Detalle nota de prensa - Comunica GVA

La Ciutat de les Arts i les Ciències i la Fundació Oceanogràfic han impulsat una aplicació per a telèfons intel·ligents que permet identificar les praderies de fanerògames marines (especialment la posidònia oceànica) per a facilitar un ús sostenible dels espais i evitar els fondejos que puguen afectar aquest hàbitat protegit.

Aquesta app, que es presentarà de manera oficial la setmana que ve a Xàbia, forma part del ‘Projecte posidònia’ i s’emmarca dins dels objectius de conservació i sostenibilitat mediambiental del complex de la Generalitat Valenciana.

El ‘Projecte posidònia’ fa valdre les praderies de posidònia oceànica i la biodiversitat marina existents al litoral de la Marina Alta. Per a fer-ho, s’ha realitzat un estudi cartogràfic dels fons marins d’una àrea litoral extensa amb una elevada representació de praderies de posidònia, que, al seu torn, estan exposades a una intensa activitat antròpica estacional.

La nova app és una eina d’accés gratuït per a telèfons intel·ligents a través de la qual s’accedeix a una cartografia de detall dels fons marins de la Marina Alta, incloent-hi tots els espais marins de la Xarxa Natura 2000 existents en aquest espai geogràfic. En total, més de 9.500 hectàrees de fons amb una tipologia d’hàbitats submergits que ha sigut actualitzada per a afavorir-ne el coneixement i la conservació.

L’aplicació, de caràcter informatiu, permet identificar, entre altres elements, les praderies de fanerògames marines (especialment la posidònia oceànica) amb la finalitat d’evitar que fondejos, àncores i altres pràctiques puguen causar danys en aquest hàbitat protegit, un dels ecosistemes més productius i vulnerables del planeta.

‘Projecte posidònia’

 El ‘Projecte posidònia’ tindrà una duració de dos anys i consta de dues fases de treball. Una tècnica destinada a completar el cartografiat submarí del litoral de la Marina Alta, que ja ha finalitzat, i una fase interpretativa destinada a la sensibilització i la conscienciació als municipis adjacents a la zona d’estudi.

Pel que fa a la cartografia, s’ha realitzat aquesta passada primavera una prospecció d’aproximadament 7.000 hectàrees, corresponents a set mil camps de futbol, que inclouen la zona de l’Almadrava de Dénia (4.616 ha), l’àrea marina del Parc Natural del Montgó (816 ha) i l’espai marí d’Ifac (1.400 ha), totes aquestes àrees són considerades llocs d’interés comunitari (LIC) dins de la Xarxa Natura 2000, i junt amb la cartografia realitzada en 2019 per aquestes mateixes institucions en el marc del Projecte Xàbia s’ha completat la prospecció global de 9.500 hectàrees. Els detalls de cartografiat es poden consultar en l’aplicació mòbil gratuïta.

Per a fer aquest estudi cartogràfic, els tècnics de la Fundació Oceanogràfic han fet ús d’un sonar d’escaneig lateral i prospecció videogràfica. És una eina que proporciona imatges digitals d’alta precisió del fons marí per a identificar la ubicació exacta de les praderies de posidònia oceànica, distingir entre diverses tipologies de fons marins i poder així elaborar la cartografia final.

La Comunitat Valenciana compta amb la segona extensió més gran de praderies de posidònia del Mediterrani espanyol, només per darrere de les Illes Balears, i correspon a la província d’Alacant entorn del 76 % d’aquesta extensió. D’aquesta manera, aquesta actuació aportarà una referència importantíssima per a monitorar l’evolució d’aquestes praderies, reconegudes com a hàbitat prioritari per la UE, la qual cosa servirà, al seu torn, com a eina de gestió i planificació d’espais naturals i com a vehicle per a promoure pràctiques sostenibles en el medi marí.