Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat
Territori
La Conselleria de Política Territorial reprén a Los Montesinos les sessions participatives sobre el PAT del Baix Segura
11/01/2022
- La secretària autonòmica i la directora general de Política Territorial s'han reunit amb representants d'ajuntaments, entitats i associacions
- El Pla d'acció territorial del Baix Segura, en fase d'informació pública, és un instrument d'ordenació territorial per a assolir més resiliència i sostenibilitat en la dinamització de la comarca
- El Pla d'acció territorial del Baix Segura, en fase d'informació pública, és un instrument d'ordenació territorial per a assolir més resiliència i sostenibilitat en la dinamització de la comarca
- La secretària autonòmica i la directora general de Política Territorial s'han reunit amb representants d'ajuntaments, entitats i associacions
- El Pla d'acció territorial del Baix Segura, en fase d'informació pública, és un instrument d'ordenació territorial per a assolir més resiliència i sostenibilitat en la dinamització de la comarca
La Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat ha représ a la localitat de Los Montesinos una nova sèrie de sessions participatives i informatives sobre el Pla d'acció territorial (PAT) del Baix Segura.
A aquesta primera sessió de l'any han assistit la secretària autonòmica de Política Territorial, Urbanisme i Paisatge, Imma Orozco, i la directora general de Política Territorial i Paisatge, Rosa Pardo, que han exposat i han analitzat els eixos principals del PAT, que es troba en fase d'informació pública, amb representants d'ajuntaments, entitats i associacions de la comarca, així com amb professionals experts sobre la matèria.
Així, s'ha subratllat que el PAT, que abasta 27 municipis, 950 km² i 350.000 habitants, és un instrument d'ordenació territorial per a la consecució de més resiliència i sostenibilitat en la dinamització del Baix Segura des de la perspectiva econòmica, ambiental i social.
Entre els objectius, destaca millorar el desenvolupament territorial amb models urbans de qualitat a partir de les singularitats del territori i del reforç dels eixos estratègics de dinamització econòmica. En aquest sentit, es pretén disposar d'una estructura racional capaç d'adaptar-se als canvis del medi sense fossilitzar el creixement urbanístic i territorial, per la qual cosa s'habiliten mecanismes per a adaptar-lo i gestionar-lo, si és el cas, en l'àmbit municipal, ja que permet una certa capacitat de decisió als ajuntaments i proposa, entre altres qüestions, àmbits de regeneració urbana i requalificació turística que es puguen acollir a les mesures dinamitzadores del PAT.
Infraestructura verda
Sobre infraestructura verda i ordenació del sòl no urbanitzable, el PAT proposa un conjunt de zones i afeccions que regularan els usos permesos segons la capacitat d'acolliment i la fragilitat elevada d'aquest territori, recurrentment afectat per inundacions catastròfiques.
En aquest àmbit destaca la zona de l'horta del Baix Segura, on es planteja la protecció activa en permetre la introducció ordenada d'usos terciaris compatibles amb l'activitat agrícola, sempre que s'impliquen en el manteniment de l'horta.
En l'altre extrem, la zona de "regadius nous" es zonifica com a sòl rural sense protecció i admet més diversitat d'usos en el sòl no urbanitzable, i fins i tot la producció d'energia renovable, que compleix els criteris d'implantació que es regulen en el pla.
Agilitzar i flexibilitzar la implantació d'activitats
El gran objectiu del PAT és l'agilització i la flexibilització de les activitats que aporten valor afegit a la comarca, i siguen compatibles amb la preservació i la valoració dels seus actius territorials, ambientals i paisatgístics. Amb aquest objectiu i amb caràcter general, els usos i les activitats que cal implantar, si s'ajusten als paràmetres del PAT, estarien exempts de declaració d'interés comunitari per a facilitar una gestió més àgil i més capacitat de gestió municipal.
El PAT també inclou la protecció d'elements del patrimoni ambiental i cultural, com ara els palmerars d'Orihuela, San Isidro o Torrevieja, així com les vinyes de la Mata, els pujols o els secans amargenats de la serra Escalona.
Millora del model urbà
Així mateix, proposa una millora del model urbà de la comarca a través d'un conjunt d'estratègies territorials sobre els sòls urbanitzables, que van des de la incorporació a la infraestructura verda en els casos de més incompatibilitat ambiental i territorial, fins al reforç dels àmbits que, per la seua posició, són estratègics per a la millora conjunta del territori.
Aquesta estratègia suposa 1.320 hectàrees de sòls urbanitzats o parcialment edificats que es podran reconvertir en espais urbans de qualitat i amb més dotacions públiques. Altres estratègies permetran millorar l'ordenació dels sectors i integrar-los adequadament en els teixits urbans que n'hi ha, i estalviaran costos dels serveis públics, que són molt elevats en els models urbans dispersos de baixa densitat. Quan un sector dispose de la programació aprovada, el PAT li atorga un règim transitori per a començar les obres d'urbanització.
El PAT introdueix una excepció pel que fa a l'aplicació dels índexs màxims de desenvolupament urbà en usos industrials i terciaris, i considera els productes turisticoresidencials que complisquen els criteris de complexitat urbana i la millora de dotacions com a teixits d'activitat econòmica, de manera que satisfà una de les grans reivindicacions del sector promotor de la comarca.
Nodes d'activitat econòmica
A més, el PAT proposa dos grans nodes d'activitat econòmica en els termes de l'Estratègia territorial de la Comunitat, un al voltant de San Isidro, que reforça el corredor mediterrani, i un altre en l'eix de l'A-7, al nord d'Orihuela. Aquests àmbits es consideren idonis per a consolidar el clúster agroalimentari del Baix Segura i per a generar efectes de tracció sobre els sectors econòmics de la comarca. Igualment, formula incentius per als espais de la nova economia creativa i l'activitat logística.
En les disposicions transitòries, el PAT respecta les llicències en tramitació i les DIC terciàries i de serveis en tramitació, i aplica el sostre màxim zonal a les plantes fotovoltaiques tramitades per la legislació autonòmica que s'implanten en la zona del sòl no urbanitzable de regadius nous. També permet la regularització d'activitats ja implantades els usos de les quals siguen compatibles i habiliten, quan els usos o els paràmetres urbanístics no siguen compatibles, una regularització temporal de deu anys.
- El Pla d'acció territorial del Baix Segura, en fase d'informació pública, és un instrument d'ordenació territorial per a assolir més resiliència i sostenibilitat en la dinamització de la comarca
La Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat ha représ a la localitat de Los Montesinos una nova sèrie de sessions participatives i informatives sobre el Pla d'acció territorial (PAT) del Baix Segura.
A aquesta primera sessió de l'any han assistit la secretària autonòmica de Política Territorial, Urbanisme i Paisatge, Imma Orozco, i la directora general de Política Territorial i Paisatge, Rosa Pardo, que han exposat i han analitzat els eixos principals del PAT, que es troba en fase d'informació pública, amb representants d'ajuntaments, entitats i associacions de la comarca, així com amb professionals experts sobre la matèria.
Així, s'ha subratllat que el PAT, que abasta 27 municipis, 950 km² i 350.000 habitants, és un instrument d'ordenació territorial per a la consecució de més resiliència i sostenibilitat en la dinamització del Baix Segura des de la perspectiva econòmica, ambiental i social.
Entre els objectius, destaca millorar el desenvolupament territorial amb models urbans de qualitat a partir de les singularitats del territori i del reforç dels eixos estratègics de dinamització econòmica. En aquest sentit, es pretén disposar d'una estructura racional capaç d'adaptar-se als canvis del medi sense fossilitzar el creixement urbanístic i territorial, per la qual cosa s'habiliten mecanismes per a adaptar-lo i gestionar-lo, si és el cas, en l'àmbit municipal, ja que permet una certa capacitat de decisió als ajuntaments i proposa, entre altres qüestions, àmbits de regeneració urbana i requalificació turística que es puguen acollir a les mesures dinamitzadores del PAT.
Infraestructura verda
Sobre infraestructura verda i ordenació del sòl no urbanitzable, el PAT proposa un conjunt de zones i afeccions que regularan els usos permesos segons la capacitat d'acolliment i la fragilitat elevada d'aquest territori, recurrentment afectat per inundacions catastròfiques.
En aquest àmbit destaca la zona de l'horta del Baix Segura, on es planteja la protecció activa en permetre la introducció ordenada d'usos terciaris compatibles amb l'activitat agrícola, sempre que s'impliquen en el manteniment de l'horta.
En l'altre extrem, la zona de "regadius nous" es zonifica com a sòl rural sense protecció i admet més diversitat d'usos en el sòl no urbanitzable, i fins i tot la producció d'energia renovable, que compleix els criteris d'implantació que es regulen en el pla.
Agilitzar i flexibilitzar la implantació d'activitats
El gran objectiu del PAT és l'agilització i la flexibilització de les activitats que aporten valor afegit a la comarca, i siguen compatibles amb la preservació i la valoració dels seus actius territorials, ambientals i paisatgístics. Amb aquest objectiu i amb caràcter general, els usos i les activitats que cal implantar, si s'ajusten als paràmetres del PAT, estarien exempts de declaració d'interés comunitari per a facilitar una gestió més àgil i més capacitat de gestió municipal.
El PAT també inclou la protecció d'elements del patrimoni ambiental i cultural, com ara els palmerars d'Orihuela, San Isidro o Torrevieja, així com les vinyes de la Mata, els pujols o els secans amargenats de la serra Escalona.
Millora del model urbà
Així mateix, proposa una millora del model urbà de la comarca a través d'un conjunt d'estratègies territorials sobre els sòls urbanitzables, que van des de la incorporació a la infraestructura verda en els casos de més incompatibilitat ambiental i territorial, fins al reforç dels àmbits que, per la seua posició, són estratègics per a la millora conjunta del territori.
Aquesta estratègia suposa 1.320 hectàrees de sòls urbanitzats o parcialment edificats que es podran reconvertir en espais urbans de qualitat i amb més dotacions públiques. Altres estratègies permetran millorar l'ordenació dels sectors i integrar-los adequadament en els teixits urbans que n'hi ha, i estalviaran costos dels serveis públics, que són molt elevats en els models urbans dispersos de baixa densitat. Quan un sector dispose de la programació aprovada, el PAT li atorga un règim transitori per a començar les obres d'urbanització.
El PAT introdueix una excepció pel que fa a l'aplicació dels índexs màxims de desenvolupament urbà en usos industrials i terciaris, i considera els productes turisticoresidencials que complisquen els criteris de complexitat urbana i la millora de dotacions com a teixits d'activitat econòmica, de manera que satisfà una de les grans reivindicacions del sector promotor de la comarca.
Nodes d'activitat econòmica
A més, el PAT proposa dos grans nodes d'activitat econòmica en els termes de l'Estratègia territorial de la Comunitat, un al voltant de San Isidro, que reforça el corredor mediterrani, i un altre en l'eix de l'A-7, al nord d'Orihuela. Aquests àmbits es consideren idonis per a consolidar el clúster agroalimentari del Baix Segura i per a generar efectes de tracció sobre els sectors econòmics de la comarca. Igualment, formula incentius per als espais de la nova economia creativa i l'activitat logística.
En les disposicions transitòries, el PAT respecta les llicències en tramitació i les DIC terciàries i de serveis en tramitació, i aplica el sostre màxim zonal a les plantes fotovoltaiques tramitades per la legislació autonòmica que s'implanten en la zona del sòl no urbanitzable de regadius nous. També permet la regularització d'activitats ja implantades els usos de les quals siguen compatibles i habiliten, quan els usos o els paràmetres urbanístics no siguen compatibles, una regularització temporal de deu anys.