Detalle nota de prensa - Comunica GVA

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha reivindicat la veu literària i el compromís de Juan José Millás per a endinsar-se en “el que sí que desperta la societat, el que sí que ens il·lumina, el que sí que ens cura”.

El responsable del Consell ha entregat a l'escriptor el Premi de les Lletres Valencianes, un guardó bianual que atorga la institució i que, com ha avançat, s'entregarà de manera singularitzada en dates pròximes al 20 de novembre, Dia del Llibre Valencià, i alternarà en cada edició la distinció a autors en valencià i castellà.

El president ha recordat durant la cerimònia de lliurament del premi que, per a Millás, “som el resultat dels nostres desitjos, però també d'allò que hem volgut ser i no hem sigut”. I ‘el que no’, ha dit Ximo Puig, “segueix en la nostra ment i ens acompanya”, perquè “ens constitueix en ‘el que sí’”.

En les seues novel·les i en les seues col·laboracions periodístiques, Millás, del qual ha recordat la seua condició de “xiquet valencià trasplantat al Madrid humil i perifèric del carrer Canilles”, mostra aqueix ‘el que no’, és a dir, “el que no hi havia, el que no es deia, el que no es veia”, i ho fa fins a articular una “mirada dislocada” sobre la realitat, sense renunciar al “compromís” amb ella, ha indicat Puig.

En opinió del president, la “fusió única de l'‘articonte’” és la que potser l'ha convertit “en el millor ‘escriptor de periòdics’ de la seua generació”, seguint una tradició que “el connecta amb Larra, Camba o Pla” i que reflecteix “el pols del periòdic, l'essència de la literatura”.

El Premi de les Lletres Valencianes distingeix, ha continuat, els qui “ens ajuden a veure més enllà, exploren la fina frontera entre la realitat i la irrealitat, i ens eleven sobre el soroll i l'evanescència”, i l'escriptura de Millás posseeix aquestes capacitats, “però sense renunciar al món”, un compromís que “singularitza” la seua mirada, i la fa necessària en un moment en el qual “el que sembla que s'ha dislocat és la mateixa realitat”.

Puig ha subratllat en aquest sentit que hui “la ignorància obté recompensa abans de caure el decorat que la suporta”. “Tants anys després torna el ‘muira la intel·ligència’ i alguns, fins i tot, contemporitzen amb el ‘visca la mort’ de Millán Astray i coquetegen amb l'odi de manera irresponsable”.

Combatre la “incultura”

Per això, ha convidat a combatre la “incultura”, que “està guanyant espai públic”, amb la cultura, i a fer-ho a través d'un “instrument insuperable”, com el bolígraf, una “arma de construcció massiva”, que “construeix pensament, sentiment, emoció”, que “construeix memòria i projecta esperança” i que, en definitiva, “construeix els ponts per a una realitat diversa, enfastidida de murs”.

Si parafrasejant a Millás, “escriure és obrir i cauterizar alhora”, “el mateix succeeix quan es lligen bons llibres; per això necessitem les veus de tots els escriptors i les escriptores que cada dia prenen el bolígraf, o el teclat, i s'endinsen en ‘el que sí’: el que sí desperta, el que sí que ens il·lumina, el que sí que ens cura”, ha conclòs el president.

València, lloc “mític”

Juan José Millás ha agraït, durant la intervenció, una distinció que considera tan “irreal” com la ciutat des de la qual se li concedeix, la València que no ha deixat de ser, per a ell, el lloc “mític” que va abandonar als sis anys, i que, cada vegada que ha revisitat, ha conservat el seu estatus d'“instància de la realitat separada de la resta de coses de la vida”.

Millás ha rememorat anècdotes de la seua infància – el “miracle” de la pesseta que va somiar un dia trobar a la platja i que va aparéixer l'endemà entre l'arena – i del seu primer retrobament amb la ciutat, molts anys després de la seua marxa al “fred” i “hostil” Madrid dels anys 50 del barri de la Prosperitat, i ha destacat que, malgrat que “cap fantasia sobreviu al contrast amb la realitat”, en el cas de València aqueix contrast “no ha destrossat” aquella idea primera de “paradís perdut”.