Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Vicepresidència Segona i Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica
Martínez Dalmau presenta el Pla Conviure dotat amb 25 milions d'euros per a ajudes a la rehabilitació d'edificis
17/06/2021
- El programa comporta la concessió de crèdit de 25.000.000 euros i serà instrumentat pels municipis
- El vicepresident aposta per "fer un gir de 180 graus per a convertir espais que ara són hostils en noves ciutats amables"
- El vicepresident aposta per "fer un gir de 180 graus per a convertir espais que ara són hostils en noves ciutats amables"
- - El programa comporta la concessió de crèdit de 25.000.000 euros i serà instrumentat pels municipis
- El vicepresident aposta per "fer un gir de 180 graus per a convertir espais que ara són hostils en noves ciutats amables"
El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, ha presentat hui les ajudes del Pla Conviure 2021 per a la rehabilitació d'edificis i l'adequació de l'entorn construït en municipis de la Comunitat.
Ha destacat l'aposta ferma de la Generalitat per aquest pla, que serà "l'encarregat d'accelerar un canvi de model que porte a una regeneració urbana de les nostres ciutats i pobles" i impulse "la convivència entesa com la qualitat d'habitar els espais públics amb les nostres veïnes i els nostres veïns, una crida per a compartir la ciutat".
El vicepresident ha assegurat que les polítiques que promovien la segmentació dels espais públics són coses del passat, per la qual cosa cal "avançar cap a actuacions que milloren la nostra cohesió com a societat, que fomenten l'activitat econòmica i que garantisquen la inclusió social". Per a aconseguir això, és necessari "fer un gir de 180 graus per tal de convertir espais que ara són hostils en noves ciutats amables". Una necessitat que amb la pandèmia s'ha fet més evident que mai.
Al capdavall, el Pla Conviure comptarà amb una dotació pressupostària de 25 milions d'euros que seran repartits d'acord amb criteris de concurrència competitiva, amb un límit de 500.000 euros per municipi.
Segons ha explicat el responsable d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, el pla comptarà amb quatre grans eixos. El primer fa una clara aposta per un model urbà sostenible. Amb això es fomenta "un urbanisme de proximitat, que dote de serveis, equipaments i espai públic accessible i amable, que siga flexible per a assumir els nous reptes que imposen els acords internacionals, com ara l'Acord de París o els objectius de desenvolupament sostenible".
El segon eix se centra en la "renaturalització de la ciutat a partir de l'espai públic". Per a això, segons ha explicat, es necessita trobar "urgentment un equilibri entre les urbs i la natura mitjançant mesures a favor de la resiliència territorial davant del canvi climàtic".
El tercer puntal serà l'enfortiment de la governança amb els municipis. Per a això cal compartir aquests reptes amb la ciutadania, a través del reconeixement del paper dels tècnics i administradors locals, a partir de "fórmules de codisseny i cogestió", ha assenyalat Dalmau.
Finalment, el quart eix se centra a "tornar la mirada al fet d'habitar la ciutat". Martínez Dalmau ha comentat que això es tradueix en "actuacions urbanes que resignifiquen espais que havien quedat obsolets i tornar a la vida edificis que amb el pas del temps havien quedat en desús". Ha assegurat que és el moment de recuperar serveis públics i de treballar per a garantir drets i, entre aquests, el dret a la ciutat.
El vicepresident ha agraït el treball realitzat per la secretària autonòmica d'Arquitectura Bioclimàtica, Laura Soto, i el director general de Qualitat i Rehabilitació, Alberto Rubio, per tirar avant aquestes ajudes, perquè "necessitem ciutats i pobles resilients, és a dir, llocs que sàpien cuidar-se i que ens cuiden", i que al mateix temps "siguen capaços de donar resposta a les necessitats del futur".
Ajudes destinades a administracions locals
Podran accedir a aquestes ajudes les administracions locals i entitats del sector públic d'àmbit local que siguen propietàries d'immobles per rehabilitar o estiguen en disposició de ser-ho.
Les actuacions susceptibles de subvenció són: obres de rehabilitació, renovació, ampliació o adequació d'edificis del patrimoni municipal de caràcter social, administratiu, de serveis, cultural o històric; adequació de l'entorn construït mitjançant l'actuació en espais públics com ara carrers, places o zones d'esplai, i redacció de l'estratègia local de rehabilitació.
Les entitats beneficiàries estan obligades a inscriure en el registre de la propietat la limitació que l'immoble objecte de la intervenció serà de propietat pública i es destinarà a finalitats socials durant un període mínim de 50 anys.
El termini per a executar les obres no podrà excedir els 36 mesos, comptats des de la data de publicació de la resolució de concessió de l'ajuda en el 'Diari Oficial de la Generalitat Valenciana' (DOGV). No es podran iniciar les obres abans de la sol·licitud de les ajudes.
Entre els criteris de valoració es tindrà en compte la necessitat d'intervenció en l'entorn urbà (dimensió de l'entitat local, estar en risc de despoblació, si està catalogat pel visor d'espais urbans sensibles com a "espai urbà sensible"); en funció de les ajudes concedides per la Conselleria; de la qualitat de l'estratègia i de l'actuació proposada (qualitat urbana, arquitectònica i constructiva, governança participativa, inclusió i sostenibilitat).
El termini per a la presentació de sol·licituds s'iniciarà l'1 de juliol i finalitzarà el pròxim 28 de juliol. La presentació serà telemàtica.
- El vicepresident aposta per "fer un gir de 180 graus per a convertir espais que ara són hostils en noves ciutats amables"
El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, ha presentat hui les ajudes del Pla Conviure 2021 per a la rehabilitació d'edificis i l'adequació de l'entorn construït en municipis de la Comunitat.
Ha destacat l'aposta ferma de la Generalitat per aquest pla, que serà "l'encarregat d'accelerar un canvi de model que porte a una regeneració urbana de les nostres ciutats i pobles" i impulse "la convivència entesa com la qualitat d'habitar els espais públics amb les nostres veïnes i els nostres veïns, una crida per a compartir la ciutat".
El vicepresident ha assegurat que les polítiques que promovien la segmentació dels espais públics són coses del passat, per la qual cosa cal "avançar cap a actuacions que milloren la nostra cohesió com a societat, que fomenten l'activitat econòmica i que garantisquen la inclusió social". Per a aconseguir això, és necessari "fer un gir de 180 graus per tal de convertir espais que ara són hostils en noves ciutats amables". Una necessitat que amb la pandèmia s'ha fet més evident que mai.
Al capdavall, el Pla Conviure comptarà amb una dotació pressupostària de 25 milions d'euros que seran repartits d'acord amb criteris de concurrència competitiva, amb un límit de 500.000 euros per municipi.
Segons ha explicat el responsable d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, el pla comptarà amb quatre grans eixos. El primer fa una clara aposta per un model urbà sostenible. Amb això es fomenta "un urbanisme de proximitat, que dote de serveis, equipaments i espai públic accessible i amable, que siga flexible per a assumir els nous reptes que imposen els acords internacionals, com ara l'Acord de París o els objectius de desenvolupament sostenible".
El segon eix se centra en la "renaturalització de la ciutat a partir de l'espai públic". Per a això, segons ha explicat, es necessita trobar "urgentment un equilibri entre les urbs i la natura mitjançant mesures a favor de la resiliència territorial davant del canvi climàtic".
El tercer puntal serà l'enfortiment de la governança amb els municipis. Per a això cal compartir aquests reptes amb la ciutadania, a través del reconeixement del paper dels tècnics i administradors locals, a partir de "fórmules de codisseny i cogestió", ha assenyalat Dalmau.
Finalment, el quart eix se centra a "tornar la mirada al fet d'habitar la ciutat". Martínez Dalmau ha comentat que això es tradueix en "actuacions urbanes que resignifiquen espais que havien quedat obsolets i tornar a la vida edificis que amb el pas del temps havien quedat en desús". Ha assegurat que és el moment de recuperar serveis públics i de treballar per a garantir drets i, entre aquests, el dret a la ciutat.
El vicepresident ha agraït el treball realitzat per la secretària autonòmica d'Arquitectura Bioclimàtica, Laura Soto, i el director general de Qualitat i Rehabilitació, Alberto Rubio, per tirar avant aquestes ajudes, perquè "necessitem ciutats i pobles resilients, és a dir, llocs que sàpien cuidar-se i que ens cuiden", i que al mateix temps "siguen capaços de donar resposta a les necessitats del futur".
Ajudes destinades a administracions locals
Podran accedir a aquestes ajudes les administracions locals i entitats del sector públic d'àmbit local que siguen propietàries d'immobles per rehabilitar o estiguen en disposició de ser-ho.
Les actuacions susceptibles de subvenció són: obres de rehabilitació, renovació, ampliació o adequació d'edificis del patrimoni municipal de caràcter social, administratiu, de serveis, cultural o històric; adequació de l'entorn construït mitjançant l'actuació en espais públics com ara carrers, places o zones d'esplai, i redacció de l'estratègia local de rehabilitació.
Les entitats beneficiàries estan obligades a inscriure en el registre de la propietat la limitació que l'immoble objecte de la intervenció serà de propietat pública i es destinarà a finalitats socials durant un període mínim de 50 anys.
El termini per a executar les obres no podrà excedir els 36 mesos, comptats des de la data de publicació de la resolució de concessió de l'ajuda en el 'Diari Oficial de la Generalitat Valenciana' (DOGV). No es podran iniciar les obres abans de la sol·licitud de les ajudes.
Entre els criteris de valoració es tindrà en compte la necessitat d'intervenció en l'entorn urbà (dimensió de l'entitat local, estar en risc de despoblació, si està catalogat pel visor d'espais urbans sensibles com a "espai urbà sensible"); en funció de les ajudes concedides per la Conselleria; de la qualitat de l'estratègia i de l'actuació proposada (qualitat urbana, arquitectònica i constructiva, governança participativa, inclusió i sostenibilitat).
El termini per a la presentació de sol·licituds s'iniciarà l'1 de juliol i finalitzarà el pròxim 28 de juliol. La presentació serà telemàtica.