Detalle nota de prensa - Comunica GVA

- El president destaca en el debat de política general l'aposta per un "Green Deal valencià", el desenvolupament del nou estat de benestar, la reactivació dels sectors productius i l'estratègia d'innovació i digitalització
- Ratifica que el canvi del model de finançament és "inajornable" i reitera que el transvasament Tajo-Segura és "irrenunciable"
- Reforça la lluita contra el canvi climàtic amb inversions en l'Albufera, més espais verds o la prevenció d'inundacions com les del Baix Segura
- Anuncia que abans de la fi d'any iniciarà el tràmit amb el Govern d'Espanya per a gestionar els trens de Rodalia i demana accelerar el corredor mediterrani
- El titular de la Generalitat col·loca la innovació com un dels eixos centrals per a superar la crisi econòmica
- Ximo Puig detalla els projectes presentats a Europa per a la transformació de la Comunitat Valenciana, amb una injecció de 21.200 milions fins a 2027

València.El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha presentat durant la seua intervenció en el debat de política general de les Corts les línies estratègiques en què se centrarà l'acció del Consell per a consolidar la recuperació econòmica, la creació d'ocupació i enfortir l'estat de benestar valencià.

Entre les principals mesures que el Govern Valencià posarà en marxa per a transformar la Comunitat Valenciana, el president ha destacat l'aposta per la sostenibilitat a través d'un "Green Deal valencià", el desenvolupament del nou estat de benestar, la reactivació dels sectors productius i l'estratègia d'innovació i digitalització.

Durant la seua intervenció, el cap del Consell ha oferit alçar ponts amb un gran pacte d'unitat obert a tots per a la superació de la pandèmia. També ha agraït a la societat valenciana la resposta que ha tingut a la pandèmia i ha mostrat el seu convenciment que la "immensa fortalesa demostrada" permetrà "obrir un temps de creixement econòmic i de prosperitat social sense precedents".

"Normalitat millorada"

El cap del Consell ha anunciat el final de les principals mesures restrictives acordat en la Mesa Interdepartamental per a la Prevenció i Actuació davant de la COVID-19, que ha tingut lloc aquest matí, que estaran vigents fins al 9 d'octubre.

En concret, ha destacat que en hostaleria i oci nocturn s'amplien els aforaments en l'interior fins al 75 %, així com el nombre màxim de persones per taula, que ara serà de 10, i es permet l'ús de la barra per a consumicions mentre es romanga assegut.

Els establiments hotelers podran tancar segons la llicència de cada local i els d'oci nocturn a les 5.00 de la matinada. A més, en aquests últims es permet el ball davant del lloc preassignat.

Així mateix, s'elimina el nombre màxim de persones en esdeveniments esportius i en partits de lligues professionals de futbol i en bàsquet decau el nombre màxim de persones espectadores, el límit serà el 40 % de l'aforament en pavellons i el 60 % en estadis a l'aire lliure; decauen també les restriccions en comerç, cines, teatres, auditoris, museus i biblioteques, així com en seus festeres.

Finalment, ha avançat que s'iniciaran els contactes amb el sector de l'oci i dels festivals per a l'exigència del passaport COVID de vacunació en actes massius.

Recuperació econòmica

El president ha recordat en les Corts les 7.778 víctimes valencianes del coronavirus, sobre les quals ha assegurat que "sempre les portarem en el record" i ha destacat que, "gràcies a l'acció corresponsable" de la societat, a la Comunitat Valenciana s'han salvat més vides i llocs de treball que en altres territoris.

El president ha manifestat que, a pesar d'haver patit "la pitjor pandèmia de la història", actualment hi ha 285.000 afiliats més a la Seguretat Social que en 2015, la qual cosa suposa 3.350 llocs de treball nous cada mes i més de 100 al dia.

De la mateixa manera, ha assenyalat que, en aquests sis anys de govern, la Comunitat Valenciana és l'autonomia que més ha crescut en turisme (27 %), en producció industrial (9,5 %) i en exportacions (38 %) i que està recuperant nivells previs a la pandèmia gràcies a "empresaris, autònoms i treballadors", així com als ERTO, les ajudes del Pla Resistir i "la confiança generada per una acció institucional que ha prioritzat el diàleg, el pacte i la gestió".

En l'aposta per la recuperació, el president ha recordat que el 87 % de la població valenciana ja té la pauta completa de dosis contra el coronavirus, la qual cosa fa que la Comunitat Valenciana esdevinga una de les regions amb el percentatge de vacunació més elevat del món. Per això, ha avançat que a partir de demà cessarà l'activitat als centres de vacunació massiva "després d'haver complit la seua missió".

21.200 milions per a la transformació de la Comunitat

El president ha destacat que la Comunitat Valenciana ja té assignats 21.200 milions d'euros fins a 2027 per a escometre els projectes que contribuiran a la recuperació valenciana.

En concret, ha explicat que 15.270 milions es rebran del programa europeu NextGeneration, 2.754 milions del Marc financer pluriennal europeu, 526 dels programes europeus en concurrència competitiva i 2.650 milions de fons autonòmics i de l'Estat, la qual cosa ha assegurat que suposa rebre cinc vegades més recursos que els que s'han rebut d'Europa en dècada i mitja.

"Green Deal valencià"

Quant a la consecució del primer dels objectius transformadors, el "Green Deal valencià", el president ha anunciat sis actuacions, entre les quals destaca la recuperació ambiental de l'Albufera; la construcció de la gigafactoria de bateries; la rehabilitació de la xarxa de séquies i assarbs del Baix Segura, amb una inversió de 129 milions a partir de 2022; la construcció d'un corredor verd de 14 quilòmetres en l'àrea metropolitana de València, que connectarà el Parc Natural del Túria amb el Parc Natural de l'Albufera; la rehabilitació de 37 edificis públics, i l'aposta per la mobilitat sostenible.

En concret, ha anunciat que el Govern d'Espanya ja ha donat el seu suport al projecte per a la recuperació ambiental de l'Albufera, dotat amb 600 milions d'euros, així com a la gigafactoria Element de fabricació de bateries i emmagatzematge d'energia, impulsada per la Generalitat junt amb Power Electronics, que permetrà crear 30.000 llocs de treball i eliminar 4,5 milions de tones de CO2.

Transferència de la gestió de Rodalia

Quant a les actuacions per a reduir les emissions i potenciar el transport públic, el president ha anunciat que el Consell sol·licitarà formalment, abans que concloga 2021, la transferència de la gestió del servei de Rodalia a la Generalitat, amb la garantia dels recursos humans, materials i financers i a fi de millorar aquest servei.

De la mateixa manera, el responsable del Consell ha anunciat un nou model de transport a demanda per als veïns i veïnes de les comarques en despoblament, que se sol·licitarà amb un dia d'antelació per telèfon o app i es posarà en marxa en 2022.

D'altra banda, ha destacat la construcció de tres noves línies de tramvia a València, amb una inversió de 65 milions; el projecte de construcció per a la connexió del TRAM amb Sant Joan d'Alacant i Mutxamel, i l'estació intermodal d'Alacant per 75 milions. Quant a les noves actuacions a Castelló, preveuen escometre el bulevard de La Plana i la ronda de Castelló, per 40 milions, i el Pla de millora de freqüències de Metrovalencia, dotat amb 235 milions, que començarà l'any que ve.

Nou estat de benestar

El cap del Consell ha assegurat que el nou estat de benestar s'assenta sobre els pilars de la sanitat, l'educació, l'atenció social, el dret a un habitatge digne i la modernització de la justícia.

Entre les principals novetats en matèria sanitària, ha assenyalat el restabliment de l'atenció presencial en tots els centres de salut i d'especialitats a partir del 4 d'octubre, així com l'activació d'un pla urgent per a l'atenció en salut mental de la infància i la joventut amb la contractació de 69 professionals i 3 hospitals de dia, que s'ampliarà amb el reforç de 270 professionals i 10 hospitals de dia.

Així mateix, entre les actuacions per al "desenvolupament del nou estat de benestar", el cap del consell s'ha referit als 658 milions d'euros que entre 2021 i 2023 s'invertiran per a continuar amb el pla d'infraestructures sanitàries Créixer+, i ha avançat que abans que concloga l'any presentarà el pròxim model organitzatiu del Sistema Sanitari Públic articulat a través del nou servei valencià de salut.

Nou pla Edificant i pla estratègic d'impuls a l'FP

Quant a Educació, ha assenyalat que s'ampliarà amb 700 milions d'euros el pla Edificant fins a 2027, la qual cosa permetrà que quan acabe la legislatura ja no hi haja "barracons cronificats".
També en matèria educativa, ha anunciat la universalització de l'educació de 2 a 3 anys abans que acabe la legislatura, la qual cosa suposarà que tots els menors d'aquesta edat tindran una plaça escolar gratuïta i continuar avançant en l'escolarització dels menors d'1 i 2 anys, mitjançant la concessió de 61 milions d'euros a través del bo infantil.

Les iniciatives en aquest àmbit es completaran amb la posada en marxa d'un pla estratègic d'impuls a la Formació Professional, dotat el primer any amb 31 milions d'euros per a "garantir ocupació de qualitat per als joves i reforçar la capacitat productiva de les empreses".

Finalment, el president ha mostrat el seu compromís a dotar les universitats valencianes d'un "horitzó estable" per a finançar-les al llarg d'aquest curs.

Pla Convivint d'infraestructures socials

En el transcurs de la seua intervenció, Puig ha destacat la inversió de 560 milions que es farà en els pròxims quatre anys a través del pla Convivint d'infraestructures socials, per a executar 247 noves actuacions en centres socials destinats a persones majors, amb diversitat funcional, amb malalties mentals, xiquets i adolescents vulnerables i dones víctimes de violència masclista, que permetrà habilitar 6.600 places públiques assistencials noves.

De la mateixa manera, ha assenyalat "l'obligació primordial" de corregir les injustícies per raó de gènere i, per a fer-ho, ha avançat la posada en marxa del Programa Alba, d'atenció a les víctimes d'explotació en àmbits de prostitució o tràfic; el reforç dels centres Dona 24 Hores, així com l'activació de les oficines de denúncia i assistència a les víctimes de violència de gènere a Alacant i Castelló.

En aquest sentit, el president ha avançat el propòsit de crear una llei valenciana d'igualtat, una llei d'accessibilitat universal i inclusiva i una tercera sobre diversitat familiar, així com posar en marxa una estratègia d'acompanyament contra la soledat no desitjada, que fomentarà el voluntariat de la joventut per a fer que els majors sense companyia esdevinguen mentors de joves amb problemes emocionals i socials.

Sobre el quart pilar del nou estat de benestar, el president ha anunciat que la Generalitat impulsarà un pla per a construir 2.457 habitatges públics destinats al lloguer assequible, la qual cosa ha descrit com una "gran operació de col·laboració publicoprivada" que comportarà una inversió de 294 milions d'euros i impulsarà el sector de la construcció.

Modernització de la justícia

Sobre la modernització de la justícia, Puig ha destacat que, fins a l'any 2023, el Pla d'infraestructures judicials preveu la inversió de 280 milions d'euros per a la construcció i la millora d'edificis i s'ha referit al Pla d'eficiència energètica, així com al Pla de digitalització de la justícia valenciana, que avançarà l'arribada de l'expedient electrònic.

Finalment ha anunciat la creació de les oficines d'ajuda per a la segona oportunitat, que estaran ubicades en les principals seus judicials i atendran persones, autònoms i pimes perquè puguen superar una situació d'insolvència i començar un nou projecte.

Al llarg de la seua compareixença, el president ha demanat a la cambra el reconeixement als funcionaris i les funcionàries públics, com ara personal sanitari, docent i de l'Administració, pel seu esforç realitzat durant la pandèmia i ha mostrat el propòsit del nou estat de benestar de millorar el servei públic i augmentar-ne l'eficiència.
Finalment, ha anunciat el pla GEN Digital 2025, dotat amb 1.000 milions d'euros per a accelerar la digitalització de l'Administració, i la qualificació a partir del pròxim 1 de gener com a projectes d'interés prioritari a la Comunitat Valenciana de les iniciatives finançades pel Mecanisme de recuperació i resiliència, per a agilitzar els tràmits administratius i cooperar amb les entitats locals.

Reactivació dels sectors productius

Pel que fa a la reactivació dels sectors productius, el president s'ha referit al desplegament del Pla estratègic de la indústria valenciana, amb 140 milions en ajudes a pimes industrials en 4 anys; l'impuls dels centres tecnològics, que han passat d'arrossegar un deute de 40 milions en 2014 a estar sanejats i rebre 50 milions a l'any, i la reconstrucció de la xarxa exterior per a la internacionalització de les empreses.

A més, ha destacat l'estratègia de suport al sector industrial de la mà de Brussel·les en matèries com la negociació per a reduir els aranzels dels EUA al calcer; assolir una producció més sostenible del sector ceràmic que no en repercutisca en la competitivitat, i la col·laboració amb el sector tèxtil per a adaptar-lo a la nova legislació europea.

Sobre el sector del turisme, el president ha anunciat que es duplicarà el suport de la Generalitat a aquest sector, amb mesures com l'ampliació del Bo Turístic, per al qual s'ha previst destinar 15 milions d'euros més a partir de gener de 2022.

Quant a l'agricultura, Ximo Puig ha mostrat l'aposta del Consell per la reutilització d'aigües, amb projectes com el Pla integral per a Alacant, que permetrà aprofitar 18 hectòmetres cúbics per als regants; la creació d'un front citrícola valencià a Brussel·les, per a protegir aquest sector de la competència deslleial d'alguns acords comercials; la lluita contra plagues com la 'Xylella' i el cotonet, amb una inversió rècord a Espanya de 26 milions en sanitat vegetal, i l'impuls de la bioplanta de Caudete per a transformar-la en un centre referent en lluita biològica.

Transvasament Tajo-Segura "irrenunciable"

El president també ha reiterat la irrenunciabilitat del transvasament Tajo-Segura i ha insistit en la necessitat que els regants "tinguen garantida en el futur la mateixa aigua i al mateix preu" per a poder disposar "d'aigua per sempre".

Sobre la lluita contra el despoblament, el president ha destacat que continua sent "focus de reequilibri i cohesió territorial" i ha anunciat que el Consell promourà enguany una llei integral de lluita contra el despoblament en la CV, amb mesures de discriminació positiva per als municipis en risc de despoblament.

Ximo Puig també s'ha referit al suport al comerç a través del Bo Comerç, dotat amb 5 milions en ajudes, complementades amb 5 milions més que aportaran els ajuntaments, que en 2022 es duplicaran perquè el xicotet comerç reba un total de 20 milions d'euros de les administracions públiques.

D'altra banda, ha assenyalat que el nou pla cultural estratègic valencià per a 2021-2023 contractarà un miler de professionals de la cultura durant un any, a través d'ajuntaments i mancomunitats, per a la creació, la didàctica i la mediació cultural, la qual cosa suposarà, entre altres aspectes, obrir una oportunitat per al sector audiovisual.

Plans d'ocupació Avalem Dones i Patrimoni i Pla Ariadna

Durant el debat de política general, el president ha presentat dos plans nous per al foment de l'ocupació dirigits als sectors més dèbils davant de la recuperació. En concret, Avalem Dones rebrà una inversió de 40 milions i beneficiarà 32.000 dones valencianes per a fomentar la contractació de dones en treballs en què la població femenina està infrarepresentada; per a desenvolupar plans d'ocupació en municipis en despoblament; formació en competències digitals en l'àmbit rural, o donar suport a la inserció de víctimes de violència masclista, entre altres actuacions.

A més, Avalem Patrimoni estarà dotat amb 5 milions d'euros i permetrà que els ajuntaments contracten, durant un any, personal destinat a la conservació dels béns d'interés cultural de titularitat pública.

Així mateix, el president ha anunciat una inversió de 1.786 milions d'euros finançats amb fons europeus i recursos de la Generalitat, entre 2021 i 2027, per al Pla Ariadna per a programes d'ocupació juvenil, accés al lloguer, pla de xoc en salut mental i promoció de l'esport i per a Formació Professional, entre altres qüestions.

Corredor mediterrani i Parc Sagunt

Durant la seua compareixença, Puig s'ha referit a l'objectiu crucial d'accelerar els terminis del corredor mediterrani i ha destacat l'avanç que ha experimentat aquesta infraestructura des de l'arribada de l'actual govern central en 2018, encara que "insuficient per al Consell", que n'espera l'impuls definitiu mitjançant els fons europeus.

A més, ha al·ludit a dues grans infraestructures més que generen "ocupació i prosperitat industrial", com Parc Sagunt, recentment reconvertit en Espais Econòmics Empresarials, per a traslladar aquest model reeixit de gestió a altres parcs empresarials, i l'aeroport de Castelló, on l'any que ve començarà la fase d'execució en 2,2 milions de metres quadrats de sòl industrial i logístic.

Projectes estratègics per a la recuperació

D'altra banda, s'ha referit als projectes estratègics per a la recuperació i la transformació econòmica (PERTE) que impulsa el Govern com a acceleradors de la indústria valenciana, ja que permetran la diversificació i enfortiran els sectors tradicionals amb processos més sostenibles i digitalitzats.

També ha esmentat les 5 iniciatives de col·laboració publicoprivada amb les quals es pretén accedir a aquests projectes estratègics, com ara la posada en marxa al port d'Alacant i a Elx de dos centres de proves dins del PERTE de vehicles connectats i autònoms; el desenvolupament de grans consorcis per a accelerar la transformació de la cadena de valor i impulsar la competitivitat del sector agroindustrial; l'impuls a un projecte de desenvolupament i producció de satèl·lits reduïts i 2 clústers a Castelló i València; la creació de laboratoris sectorials, i plans de formació en ciberseguretat.

De la mateixa manera, ha destacat la instal·lació a València, de la mà del CSIC i la Universitat Politècnica de València, del primer hub d'investigació sobre hidrogen verd, amb una inversió inicial aprovada ja de 9 milions.

Finalment, el president ha destacat que el Govern ha atés la petició valenciana per a proposar PERTE autonòmics i ha avançat que el sector ceràmic, fonamental per a Castelló, serà un dels projectes tractors que la Comunitat Valenciana presentarà al Govern.

Estratègia d'innovació

El cap del Consell ha assenyalat que l'aposta per la innovació permetrà valorar els sectors tradicionals; descentralitzar l'accés a la innovació, i fer que el públic esdevinga dinamitzador d'innovació. En aquest sentit, ha avançat tres grans projectes innovadors que la Generalitat desenvoluparà: l'estratègia Data Center, l'extensió de Districte Digital a tota la Comunitat Valenciana i la nova fundació d'investigació d'excel·lència (ValER), ubicada a Castelló.

Pel que fa a l'estratègia Data Center, dotada amb 160 milions, ha explicat que permetrà transformar la Comunitat Valenciana en un gran banc per a emmagatzemar dades i situar-la en el radar de les multinacionals.

En aquest sentit ha anunciat que l'empresa tecnològica Net Hits impulsarà el centre de dades més gran de la Comunitat Valenciana amb una inversió confirmada de 241 milions i la creació de 1.200 llocs de treball, que donarà servei a Europa a una multinacional nord-americana del sector audiovisual.

Sobre l'extensió de Districte Digital a la resta de la Comunitat Valenciana, Puig ha anunciat la instal·lació -entre 2022 i 2023- de 6 clústers innovadors a partir de la iniciativa privada: a Benidorm, sobre turisme; al Baix Segura, sobre canvi climàtic i els seus efectes; a Gandia, sobre salut; a València, sobre ciutats intel·ligents; a Castelló, sobre transició energètica, i a l'interior de Castelló, sobre el despoblament.

A més, ha destacat l'obertura d'un edifici per a estendre Districte Digital a València; la creació a Elx d'un polígon digital entorn de la Fira, que albergarà el Centre d'Investigació de l'Envelliment, i l'adaptació a Alacant de dos estudis de Ciutat de la Llum per a l'Acadèmia 42 de Telefónica.

Finalment, ha assenyalat que Districte Digital tindrà seus en totes les ciutats de més de 50.000 habitants i tindrà presència en totes les comarques per a ajudar a la digitalització de 100.000 empreses valencianes.

Nou model de finançament inajornable

El president ha volgut concloure la seua intervenció reiterant la urgència de propiciar una Espanya amb un "finançament just; més sensible amb la diversitat; compromesa amb la cogovernança; superadora d'estructures radials; amb el sector públic descentralitzat, i amb joc net fiscal".

En aquest sentit, ha considerat com inajornable una solució estructural a l'infrafinançament que hi ha a la Comunitat Valenciana i ha recordat, al mateix temps, la "sensibilitat" de l'actual govern d'Espanya, que ha millorat la situació valenciana en qüestions concretes com el repartiment del Fons COVID atés el criteri poblacional; ha destinat per primera vegada el 10 % d'inversió dels Pressupostos Generals de l'Estat al territori valencià, o ha condonat el deute de 400 milions d'euros de La Marina.