Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Vicepresidència Segona i Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica
Habitatge
Héctor Illueca obri la jornada que recull les aportacions per a incorporar-les al projecte de llei d'habitatge col·laboratiu
25/05/2022
- El vicepresident segon ha assenyalat davant d'experts i expertes en la matèria que aquests habitatges han de ser una resposta justa, saludable i sostenible a les crisis superposades
- La Vicepresidència Segona està ultimant un projecte de llei d'habitatges col·laboratius
- La Vicepresidència Segona està ultimant un projecte de llei d'habitatges col·laboratius
- El vicepresident segon ha assenyalat davant d'experts i expertes en la matèria que aquests habitatges han de ser una resposta justa, saludable i sostenible a les crisis superposades
- La Vicepresidència Segona està ultimant un projecte de llei d'habitatges col·laboratius
El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Héctor Illueca, ha obert hui la Jornada d'Experts Docents per a l'elaboració del projecte de llei d'habitatge col·laboratiu que impulsa la Generalitat, jornada que té lloc a la seu del Consell Valencià de Cultura.
Junt amb la subsecretària de la Conselleria d'Habitatge, Blanca Jiménez, Illueca ha participat en l'obertura d'aquesta jornada que té com a objectiu recollir les aportacions de les veus expertes en la matèria i tindre-les en compte en l'elaboració del projecte de llei d'habitatge col·laboratiu en què treballa la Vicepresidència Segona.
El vicepresident ha assenyalat que els habitatges col·laboratius són "una resposta justa, saludable i sostenible a les crisis superposades que afecten principalment els més vulnerables". Per aquest motiu hi ha la necessitat de "passar de les paraules als fets i crear polítiques d'habitatge dirigides al camp de la convivència, la col·laboració per a viure millor, més feliços, segurs i tranquils".
Héctor Illueca ha recordat que les primeres experiències lligades al 'cohousing' arranquen als països escandinaus fa ja més de 50 anys, no obstant això a Espanya encara hi ha un immens buit legal en aquest tema. Davant d'aquesta situació, des del Govern Valencià "volem regular la qüestió basant-nos en un text normatiu complit, que supere allò que ara podem anar trobant de manera dispersa en normatives genèriques sobre habitatge, en cooperativisme o legislació vinculada a assistència social".
El titular d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica ha destacat el treball exercit pel seu departament, que disposa "d'un avantprojecte nou que ens ha de permetre accelerar el procés d'implantació dels habitatges col·laboratius i facilitar l'apoderament ciutadà en forma de poder triar, promoure, dissenyar i gestionar la manera en què volem viure".
Grups de treball
Després de la inauguració, s'han constituït quatre grups de treball. El primer dels quals s'ha centrat en les condicions del disseny i la qualitat d'aquests immobles i ha estat format pel director general de Qualitat i Eficiència Energètica, Alberto Rubio, i l'arquitecte del col·lectiu Entrepatios, Iñaki Alonso.
El treball del segon grup, coordinat per Vicent Duart, del gabinet tècnic de la Conselleria d'Habitatge, ha sigut l'estatut de funcionament de la futura llei. Ha comptat amb la participació del director tècnic i l'assessora de Fecovi, Francisco Merino i Matilde Tatay, respectivament. Per part de l'institut Iudescoop han assistit la seua directora María José Vañó i Marina Caraffa.
Urbanisme i sòl dotacional són els temes en què ha avançat el tercer grup de treball, que, coordinat per Valentín Mateos, ha treballat les propostes de la directora general d'Habitatge i Regeneració Urbana, Elena Azcárraga; l'advocat especialitzat en dret urbanístic, José Cardona, i Salma Cantos, advocada especialitzada en dret administratiu i professora de la Universitat Politècnica de València (UPV).
El quart grup, moderat per Blanca Jiménez, ha analitzat les mesures de foment d'aquest tipus d'habitatges en règim de cessió d'ús. N'han format part la representant de Cobarraca, Montse Llorca; la catedràtica de Dret Tributari i directora d'Emprensocial, Pilar Alguacil; Rosa Balonga de Rabasa Cohousing; Alexis Ruiz de la cooperativa Resistir; el president del residencial Vacaciones Permanentes, Rafael Redondo, i el coordinador de REAS, Rubén Méndez.
Foment dels habitatges col·laboratius en règim de cessió d'ús
Recentment es va fer una consulta pública a través d'un portal web de la Conselleria d'Habitatge i de Transparència de la Generalitat, en el qual es demanava l'opinió de les persones i les organitzacions més representatives potencialment afectades per la futura norma.
El Consell vol fomentar els habitatges col·laboratius en règim de cessió d'ús, on usuàries i usuaris siguen copropietaris del total de l'edifici i usuaris únics de l'habitatge. A més, pretén regular tots els tipus d'habitatges col·laboratius on els espais comuns tenen més importància que l'habitatge d'ús propi. Tot amb una finalitat de promoure la màxima convivència, evitar situacions de dependència i soledat, i instaurar models de residència amb sostenibilitat ambiental i econòmica.
La cessió d'ús consisteix a ser copropietari/ària de l'edifici i cousuari/ària dels elements comuns, a més de l'ús privatiu de l'habitatge que se li assigna per temps indefinit. Aquest és el model que s'estableix com a imperatiu per a poder obtindre ajudes, però es permeten altres models.
El Pla estatal d'habitatge subvenciona tant el règim de lloguer com la cessió d'ús. No obstant això, la Generalitat fomentarà més la cessió d'ús amb ajudes a aquesta modalitat, en la qual usuàries i usuaris són copropietaris del conjunt residencial. Tanmateix, les dues legislacions admeten la possibilitat que qui tinga la propietat de l'edifici siga diferent de la persona usuària de l'habitatge, i inclús que hi haja propietat de l'habitatge i copropietat de l'edifici.
- La Vicepresidència Segona està ultimant un projecte de llei d'habitatges col·laboratius
El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Héctor Illueca, ha obert hui la Jornada d'Experts Docents per a l'elaboració del projecte de llei d'habitatge col·laboratiu que impulsa la Generalitat, jornada que té lloc a la seu del Consell Valencià de Cultura.
Junt amb la subsecretària de la Conselleria d'Habitatge, Blanca Jiménez, Illueca ha participat en l'obertura d'aquesta jornada que té com a objectiu recollir les aportacions de les veus expertes en la matèria i tindre-les en compte en l'elaboració del projecte de llei d'habitatge col·laboratiu en què treballa la Vicepresidència Segona.
El vicepresident ha assenyalat que els habitatges col·laboratius són "una resposta justa, saludable i sostenible a les crisis superposades que afecten principalment els més vulnerables". Per aquest motiu hi ha la necessitat de "passar de les paraules als fets i crear polítiques d'habitatge dirigides al camp de la convivència, la col·laboració per a viure millor, més feliços, segurs i tranquils".
Héctor Illueca ha recordat que les primeres experiències lligades al 'cohousing' arranquen als països escandinaus fa ja més de 50 anys, no obstant això a Espanya encara hi ha un immens buit legal en aquest tema. Davant d'aquesta situació, des del Govern Valencià "volem regular la qüestió basant-nos en un text normatiu complit, que supere allò que ara podem anar trobant de manera dispersa en normatives genèriques sobre habitatge, en cooperativisme o legislació vinculada a assistència social".
El titular d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica ha destacat el treball exercit pel seu departament, que disposa "d'un avantprojecte nou que ens ha de permetre accelerar el procés d'implantació dels habitatges col·laboratius i facilitar l'apoderament ciutadà en forma de poder triar, promoure, dissenyar i gestionar la manera en què volem viure".
Grups de treball
Després de la inauguració, s'han constituït quatre grups de treball. El primer dels quals s'ha centrat en les condicions del disseny i la qualitat d'aquests immobles i ha estat format pel director general de Qualitat i Eficiència Energètica, Alberto Rubio, i l'arquitecte del col·lectiu Entrepatios, Iñaki Alonso.
El treball del segon grup, coordinat per Vicent Duart, del gabinet tècnic de la Conselleria d'Habitatge, ha sigut l'estatut de funcionament de la futura llei. Ha comptat amb la participació del director tècnic i l'assessora de Fecovi, Francisco Merino i Matilde Tatay, respectivament. Per part de l'institut Iudescoop han assistit la seua directora María José Vañó i Marina Caraffa.
Urbanisme i sòl dotacional són els temes en què ha avançat el tercer grup de treball, que, coordinat per Valentín Mateos, ha treballat les propostes de la directora general d'Habitatge i Regeneració Urbana, Elena Azcárraga; l'advocat especialitzat en dret urbanístic, José Cardona, i Salma Cantos, advocada especialitzada en dret administratiu i professora de la Universitat Politècnica de València (UPV).
El quart grup, moderat per Blanca Jiménez, ha analitzat les mesures de foment d'aquest tipus d'habitatges en règim de cessió d'ús. N'han format part la representant de Cobarraca, Montse Llorca; la catedràtica de Dret Tributari i directora d'Emprensocial, Pilar Alguacil; Rosa Balonga de Rabasa Cohousing; Alexis Ruiz de la cooperativa Resistir; el president del residencial Vacaciones Permanentes, Rafael Redondo, i el coordinador de REAS, Rubén Méndez.
Foment dels habitatges col·laboratius en règim de cessió d'ús
Recentment es va fer una consulta pública a través d'un portal web de la Conselleria d'Habitatge i de Transparència de la Generalitat, en el qual es demanava l'opinió de les persones i les organitzacions més representatives potencialment afectades per la futura norma.
El Consell vol fomentar els habitatges col·laboratius en règim de cessió d'ús, on usuàries i usuaris siguen copropietaris del total de l'edifici i usuaris únics de l'habitatge. A més, pretén regular tots els tipus d'habitatges col·laboratius on els espais comuns tenen més importància que l'habitatge d'ús propi. Tot amb una finalitat de promoure la màxima convivència, evitar situacions de dependència i soledat, i instaurar models de residència amb sostenibilitat ambiental i econòmica.
La cessió d'ús consisteix a ser copropietari/ària de l'edifici i cousuari/ària dels elements comuns, a més de l'ús privatiu de l'habitatge que se li assigna per temps indefinit. Aquest és el model que s'estableix com a imperatiu per a poder obtindre ajudes, però es permeten altres models.
El Pla estatal d'habitatge subvenciona tant el règim de lloguer com la cessió d'ús. No obstant això, la Generalitat fomentarà més la cessió d'ús amb ajudes a aquesta modalitat, en la qual usuàries i usuaris són copropietaris del conjunt residencial. Tanmateix, les dues legislacions admeten la possibilitat que qui tinga la propietat de l'edifici siga diferent de la persona usuària de l'habitatge, i inclús que hi haja propietat de l'habitatge i copropietat de l'edifici.