Detalle nota de prensa - Comunica GVA

- El 70 % de la producció científica té l'origen en l'àmbit acadèmic i, per això, la Generalitat, a través de la Xarxa de Càtedres, col·labora amb les universitats públiques per a contribuir a la transformació del model econòmic
- Dolors Furió: "Tan important com investigar és ser capaç de difondre i transferir el coneixement al teixit productiu"


La Generalitat Valenciana col·labora amb les cinc universitats valencianes de titularitat pública integrades en la Xarxa de Càtedres, amb la finalitat de potenciar la investigació que contribuïsca a la transformació del model econòmic de la Comunitat.

En concret, en 2022, la Generalitat tornarà a destinar a aquesta plataforma acadèmica 210.000 euros, amb l'objectiu de "col·laborar en la investigació de temes que puguen impulsar la transformació del model econòmic valencià i traslladar els resultats al nostre teixit productiu, i aprofitar totes les seues potencialitats per a avançar cap a un model econòmic més sostenible, digital, inclusiu i resilient", tal com ha explicat la directora general de Model Econòmic, Dolors Furió.

Des que la Xarxa es constituïra en 2020, fruit de l'impuls de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic i de les cinc universitats públiques valencianes (la Universitat d'Alacant, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat Miguel Hernández d'Elx), la Xarxa ja ha rebut més de 580.000 euros, amb els quals s'han finançat multitud d'activitats, jornades, xarrades, seminaris i, especialment, estudis d'investigació presentats en fòrums i congressos de prestigi reconegut.

Durant la primera edició de la Xarxa de Càtedres en 2020, la Generalitat va destinar un total de 160.000 euros -30.000 a cada centre universitari i 40.000 a la Universitat Jaume I, universitat encarregada de les tasques de coordinació-. No obstant això, aquesta xifra ha augmentat en 2021 i 2022 a 210.000 euros anuals, i s'han destinat 40.000 i 50.000, respectivament, a cada centre.

Dolors Furió ha insistit que "els estudis i les contribucions de la Xarxa són fonamentals per a la reflexió al voltant del model econòmic valencià actual i les seues possibilitats efectives de transformació", i ha assenyalat que els fons de recuperació "constitueixen una oportunitat històrica per a escometre els canvis estructurals que requereix el nostre teixit empresarial i productiu per tal d'assolir l'objectiu d'un creixement sostingut alhora que sostenible, capaç de generar ocupació de qualitat que oferisca oportunitats per a retindre i atraure talent al nostre territori, juntament amb la digitalització, la innovació i la sostenibilitat mediambiental, econòmica i social".

A més, tal com ha apuntat, "gràcies a la Xarxa de Càtedres s'han creat sinergies molt interessants entre les diferents universitats, a partir del treball cooperatiu i de la identificació d'objectius interrelacionats, fet que ha contribuït decididament a reforçar la imatge de marca de la Xarxa". "Tan important com investigar és ser capaços de difondre i transferir el coneixement al teixit productiu", per la qual cosa ha agraït el treball d'aquesta xarxa "en àmbits clau per a la societat actual, com ara la transició energètica, l'economia circular, la connectivitat, el desenvolupament territorial, la digitalització i la innovació social i inclusiva".

El conveni subscrit entre les universitats i la Generalitat gira al voltant de tres eixos principals d'actuació, com ara les activitats formatives (sessions de formació, tallers, jornades) dirigides a estudiants, empreses i institucions; el desenvolupament d'activitats investigadores i el suport a la realització de tesis doctorals, estudis o treballs de recerca, i, en tercer lloc, activitats divulgatives, com ara les publicacions, la promoció d'esdeveniments científics, tècnics o artístics o l'organització d'exposicions i concursos.

Universitat Jaume I

La Universitat Jaume I de Castelló és la coordinadora de la Xarxa de Càtedres. Al llarg de 2021 ha centrat els seus estudis en la possibilitat que les empreses disposen d'estratègies de producció més sostenibles i verds, l'avaluació de les polítiques de suport a la producció ecològica valenciana o en els processos de concentració de les empreses d'un sector tan rellevant per a l'economia valenciana com és el sector ceràmic.

L'equip que lidera Xavier Molina ha treballat en un projecte sota el títol de 'Concentració i adquisicions d'empreses en el clúster ceràmic durant el període 2010-2020'. Després d'analitzar l'evolució del sector en l'última dècada, els investigadors han conclòs que la concentració empresarial i el procés d'adquisicions són fenòmens diferents i, malgrat el creixement del volum de negoci i ocupació, no s'han creat empreses noves.

L'estudi alerta sobre la volatilitat en les inversions d'empreses externes que han tornat a vendre les seues adquisicions a curt termini. Així, han desenvolupat un primer acostament molt preliminar sobre les formes d'expansió dels grups dominants per a veure com ha sigut l'impacte de les adquisicions en el comportament de les empreses, com afecta la reducció dels actors a la mateixa governança del clúster o si la nova situació posa en perill la sostenibilitat de les capacitats del territori.

Pel que fa a l''Estudi sobre la influència de les diverses estratègies mediambientals de les empreses sobre la innovació verda en el sector ceràmic', s'ha confirmat que hi ha una relació entre la conducta mediambiental proactiva i l'obtenció d'avantatges competitius en el context d'un clúster industrial. Així, consideren que algunes ajudes s'han d'incentivar des d'un punt de vista públic, ja que és difícil que les empreses les duguen a terme de manera voluntària, tal com va defensar el conseller d'Hisenda davant de la Comissió Europea la setmana passada per a donar suport al sector ceràmic.

Un altre dels estudis que s'han fet és l''Informe sobre el sistema agroalimentari ecològic al País Valencià', que conclou que el sistema alimentari sostenible és un element essencial per a afavorir la transformació del model econòmic, que sorgeix com a resposta a les noves inquietuds i els reptes que han sorgit arran de la COVID-19, la preocupació pel canvi climàtic i la justícia social.

Universitat de València

La càtedra Economia Circular en el Sector de l'Aigua de la Universitat de València té per objecte l'estudi, les propostes, el foment del coneixement i la difusió de temàtiques relacionades amb la perspectiva circular de l'economia i els recursos hídrics, i contribuir així a l'impuls d'un model econòmic més competitiu basat en la innovació, el coneixement i la sostenibilitat des d'un punt de vista mediambiental, productiu i social.

Els treballs de recerca que s'han fet en 2021 s'han centrat en àmbits tan suggeridors com ara les possibilitats de la simbiosi industrial per a promoure projectes d'economia circular a la Comunitat Valenciana; el paper de la digitalització i el 'machine learning' en la implementació de l'economia circular a la Comunitat; la implementació de models de proveïment d'aigua regenerada en una àrea industrial; les oportunitats que ofereix l'economia circular per a la transformació del model econòmic i la recuperació dels sectors productius més afectats per la pandèmia COVID-19 en l'àmbit valencià, així com un estudi sobre incentius i propostes de promoció de l'economia circular en l'àmbit de l'administració local.

Universitat d'Alacant

Des de la Universitat d'Alacant han centrat els seus estudis en àrees relacionades amb les infraestructures, la connectivitat i les cadenes de subministrament, així com en la mobilitat interna de la població a la Comunitat Valenciana i la sostenibilitat energètica.

Un dels estudis versa sobre l'impacte de la COVID-19 en les cadenes de subministrament dels sectors de components d'automoció, ceràmic i joguets de la Comunitat Valenciana des d'un punt de vista logístic. Les conclusions reflecteixen les interrelacions en els intercanvis en l'àmbit mundial que s'han vist afectades per l'aïllament i les mesures adoptades per a la lluita contra la pandèmia.

Així, s'obté que els esdeveniments externs que envolten les cadenes de subministrament poden dificultar l'accés a determinats béns, per la qual cosa aconsellen que les indústries revisen el disseny de la seua cadena de subministrament per a esbrinar-ne l'exposició, al mateix temps que han apostat per desenvolupar cadenes més sòlides, diverses i intel·ligents. A més, es proporciona una sèrie de recomanacions per a superar les limitacions actuals, com ara l'elaboració d'inventaris estratègics, diversificar les cadenes i fer ús de les noves tecnologies amb la finalitat de localitzar i millorar la connexió i la comunicació de tots els agents que componen la cadena de subministrament.

Un altre dels estudis és 'Mobilitat temporal i permanent de la població en els mercats immobiliaris a la Comunitat Valenciana', que consisteix en una anàlisi geogràfica i temporal sobre la mobilitat entre els mercats immobiliaris i entre les ciutats valencianes i el creixement urbà.

Finalment, assenyalar l'estudi sobre 'Rehabilitació energètica del parc residencial valencià', en el qual s'han estimat les necessitats de rehabilitació energètica dels edificis, així com la periodificació d'aquestes inversions, a fi que l'adaptació a la reducció d'emissions siga d'acord amb els plans de la UE.

Universitat Politècnica de València

L'activitat de la càtedra a la Universitat Politècnica de València s'enfoca en l'anàlisi del nivell de digitalització empresarial de la Comunitat i l'anàlisi de l'impacte potencial de l'economia de les dades en el territori valencià per a diferents sectors econòmics. Entre altres conclusions, s'extrau que la Comunitat Valenciana compta amb més empreses de 'big data' i Internet de les coses (IdC) que la mitjana nacional, si bé s'hi constaten dificultats per a un aprofitament de les dades òptim, en part per la falta de definició d'estratègies empresarials sobre aquest tema.

En primer lloc, s'ha fet una anàlisi d'evolució i estat de la digitalització empresarial a la Comunitat Valenciana. Seguint les tasques de la càtedra que es van desenvolupar durant 2020, es va plantejar continuar amb l'anàlisi del nivell de digitalització empresarial de la Comunitat Valenciana, però amb un enfocament metodològic diferent que permetera abordar l'estudi amb una mostra d'empreses més elevada, dividides en grans sectors productius.

D'aquest estudi s'extrau que l'IdC, que consisteix en la interconnexió digital de dispositius quotidians a través d'Internet mitjançant l'intercanvi de dades, és usat pel 16,83% de les empreses espanyoles. A la Comunitat Valenciana el nombre d'empreses que l'utilitza és lleugerament més elevat (17,34 %), a causa del nombre d'empreses en el sector serveis que utilitzen aquesta tecnologia (21,48 %).

D'aquestes empreses, pràcticament un terç d'aquestes van usar l'IdC per a optimitzar el consum d'energia (32,06 %), millorar el servei del client (30,31 %) i oferir manteniment de vehicles a través de sensors de moviment (30,19 %).

L'estudi també ofereix dades sobre altres eines digitals complexes, com ara el 'big data', la impressió 3D o la robòtica, així com altres aspectes rellevants, com ara la interacció electrònica entre administracions públiques i empreses o la seguretat informàtica en les empreses.

Universitat Miguel Hernández

Les activitats de la Universitat Miguel Hernández se centren en els àmbits de la innovació social i inclusiva amb atenció especial als sectors industrials més consolidats a voltant de la UMH. Més concretament, en aspectes relacionats amb el canvi tecnològic, la relació de l'activitat de les empreses amb l'entorn ambiental i l'impacte d'aquesta en determinats col·lectius.

En concret, durant 2021 la càtedra ha fet treballs de recerca sobre la inclusió laboral, des de diferents perspectives, de persones amb discapacitat intel·lectual, així com informes sobre la situació del nivell de digitalització de les empreses.

Així mateix, entre altres activitats, s'ha elaborat una proposta metodològica per a dinamitzar l'oferta tecnològica dels centres d'investigació o similars, i s'ha dissenyat una eina que millora l'intercanvi de coneixement entre universitat i empresa, que té com a objectiu primordial l'obtenció d'informació que es considera clau per a ajudar a la dinamització de patents, és a dir, impulsar la transferència real de coneixement universitat-empresa.