Detalle nota de prensa - Comunica GVA

Els governs valencià i balear han acordat, en el marc de la II cimera bilateral que es desenvolupa fins a aquest dijous, la posada en marxa d'iniciatives conjuntes destinades a donar resposta a la crisi hipotecària, reforçar la protecció de la biodiversitat en el Mediterrani i afavorir la mobilitat sostenible entre les dues comunitats. 

En concret, el vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Héctor Illueca, i el conseller balear de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí Ribas, han exposat les seues propostes en matèria d'habitatge públic per a donar resposta a la crisi hipotecària.

Els dos han coincidit a continuar treballant per a defensar conjuntament davant de l'Estat el desenvolupament de mecanismes legals perquè les comunitats autònomes puguen controlar els preus del lloguer en les zones on el mercat es trobe tensionat. 

Així mateix, amb la pujada dels tipus d'interés i l'encariment de les quotes hipotecàries, els dos governs defensen modificacions legals per a protegir les persones propietàries més vulnerables; entre aquestes, eliminar les clàusules abusives, dotar de més protecció en cas de pèrdua o embargament de l'habitatge habitual i millorar la Llei de segona oportunitat que rescate les famílies sobreendeutades per a adequar el marc normatiu als estàndards europeus.

Entre les mesures que Héctor Illueca i Josep Marí Ribas han plantejat es troben també la defensa del desenvolupament d'un marc jurídic que evite al màxim l'execució de desnonaments sense garantia d'habitatge alternatiu, així com noves condicions per als grans tenidors. En cas de procediments de desnonament en habitatges de grans tenidors, es proposa l'obligatorietat d'oferir un lloguer social que no supere el 30 % dels ingressos de la unitat de convivència.

Els dos responsables d'Habitatge s'han compromés a ampliar el parc públic i potenciar les col·laboracions amb el sector privat a través de diferents mesures com la cessió en ús de sòl públic per a construir i gestionar habitatges en lloguer o l'augment del mòdul de preus per a habitatge privat del Programa d'oportunitats de propietat d'habitatge (HOP).

Per últim, Héctor Illueca i Josep Marí Ribas han assegurat que promouran una estratègia compartida de rehabilitació i regeneració urbana als barris més necessitats gràcies al finançament europeu i elaboraran un codi de bones pràctiques amb les millors iniciatives quant al disseny i la construcció d'habitatges de lloguer social sostenibles i la gestió pública posterior d'aquests.

Protecció del Mediterrani

Un altre dels punts clau d'aquesta cimera entre els governs valencià i balear ha sigut la protecció del Mediterrani, un tresor natural compartit entre els dos territoris que fa essencials aliances polítiques en pro de la sostenibilitat i de la seua cura mediambiental. De fet, durant el panell sobre El Mediterráneo y su protección. Un reto compartido, tant la consellera de Transició Ecològica de la Generalitat, Isaura Navarro, com el conseller balear de Medi Ambient, Miquel Mir, han insistit en la protecció dels espais marins i de l'enorme biodiversitat que contemplen com un “element indispensable per a mitigar el calfament de la mar i els reptes de l'emergència climàtica”, en paraules de Navarro. 

“Compartim Mediterrani i compartim preocupacions en la lluita contra el col·lapse climàtic, i, com a territoris que vivim les seues conseqüències, no podem establir una altra màxima que no siga la d'impulsar polítiques verdes i de protecció del territori”, ha dit la consellera. Al mateix temps, Navarro ha valorat el treball de cogovernança conjunta “fent els deures per a protegir amb un escut mediambiental la nostra mar, però necessitem el suport de l'Estat i d'organismes internacionals per a avançar en la protecció de les nostres aigües”.

Per la seua part, Mir ha recordat que les aliances entre els territoris han servit per a fer un front comú i reclamar més protecció pel Mediterrani amb mesures com les al·legacions conjuntes en el pla de gestió del ZEPIM que està tramitant l'Estat perquè es limite la velocitat màxima de les embarcacions que hi transiten. L'objectiu, ha explicat Mir, és “reduir les col·lisions mortals amb els cetacis, el soroll submarí i el diòxid de carboni, per a donar, així, suport a la iniciativa impulsada per Ocean Care i altres organitzacions ecologistes”. 

Com a exemples de solucions comunes en matèria de protecció, el conseller balear ha destacat el decret valencià de posidònia i la posada en marxa del servei d'informació i vigilància en aquesta comunitat autònoma, seguint el deixant de les Illes Balears, pioneres en aquesta matèria. Així mateix, Mir ha agraït “la transferència de coneixement que hem obtingut de l'equip tècnic a l'hora d'encarar les postes d'ous de tortugues marines i la seua cura”.

Quant a la valorada de les agricultures mediterrànies, el secretari autonòmic d'Agricultura de la Generalitat, Roger Llanes, ha reivindicat la importància de l'agricultura mediterrània tant des d'un punt de vista econòmic com per la funció tractora cap a altres sectors econòmics que desenvolupa, a més del seu paper per a combatre el despoblament. “El nostre sector té un gran dinamisme comercial i hem de culminar el seu procés de modernització per a no perdre el tren de la innovació més capdavantera”, ha destacat Llanes. Per altra banda, el secretari autonòmic ha expressat “el rebuig més absolut per part de la Generalitat a les retallades en matèria de pesca aprovades pel Consell de Ministres de la Unió Europea”.

La consellera balear d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, ha destacat en la mesa La puesta en valor de las agriculturas mediterráneas que el sector primari a les Balears “ha crescut en els últims anys i té ja un pes en l'economia similar al que té a Euskadi o Cantàbria, i molt més que el que té a Madrid, per exemple”, basant-se en les dades publicades pel Comité Econòmic i Social.

De la Concha també ha subratllat el fet d'haver sigut el primer territori de l'Estat a fer compra pública d'aliments davant de la parada del comerç per la COVID, o a aprovar que, per llei, s'hagen d'oferir percentatges mínims de producte local en tots els establiments turístics i “la importància que tindrà això per a continuar enfortint el sector”, ja que és una mesura que “s'estima en uns 20 milions d'euros més anuals”, ha assegurat.

Mobilitat sostenible

Per la seua part, la secretària autonòmica d'Obres Públiques, Transports i Mobilitat Sostenible, María Pérez, ha destacat l'aposta de la Generalitat pel transport públic i la intermodalitat, i ha avançat que el turisme que visita les dues comunitats a través del ferri Palma-Dénia podrà connectar-se de manera ràpida i àgil amb la resta de la província d'Alacant gràcies a la línia 9 del TRAM, que entrarà en servei l'any que ve, així com amb la de València, a través del futur TRAM Gandia-Dénia.

En la II Cimera Illes Balears-Comunitat Valenciana, la secretària autonòmica ha destacat que les dues comunitats estan unides, a més d'estar-ho per llaços com “un sector turístic fort, una llarga tradició emprenedora o una llengua pròpia”, per les ganes d'aconseguir “la transformació del nostre sistema econòmic cap a un model més sostenible”.
                                 
Durant la intervenció en el panell Mobilitat sostenible: l'oportunitat del canvi de paradigma, María Pérez ha afirmat que tant el Govern Valencià com el Balear impulsen les maneres de transport menys contaminants i que, en la situació actual, “cal potenciar encara més l'accés al transport públic perquè contribueix a alleujar la situació econòmica de la ciutadania”.

Per una altra part, María Pérez s'ha referit a “la tenacitat de tantes empreses en el desenvolupament d'una mobilitat elèctrica i sostenible”, com Baleària, que està construint el primer ferri elèctric d'Espanya de passatge i càrrega amb emissions zero en les estances i aproximacions a port, i als trens duals que circularan entre Dénia i Teulada, fabricats per Stadler Rail Valencia.

Per últim, ha remarcat l'objectiu del Consell que la Comunitat Valenciana siga el gran nucli de l'electromobilitat al sud d'Europa i ha assenyalat que les iniciatives de Volkswagen i Ford “posicionen de manera rellevant la Comunitat en el sector de l'automoció elèctrica i de la mobilitat sostenible, i que generaran ocupació, benestar i creixement econòmic, així com sinergies amb altres comunitats, com les Illes Balears, tan properes històricament, geogràficament i culturalment”.

Per part seua, el director general balear de Mobilitat i Transport Terrestre, Jaume Mateu, ha assenyalat que “tenim la missió d'afrontar el canvi climàtic i donar respostes a les necessitats dels ciutadans, entenent sempre la mobilitat com una necessitat bàsica”. 

“Els governs tenim clar que, per a canviar el paradigma de mobilitat, cal reforçar el servei de transport públic i la mobilitat urbana, i reduir l'ús del cotxe privat”, hi ha afegit el representant del Govern balear.

Jaume Mateu hi ha agregat també que “actualment la nova configuració de les ciutats ja està donant molt de protagonisme als vianants i ciclistes, que, cada vegada, són més protagonistes dels espais públics. Aquest canvi s'està començant a dibuixar gràcies a les polítiques públiques i també a l'impuls ciutadà”.