Sanitat Universal i Salut Pública

Un estudi de l'IIS La Fe revela que el tabaquisme, el sexe femení i els dímers-D elevats són factors associats a les seqüeles derivades de la COVID-19

05/03/2021
Un estudi de l'IIS La Fe revela que el tabaquisme, el sexe femení i els dímers-D elevats són factors associats a les seqüeles derivades de la COVID-19
- La investigació del grup d'Infeccions Respiratòries de La Fe revela que aquests factors es relacionen amb una funció pulmonar pitjor
- Publicat en 'Annals of the American Thoracic Society', ha sigut coordinat per Raúl Méndez i Rosario Menéndez
- La investigació del grup d'Infeccions Respiratòries de La Fe revela que aquests factors es relacionen amb una funció pulmonar pitjor
- Publicat en 'Annals of the American Thoracic Society', ha sigut coordinat per Raúl Méndez i Rosario Menéndez



El grup d'investigació en Infeccions Respiratòries de l'Institut d'Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe) ha publicat els resultats d'un estudi sobre l'impacte i els factors de risc de patir seqüeles respiratòries post-COVID-19.

La investigació, que s'ha desenvolupat amb pacients de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe, ha revelat que el sexe femení, el tabaquisme, tant en fumadors actuals com en persones exfumadores, i els dímers-D elevats (fragment d'una proteïna que s'allibera quan s'activa la coagulació de la sang) són variables clíniques relacionades amb una pitjor funció pulmonar mesurada per la capacitat de difusió del pulmó per al monòxid de carboni (DLCO, les sigles en anglés de 'diffusing capacity of the lung for carbon monoxide').

L'estudi, publicat en 'Annals of the American Thoracic Society', destaca que conéixer la magnitud, la freqüència i els factors de risc associats a les seqüeles respiratòries post-COVID-19 és un element clau en el context actual.

Els autors i autores han explicat que identificar de manera primerenca aquells pacients que amb més probabilitat tindran seqüeles respiratòries després de superar la fase aguda de la COVID-19 és determinant per a optimitzar els recursos tècnics i humans en els laboratoris de funció pulmonar i en les consultes externes en un moment de màxim estrés del Sistema Sanitari.

Mesures noves per a una malaltia nova

El primer autor de l'article, Raúl Méndez, ha explicat que "l'alta incidència de casos ha saturat l'assistència clínica en Atenció Primària i en l'àmbit hospitalari. A més, la necessitat de controlar i tractar les seqüeles dels supervivents està complicant el treball als laboratoris de funció pulmonar i a les consultes externes de Pneumologia".

Per aquest motiu, l'estudi del grup d'investigació en Infeccions Respiratòries de l'IIS La Fe ha avaluat les possibles seqüeles respiratòries en supervivents de la COVID-19 i les variants clíniques associades a aquestes seqüeles.

"En tractar-se d'una malaltia nova, no hi havia referències sobre les possibles seqüeles respiratòries, la gravetat o la freqüència d'aquestes. La DLCO és una mesura que s'obté en el laboratori de funció pulmonar amb la qual es poden d'identificar possibles seqüeles o alteracions en l'intercanvi gasós dels pulmons", ha explicat Raúl Méndez.

Amb aquest escenari, es va realitzar un estudi de seguiment en la consulta externa de Pneumologia habilitada per al seguiment de pacients amb COVID-19 en el qual han participat 215 pacients amb diagnòstic confirmat que van estar hospitalitzats en el Servei de Pneumologia de l'Hospital La Fe o en la Unitat de Cures Intensives. Aquestes xifres fan que aquest treball siga l'estudi més important fins ara que analitza les seqüeles respiratòries de la COVID-19 mitjançant l'anàlisi de la DLCO.

Entre els principals resultats cal destacar que un 24,7 % dels pacients tenien una alteració de la DLCO. Un 75,5 % d'aquests tenien una alteració lleu; un 24,5 %, una alteració moderada, i cap d'ells va tindre alteració greu.

Per a Méndez, aquests resultats s'han de considerar amb cautela, ja que l'estudi només va incloure 40 pacients que van requerir ingrés en UCI. Es necessiten més estudis, i més grans, per a analitzar, per exemple, amb més detall les seqüeles específicament en els pacients d'UCI. A més, es desconeixen si aquestes seqüeles persistiran o remetran a llarg termini.

Explicacions diferents dels resultats

Els autors i autores han assenyalat que els resultats responen a explicacions diferents a causa de les característiques pròpies de la COVID-19. El tabaquisme i les malalties respiratòries cròniques que provoca es relacionen amb alteracions de la DLCO. Aquesta troballa, per tant, pot reflectir la presència d'un dany pulmonar previ o inclús agreujat per la COVID-19.

Sobre els valors de dímers-D i la relació entre la infecció per SARS-CoV-2 i els problemes vasculars i trombòtics, l'estudi de l'IIS La Fe recull que aquests problemes vasculars a escala pulmonar, de vegades, poden deixar com a seqüela una alteració de l'intercanvi gasós amb un deteriorament de la DLCO.

La investigació conclou que les dones tenen més risc de tindre seqüeles en la DLCO. Si bé durant la fase aguda són els homes els que presenten un quadre més greu, diversos estudis mostren que les seqüeles o els símptomes persistents, anomenats 'Long' COVID-19, prevalen més en les dones.

Finalment, pacients que van requerir ingrés en UCI van mostrar també una tendència a tindre pitjor DLCO. Aquest grup de pacients ha presentat més gravetat i és esperable un impacte respiratori més gran després de la fase aguda.

Pròxima etapa: conéixer l'abast de les alteracions

Aquest estudi de seguiment s'ha centrat en l'impacte i les variables clíniques associades al risc de patir alteracions respiratòries post-COVID. Però el pròxim repte és, segons ha explicat Rosario Menéndez, saber-ne la possible extensió o gravetat. "Els objectius, ara, serien conéixer a més llarg termini si l'alteració de la DLCO és permanent o millora al llarg del temps (6 o 12 mesos) i els factors associats a aquesta possible evolució".

Atés l'impacte de les patologies respiratòries en la població general, els dos especialistes consideren que "seria interessant ampliar la població d'estudi amb més pacients procedents de la Unitat de Cures Intensives (UCI) i amb dany previ de la funció pulmonar, com, per exemple, pacients amb malalties respiratòries cròniques (asma, EPOC, etc.)".

L'equip investigador està integrat per Raúl Méndez, Ana Latorre, Paula González-Jiménez, Laura Feced, Leyre Bouzas, Katheryn Yépez, Ana Ferrando, Enrique Zaldívar-Olmeda, Soledad Reyes i Rosario Menéndez.

Galeria d'imatges