Detalle nota de prensa - Comunica GVA

El Ple del Consell ha aprovat aquest dimecres, per a remetre’l a la Sindicatura de Comptes, el compte de l’Administració de la Generalitat corresponent a l’exercici 2021, que reflecteix que durant els dos anys de la pandèmia “el Consell ha incrementat les seues ajudes, subvencions i transferències a empreses, famílies i treballadors i treballadores valencians fins a la xifra rècord dels 13.645 milions d’euros, especialment per a fer front a l’impacte de la COVID-19”, tal com ha apuntat el conseller d’Hisenda, Arcadi España.

En concret, tal com reflecteix el Compte de l’Administració de la Generalitat, al llarg de 2021 les transferències i les subvencions concedides pel Consell (transferències corrents i transferències de capital) per a augmentar el suport econòmic a les famílies més vulnerables, enfortir l’escut social i garantir la solvència i la viabilitat dels negocis afectats han assolit els 7.382 milions d’euros, 1.120 milions més (un 17,87 % més) que les ajudes registrades en 2020, quan van assolir els 6.263 milions d’euros.

“Totes dues xifres suposen els màxims valors registrats pel Compte de l’Administració en relació amb el suport directe oferit pel Consell a la ciutadania i el teixit productiu, que reflecteixen que tant en els anys 2020 com 2021 des de la Generalitat hem posat a la disposició dels valencians i valencianes un important volum de recursos i liquiditat suficient perquè les famílies i els negocis més afectats per l’impacte de la COVID-19 pogueren fer front a les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia”, ha indicat el responsable d’Hisenda.

Entre aquestes subvencions, ha detallat Arcadi España, es troben totes les ajudes del Consell incloses en el Pla Resistir (a persones autònomes i afectades per ERTO, les Ajudes Parèntesi a ajuntaments, les ajudes d’artesania o dels sectors del turisme, el taxi i l’oci nocturn, etc.) o els 312 milions d’ajudes directes del Pla Resistir Plus a més de 16.000 negocis; però també unes altres de gestió ordinària, com les ajudes a la dependència i la renda valenciana d’inclusió o la bonificació que inclouen les línies de finançament de l’IVF.

D’altra banda, el Consell també ha rebut una xifra rècord de transferències, principalment procedents de l’Estat (transferències ordinàries i fons extraordinari COVID-19 2021) i de la Unió Europea, a través dels programes operatius Feder i FSE i dels fons de recuperació MRR i React-EU, la qual cosa n’ha elevat l’import un any més a un màxim de 4.232,4 milions d’euros.

Aquesta xifra suposa un 40,6 % més que en 2020 i un 193 % més que en l’etapa prepandèmia, quan la Generalitat va ingressar 1.446 milions en concepte de transferències de l’Estat i de la Unió Europa. D’aquesta manera, en tan sols dos anys la Generalitat ha rebut 2.786 milions més per a fer front a la COVID-19 i les conseqüències socials i econòmiques que ha tingut.

Aquests recursos addicionals han permés al Consell fer front a l’increment de despeses derivades de la pandèmia, així com impulsar la recuperació econòmica i la transformació del model productiu a través dels fons MRR, garantint, al temps, liquiditat suficient al teixit productiu per a evitar un impacte més gran de la COVID-19 en els negocis i les empreses.

Millora del resultat econòmic i patrimonial, i increment del balanç

El Compte de l’Administració també reflecteix una millora del resultat econòmic i patrimonial del 21,35 % en l’últim any, en passar d’un resultat de -1.526 milions en 2020 a -1.200 milions en 2021, per la qual cosa continua millorant progressivament des de 2019, primer any equiparable en adaptar-se el Pla general de comptabilitat al de l’Estat.

No obstant això, si es tenen en compte les dades de l’última dècada (2011-2021) el resultat econòmic i patrimonial (amb lleugeres diferències metodològiques) de la Generalitat ha millorat un 82 %, en passar en 2011 d’un resultat negatiu de -6.648 milions d’euros als -1.200 milions actuals, la qual cosa reflecteix l’esforç del Consell pel sanejament dels comptes autonòmics malgrat les dificultats derivades de la pandèmia i l’infrafinançament.

De fet, en 2021 s’ha registrat una reducció de 326 milions d’euros del resultat negatiu a pesar de l’increment en inversió social i econòmica del Consell, que ha motivat que la despesa social en serveis públics fonamentals, com ara Sanitat, Educació, Serveis Socials, Ocupació i Habitatge, assolisca ja la xifra històrica de 16.429,7 milions d’euros.

El resultat econòmic i patrimonial és l’equivalent al compte de pèrdues i guanys de les empreses privades, en reflectir la diferència entre els ingressos-guanys i les despeses-pèrdues. No obstant això, i malgrat la necessitat d’assolir un equilibri patrimonial com a indicador de l’evolució dels comptes públics, cal tindre en compte que les administracions públiques no pretenen amb la seua activitat el benefici econòmic, sinó oferir serveis públics de qualitat al conjunt de la ciutadania.

El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Arcadi España, ha informat d’aquestes dades després de l’aprovació pel Ple del Consell del Compte General formulat per la Intervenció General, que està integrat pel Compte de l’Administració i els dels organismes autònoms, així com pels comptes i els informes d’auditoria que reten les entitats públiques empresarials, les entitats de dret públic, les societats públiques, les fundacions, els consorcis i les universitats.

A més del resultat econòmic i patrimonial, el Compte de l’Administració inclou també el balanç de situació, que recull tots els béns (actius) i els deutes i el patrimoni (passiu) de la Generalitat, que en aquest exercici ascendeixen a 22.124 milions d’euros, xifra que suposa un augment de l’11,72 % respecte a l’any anterior.

Aquest increment, el major dels últims anys, està motivat, en part, per l’increment de l’actiu corrent i, en concret, pel registre per primera vegada de les existències de material sanitari i l’augment dels fons líquids de la Tresoreria de la Generalitat, entre altres. En el cas dels passius, per la seua banda, per l’augment dels deutes a llarg termini de la Generalitat, entre els quals es troben els vinculats a mecanismes de l’Estat (FLA).

Reducció continuada de les despeses financeres

El Compte General de 2021 revela també la reducció, un any més, dels costos i les despeses financeres que la Generalitat ha suportat vinculats als seus préstecs a llarg i curt termini, en part derivada del refinançament amb entitats privades de les operacions financeres que té la Generalitat amb l’Estat a través del FLA, així com pel baix cost del deute de la Generalitat.

En concret, les despeses financeres han disminuït l’últim exercici a un màxim de 64,5 milions d’euros, en passar de 417,51 milions en 2020 a 353 milions en 2021, la qual cosa suposa una reducció del 15,5 %. No obstant això, aquesta disminució s’ha produït de manera sostinguda en els últims anys i, de fet, des de 2019, els costos financers s’han reduït pràcticament a la meitat en registrar en l’últim any prepandèmia un import de 612,5 milions d’euros.

Cal tindre en compte que la Generalitat ha aconseguit, a través de diverses operacions de refinançament i gràcies a la reducció dels tipus d’interés, que, al tancament de 2021, siga la tercera autonomia amb menys cost del seu deute (0,62 %), només superada pel 0,23 % i el 0,24 % de Canàries i La Rioja.

En 2021, el conjunt de l’Administració de la Generalitat va registrar un total d’11.207 milions d’euros en drets financers (capítol 9), 8.992 dels quals (80,23 %) van correspondre a préstecs rebuts a través del FLA; 650 milions, de l’avançament dels recursos del React-EU, i 1.565 milions (13,96 %) corresponen a operacions amb diverses entitats privades, la major part de les quals a conseqüència d’operacions de refinançament de FLA, que ja han permés un estalvi superior als 120 milions d’euros per a les arques de la Generalitat, 38,45 dels quals corresponen a operacions realitzades en 2021.

Augment de l’execució pressupostària en 1.734 milions d’euros

Pel que fa a les obligacions reconegudes netes, o l’execució pressupostària, el Compte General reflecteix que el Consell ha tancat l’exercici amb una execució total de despesa financera i no financera (capítols 1 al 9) de 27.773,55 milions d’euros, un 6,66 % més (1.734 milions) que en 2020; destaca especialment, en el segon any de pandèmia, l’augment d’un 46,88 % de les inversions directes i indirectes (capítols 6 i 7), fins a assolir els 1.503,56 milions d’euros, 480 milions més que en 2020.

No obstant això, han augmentat de manera genèrica tots els recursos destinats a despesa no financera (capítols 1 a 7), de 17.831,5 milions en 2020 a 19.525,4 milions en 2021. És a dir, les línies destinades realment a la ciutadania, al desenvolupament de polítiques socials i al foment dels sectors productius han registrat un increment interanual màxim del 9,5 %.

En concret, augmenta la despesa pressupostària de pràcticament tots els capítols, a excepció del capítol 3, despeses financeres, que continua amb la seua tendència descendent. Així, és significatiu l’augment dels recursos destinats a personal (capítol 1), que durant el segon any de la pandèmia s’han incrementat en 360 milions, un 5,45 % més que en 2020, principalment pels reforços de personal en Sanitat, Educació i Serveis Socials per a fer front a la COVID-19, que han motivat que la inversió en personal estiga prop, per primera vegada, dels 7.000 milions (6.962,27 milions).

De fet, el Consell ha registrat des de 2016 un increment continuat de recursos destinats a polítiques socials, inversions i suport a l’activitat del teixit productiu i, en conjunt, de totes les operacions no financeres, pròxim als 6.000 milions d’euros, fins a assolir els 19.525 milions.

Especialment pel que fa a “la despesa social, és a dir, la destinada a les àrees socials d’Educació, Sanitat, Serveis Socials, Habitatge i Ocupació, que assoleix ja un total de 16.429,7 milions d’euros, la qual cosa implica que cada dia en l’últim any el Consell ha gastat 45 milions d’euros a millorar la vida dels valencians i valencianes a través de polítiques socials, foment de l’ocupació i uns serveis públics de qualitat”, ha apuntat el conseller d’Hisenda, Arcadi España.

Reducció de les operacions pendents d’aplicar al pressupost

En 2021 les operacions pendents d’aplicar al pressupost reflectides en els comptes 413.0; 413.1 i 1710.0999 (els antics comptes 409 i 411) s’han reduït al seu valor mínim en l’última dècada, ja que per primera vegada s’han situat per davall dels 1.000 milions d’euros (960 milions), la qual cosa implica una reducció de 225 milions respecte a l’últim exercici, quan es van registrar operacions per valor de 1.185 milions (19 % menys) i de prop de mil milions respecte a la registrada en el Compte General de 2015.

I això a pesar que el Compte General de 2021 segueix llastrat per deutes heretats o generats amb anterioritat a 2015, com els 70,8 milions d’euros corresponents a les obligacions derivades de l’acte judicial del TSJCV, que ordena la demolició de les Torres de Benidorm, avalades per l’anterior Consell, i la indemnització als propietaris dels apartaments.

Així mateix, recull 6,7 milions d’ajudes a l’habitatge no reconegudes en el passat; 42,6 del conveni de 1999 amb l’IVVSA per a la construcció de col·legis, o 6,1 milions més derivats del conveni subscrit en 2001 amb Ciegsa, també per als centres docents, entre altres.

A més, cal tindre en compte que entre els 960 milions d’euros registrats en aquests comptes a 31 de desembre de 2021, hui dia ja s’han abonat més de 413 milions d’euros.

Procediment

El Compte General de la Generalitat, en virtut de l’article 136 de la Llei d’hisenda pública, és elaborat per la Intervenció General i es ret a la Sindicatura de Comptes. La mateixa llei estableix el sotmetiment de l’administració del Consell al règim de la comptabilitat pública, no al règim de la comptabilitat privada, i estableix que la informació es presente des d’un punt de vista econòmic i patrimonial, i no només des d’un punt de vista pressupostari.

Els comptes de les entitats els farà públics la Intervenció en les pròximes setmanes a través de la pàgina web de la Conselleria d’Hisenda, com en exercicis anteriors.