Detalle nota de prensa - Comunica GVA

El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha anunciat la posada en marxa d’una campanya de sensibilització enfront de les agressions a professionals de l’àmbit sanitari sota el lema ‘Agredir-los és delicte’. “Amb això pretenem conscienciar la població i promoure el respecte i el suport a tots els professionals del Sistema Sanitari, així com expressar el més rotund rebuig davant de qualsevol classe d’agressió”, ha assenyalat el conseller.

En este sentit, Gómez ha indicat que “el missatge de la campanya incidix en la idea que les agressions al personal sanitari són delicte i, per tant, tenen conseqüències en forma de penes, sancions i multes”.

El conseller ha fet estes declaracions durant la seua visita a l’Hospital Clínic de València, on ha informat sobre el llançament d’esta iniciativa, que coincidix amb la commemoració, el 12 de març, del Dia Europeu contra les Agressions a Metges i Professionals Sanitaris.

La campanya insistix en la consideració del personal sanitari com a autoritat pública, ja que això suposa un agreujant en les agressions comeses. Les sentències utilitzades corresponen a condemnes reals sobre delictes comesos contra el personal sanitari. Les imatges i els noms són ficticis.

Precisament, la Conselleria ha optat per un missatge dirigit a conscienciar sobre les repercussions que té agredir el personal sanitari (multes i condemnes), amb la finalitat de captar l’atenció i provocar un canvi real en els agressors i possibles agressors.

En este sentit, el conseller ha subratllat “la necessitat de conscienciar la població de la importància que els treballadors i treballadores de la sanitat pública desenvolupen la seua labor professional en un clima de confiança, respecte i seguretat”.

Habitualment, en esta mena de campanyes es representa el personal agredit, és a dir, el personal sanitari. En esta ocasió és l’agressor el que es veu identificat, es mostra ‘el seu rostre’ amb noms i cognoms, així com sentències reals d’agressions a personal sanitari.

Junt amb la imatge dels agressors s’han seleccionat tres condemnes per agressions verbals, ja que són les més recurrents i les que presenten més increment, i una per agressió física, perquè també ocorren, encara que en menor mesura, i són les que més conseqüències impliquen.

A més, els quatre perfils dels agredits són els dels professionals que més agressions patixen: metge, infermer, administratiu i zelador.

La campanya es difondrà per mitjà de cartelleria en centres sanitaris, bàners en premsa digital, espots en televisions locals i comarcals, falques en emissores de ràdio, vídeos en les xarxes socials (Meta, TikTok i YouTube), i opis i tanques en la línia 0 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), amb metro i tram, fins al 31 de març. Tots els materials de la campanya estan disponibles en la pàgina web de la Conselleria de Sanitat.

Cobertura legal

El conseller de Sanitat ha recordat que el personal sanitari està reconegut en el Codi Penal com a autoritat pública, igual que ho és un policia, per la qual cosa una agressió a un sanitari té les mateixes conseqüències legals en tots dos casos. També arreplega este reconeixement la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat Valenciana.

Cal destacar que, després de la reforma del Codi Penal de l’any 2015, agredir o intimidar de manera greu a un professional sanitari es considera delicte d’atemptat. Els agressors podrien complir penes de presó d’entre 6 mesos i 3 anys, fins i tot quan l’atac es produïra fora del seu lloc de treball, motivat per la seua condició de sanitari.

En este sentit, els cartells de la campanya informen que qualsevol insult, amenaça, vexació o agressió al personal sanitari en la pràctica de les seues funcions suposarà l’exercici immediat d’accions legals, incloent-hi la via penal contra els responsables, en l’àmbit del Decret 159/2019, de 2 d’octubre, del Consell, pel qual s’establixen les actuacions dels òrgans de la Conselleria de Sanitat en la prevenció i atenció de les agressions als treballadors del sector sanitari públic de la Generalitat Valenciana.

Xifres d’agressions a professionals

Durant la seua intervenció, Marciano Gómez ha lamentat l’augment gradual d’estes agressions des que es tenen registres (2010), que són més acusades a partir de la pandèmia de la COVID-19 i se situen en 2023 en un total de 1.192 agressions a personal sanitari a la Comunitat Valenciana, segons les dades arreplegades en el Registre d’agressions a personal sanitari de la Conselleria de Sanitat.

En comparació amb 2022, any en què es van produir 975 agressions, s’ha produït un increment del 22,25 %. Este augment s’ha produït, principalment, per l’augment de les agressions verbals, ja que mentres el nombre d’agressions físiques s’ha mantingut relativament estable, les verbals han passat de 29 en el 2010 a 1.031 en 2023, cosa que suposa un 86,5 % de les agressions totals.

Per províncies, a Alacant es van registrar durant l’exercici passat 411 agressions (34,50 %), 659 a València (55,25 %) i 122 a Castelló (10,25 %).

Quant a la tipologia, 161 agressions van ser físiques (13,50 %) i 1.031 verbals (86,49 %). Per sexes, tres de cada quatre agressions es van produir a dones, amb 912 casos (76,51 %), enfront de 280 a hòmens (23,48 %). La taxa d’incidència és de 17,77 sobre més de 67.000 treballadors, 50.829 dels quals són dones i 16.245 són hòmens.

En Atenció Especialitzada, la taxa d’incidència més elevada d’agressions es dona contra professionals d’infermeria, seguida de zeladors i personal tècnic en cures auxiliars d’infermeria. En Atenció Primària, el risc és més gran en personal administratiu i zeladors, seguit pel personal facultatiu.

Entre les causes més freqüents de les agressions registrades figuren l’estat d’embriaguesa, el consum de drogues o l’agitació de l’agressor, seguides de la demanda d’atenció immediata, el desacord amb les normes del centre (horaris, organització) i la disconformitat amb la informació rebuda o els tràmits burocràtics, així com demanar atenció sense cita o fora de cita.

Renovació Codi Alerta

Pel que fa a les mesures de seguretat implantades en tots els departaments de salut, cal destacar, a més de la xarxa de vigilants de seguretat en centres sanitaris, l’aplicació informàtica Codi Alerta, en l’actualització i la millora de la qual s’està treballant actualment.

Instal·lada en els ordinadors de tots els llocs de treball dels centres sanitaris dependents de la Conselleria de Sanitat, la ferramenta informàtica Codi Alerta permet millorar la seguretat dels professionals sanitaris davant de possibles agressions físiques emetent un missatge d’alerta a tants ordinadors com es vulga i avisant del lloc de l’agressió.

El missatge d’alarma s’activa fent doble clic sobre la icona de l’aplicació. La recepció dels missatges és instantània i, automàticament, ix una pantalla que indica a tots els usuaris on s’està produint l’agressió perquè puguen acudir immediatament i ajuden el seu company.

Amb la modernització d’esta ferramenta es pretén incrementar les possibilitats d’auxili, ja que l’avís es realitzarà emetent un so. D’esta manera els companys seran alertats, encara que no estiguen davant de l’ordinador.

Formació i conscienciació

A fi de reforçar la informació, la formació, la capacitació i el desenvolupament d’habilitats comunicatives i d’afrontament de situacions de violència, la Conselleria de Sanitat ha oferit per a tots els professionals l’actualització del curs en línia de prevenció d’agressions.

A través d’este curs específic sobre prevenció d’agressions, els professionals adquirixen tècniques per al maneig de situacions conflictives, així com procediments per a suport, assessorament i assistència a la persona agredida. L’any 2023, s’han realitzat 6 edicions d’este curs amb 1.436 participants, així com 107 tallers teoricopràctics, amb 1.952 participants.

Pla integral de prevenció

La Generalitat compta amb el Pla integral de prevenció de les agressions en l’entorn sanitari, l’objectiu del qual és la prevenció i l’assistència de les agressions que puga patir tot el personal gestionat per la Conselleria de Sanitat, qualsevol que siga la seua relació jurídica, plaça o lloc que ocupe i que l’agressió s’haja produït amb ocasió o a conseqüència de l’acompliment del seu càrrec, funció o ocupació.

A més de la prevenció de les agressions, el pla té com a eix fonamental l’atenció integral a la víctima de l’agressió a través de l’assessorament i l’assistència jurídica, el suport institucional i l’assistència sanitària i psicològica. Així, quan hi ha una denúncia d’agressió, l’assessorament legal i l’assistència jurídica als professionals del Sistema Sanitari està coberta a través del Departament de Salut, en coordinació amb els servicis jurídics de la Conselleria de Sanitat.

D’altra banda, el pla designa en cada departament de salut a una persona interlocutora que coordine els canals de comunicació entre el departament i els interlocutors policials. A més, estos interlocutors col·laboraran en l’avaluació de la seguretat dels centres sanitaris, la formació, la vigilància i la protecció de centres sanitaris, i l’intercanvi d’informació.