Detalle nota de prensa - Comunica GVA

- La vicepresidenta ha presentat els resultats dels estudis impulsats per la Xarxa de Laboratoris de Serveis Socials
- Els laboratoris són espais d'estudi i formació que compten amb la participació de les universitats públiques valencianes


La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha destacat que la xarxa pública de laboratoris de serveis socials impulsada des del seu departament "és fonamental per a continuar construint un sistema públic que atenga les conseqüències de la pandèmia".

Oltra s'ha reunit amb els responsables d'aquesta xarxa, de la qual formen part les cinc universitats públiques valencianes, així com les diputacions de Castelló i València junt amb els ajuntaments d'Alacant, Vinaròs, Benicarló, Alzira i la Mancomunitat de la Ribera, que està coordinada per l'Institut València de Formació, Investigació i Qualitat (IVAFIQ).

La trobada ha servit perquè s'hagen presentat els treballs que s'han posat en marxa des de l'inici de la Xarxa, en 2018, i entre els quals es troba un estudi sobre l'impacte de la COVID-19 en els serveis socials, els professionals dels quals "han considerat positiva la inversió realitzada per les administracions públiques per a revertir les necessitats derivades de la crisi sanitària derivada de la pandèmia", ha afirmat.

En aquest sentit, ha recordat que en els mesos més durs de la pandèmia, el Consell va destinar 7 milions d'euros per a ajudes individuals, que van arribar a 230 entitats locals, i 2,3 milions d'euros per a l'alimentació de xiquets i xiquetes, de manera que es va ampliar la cobertura a aquells que no estaven escolaritzats.

La vicepresidenta ha assenyalat que els laboratoris socials han desenvolupat fins ara 18 projectes, la qual cosa suposa 66.430 hores de treball en investigació i innovació. Així mateix, un total de 195 municipis de la Comunitat Valenciana participen en aquests projectes, 171 dels quals es troben en l'àmbit rural.

En aquests treballs s'han realitzat un total de 985 trobades i 114 entrevistes, i han participat 772 persones professionals dels Serveis Socials de les localitats participants.

Xarxa de Laboratoris Socials

La Xarxa de Laboratoris Socials està integrada per cinc centres creats a partir de la col·laboració de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives amb les cinc universitats públiques de la Comunitat Valenciana.

També formen part d'aquests laboratoris les diputacions provincials de València i Castelló, els ajuntaments d'Alzira, Alacant, Vinaròs i Benicarló i la Mancomunitat de la Ribera Alta.

En concret, els laboratoris són els següents: el de la Ribera Alta, en el qual participa la Universitat de València; el de Benicarló-Vinaròs, amb la Universitat Jaume I de Castelló, i el d'Alacant, en el qual està representada la Universitat d'Alacant. A aquests laboratoris es van sumar més recentment els laboratoris sorgits dels acords signats amb la Universitat Politècnica de València i la Universitat Miguel Hernández d'Elx.

Així, es conforma una xarxa al llarg del territori que compta des d'aquest moment amb totes les universitats públiques de la Comunitat Valenciana i fomenta una activitat investigadora independent, planificada i executada en xarxa, complementària i transferible per a la millora contínua de la qualitat del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

Projectes socials

Els laboratoris de serveis socials de la Ribera Alta, Benicarló-Vinaròs i Alacant realitzen treballs d'investigació relacionats amb el desenvolupament, l'anàlisi i l'avaluació dels models de diagnòstic i intervenció dels Serveis Socials d'atenció primària, així com dels models organitzatius que els acompanyen.

Així mateix, analitzen l'impacte de la COVID-19 en els Serveis Socials d'atenció primària bàsica i específica de les comarques objecte de l'estudi.

L'objectiu és aportar característiques i continguts de transformació necessaris per a reduir la vulnerabilitat territorial, des de la perspectiva dels Serveis Socials municipals d'atenció primària i amb la participació de les persones usuàries.

Per la seua banda, la Universitat Politècnica de València, en col·laboració, al seu torn, amb la Fundació Las Naves, vinculada a l'Ajuntament de València, centra els seus treballs en l'envelliment actiu i saludable i les noves tecnologies, així com la domòtica o les noves tecnologies al domicili per a millorar l'autonomia de les persones majors que viuen a soles.

En aquest àmbit, la vicepresidenta ha explicat que s'han monitorat 30 habitatges a les localitats de Benicarló i Vinaròs amb sensors de moviment col·locats en dormitoris, banys, cuines i zones de pas. L'objectiu és obtindre informació sobre les rutines de les persones majors i així detectar si aquestes canvien o es deterioren.

Oltra ha indicat que aquests dispositius ofereixen molta tranquil·litat a les persones majors i els seus familiars, ja que els aporta informació sobre qualsevol modificació de les rutines diàries, i alerta de qualsevol modificació que puga evidenciar una situació de risc.

L'objectiu és afavorir l'autonomia de les persones majors que vulguen viure a soles i millorar la gestió d'aquests centres de serveis socials; són els fins últims de les línies d'investigació esmentades.

Finalment, el laboratori social vinculat a la Universitat Miguel Hernández d'Elx fa una anàlisi multidimensional dels centres d'atenció primerenca i els centres per a persones amb problemes de salut mental crònics de la Comunitat Valenciana, i valora els sistemes d'alerta per als models de gestió de què sorgirà una bateria de mesures per a la millora de la gestió pública d'aquests centres.