a Oltra, aquestes dades demostren que "vivim en un sistema trucat" en què "importa més el bressol on es naix i el cognom que s'hereta que l'esforç, el treball i la capacitat. El codi postal parla més de la nostra esperança de vida que el codi de la nostra targeta sanitària".

Així, ha assenyalat que la cultura de l'esforç, "entesa com a l'aposta fèrria en el lliure mercat per a resoldre de manera pròspera i justa els conflictes, és hui una mirada acrítica dels fets, fruit d'una creença equivocada, o pitjor encara, d'un engany equivocat".

No obstant això, la vivència de la pandèmia mundial i el seu gest en el món hiperglobalitzat "ha accelerat un canvi de paradigma". En aquest sentit, ha destacat que hui, "a diferència de la gran recessió de 2008, hi ha una nova hegemonia més pròxima a la intervenció dels poders públics en l'economia".

"Les noves dinàmiques mundials en l'era post COVID dependran de la nostra voluntat política, la nostra capacitat d'assumir els límits del creixement del planeta i el deure ètic de fer-ho de manera justa i solidària", ha destacat.

Canvi de paradigma

La vicepresidenta ha basat aquest canvi en quatre pilars fonamentals. En primer lloc, "una reforma fiscal profunda que s'adapte a la realitat de hui" i ha explicat que "mentre que l'any 2000 la riquesa personal dels 'milmilionaris' equivalia al 4,4 % del PIB mundial, en 2021 va ser del 13,9 %; però encara així, la realitat és que el 75 % dels ingressos públics provenen de les rendes del treball i del consum directe. Una injustícia insostenible si volem propiciar un canvi de paradigma".

En segon lloc, ha apostat per aprovar "mesures predistributives de la renda bàsica universal i mesures que aposten per la circularitat del patrimoni i el poder", com pot ser l'impuls d'un fort parc d'habitatge públic o mesures de l'economia del bé comú per a limitar les diferències entre els salaris més elevats i els més baixos.

En tercer lloc, s'ha referit a l'enfortiment i la universalització dels serveis públics, com ara l'educació, els serveis socials, la sanitat, les pensions, la cultura o la mobilitat, així com "la consolidació d'un sistema de cures que compagine polítiques remunerades d'alliberament de temps, que permeten cuidar de manera corresponsable amb la dotació de serveis professionals de qualitat".

En quart lloc, Oltra ha esmentat la necessitat d'"un canvi de model productiu, que ens permeta una transició verda i justa de manera immediata basant-se en l'economia pública, social i cooperativa", i ha afirmat que les dades empíriques demostren que els sistemes "amb més nivell de cohesió social, més capital social, més capacitat de mobilització social i més cooperatives i entitats d'economia social responen i gestionen millor les crisis i les pandèmies".

Aliança entre economia pública i social

Per a assolir aquests objectius, l'aliança entre l'economia pública i l'economia social, en les seues diverses formulacions, "és una oportunitat per a teixir complicitats amb un lideratge democràtic que ens interpel·le al conjunt de la ciutadania".

"És la millor resposta a una hiperglobalització deshumanitzada basada en l'especulació de dades, d'intangibles i futuribles hipotètics, que ens allunya de qualsevol control democràtic, de qualsevol resposta eficient i sostenible en l'àmbit local i que referma les desigualtats", ha afirmat.

"Només amb justícia social, ecològica, feminista i generacional podrem continuar habitant aquest món preciós que hem rebut en herència i que, aquesta vegada sí, estem obligats a deixar en herència, almenys, tal com el rebem", ha conclòs.