Detalle nota de prensa - Comunica GVA

La 37a edició de Dansa València arriba a la fi diumenge, 21 d’abril, amb un espectacle internacional en el qual la professió es pot mirar i la ciutadania descobrir la creativitat forana. El Teatre Principal acull Roommates, un programa del Ballet Nacional de Marsella que celebra l’escriptura plural dels coreògrafs que van formar la mirada del col·lectiu que dirigix esta prestigiosa institució, (LA)HORDE.

(LA)HORDE es troba al capdavant de la direcció d’esta prestigiosa companyia francesa des de 2019. El col·lectiu reunix els artistes Marine Brutti, Jonathan Debrouwer i Arthur Harel, els quals, a través de pel·lícules i performances, qüestionen el significat polític de la dansa i cartografien les formes coreogràfiques de l’alçament popular, siga massiu o aïllat, des de raves fins a balls tradicionals.

Roommates és una forma d’homenatge que pretén qüestionar la noció d’arxiu i patrimoni. Cada un dels coreògrafs explora la manera de reapropiar-se de peces pertanyents, o no, al seu propi repertori. La pregunta que es planteja és per què reactivar este repertori i, en fer-ho, com actualitzar-lo.

Un matí a Campanar

L’oferta de Dansa València també consta d’un gran nombre de produccions valencianes i creacions de diverses comunitats autònomes. El matí de diumenge, 21 d’abril, la ciutadania té una cita al Museu d’Història de València, on es representarà la peça breu Tender Skin, del col·lectiu impulsat pel català Albert Garrell LAB3.14.

Navegant entre el passat i el present, l’obra ens convida a comprendre què ens enfurix, prenent com a referència el soroll que generen els pensaments totalitaris de la societat actual. Tender Skin se servix d’algunes reflexions de la filòsofa i historiadora Hannah Arendt sobre el coneixement i les regles del nostre sistema actual.

A continuació, no lluny del museu, el coreògraf valencià Jacob Gómez unirà forces amb Frágiles Danza al parc de Capçalera per a la seua proposta conjunta Rara Avis.

La peça és una reflexió sobre els nostres orígens, els llaços familiars i les relacions amb l’entorn en el qual naixem, creixem i ens desenvolupem com a part de la terra i els seus costums. La coreografia incidix en l’escassa presència de creadors afrodescendents en la nostra cultura, amb el que això suposa a l’hora de crear societats híbrides i transculturals.

Flamenc amb inspiració de Ghana i fusió de dansa i circ

El Teatre Rialto també acull en l’últim dia del festival una artista d’ascendència africana, la balladora britànica Yinka Esi Graves, que se servix dels elements de la perspectiva històrica, l’eliminació i la invisibilitat en The Disappearing Act.

Amb dansa, música en viu d’arrel flamenca, text i vídeo en directe, l’obra es presenta com un treball experimental de flamenc, en forma de “festa de concert ghanesa reimaginada”, en paraules de la seua pròpia creadora.

Junt amb Yinka col·laboren el destacat guitarrista flamenc Raúl Cantizano, pioner de la improvisació en este gènere; la bateria i poeta Remi Graves, les reflexions de la qual sobre els temes que aborda l’obra i la seua experiència tocant gèneres musicals diferents del flamenc han sigut fonamentals en la seua creació, i la cantant flamenca Rosa de Algeciras, que ha escrit una lletra específica per a The Disappearing Act.

Completa la programació de l’últim dia del festival el muntatge de Paula Quintas Multiperspectivas#2, en Carme Teatre. La companyia de la coreògrafa gallega destaca per la hibridació dels seus espectacles i el joc amb els límits d’elements distants com la performance, la dansa o el nou circ a través del filferro tibant.

En esta peça partix de la mirada de l’espectador, combinant improvisació teatral, dansa i circ, i deixant espai per a la interacció amb el públic. Quintas experimenta amb els límits de les arts escèniques per a enfrontar-se amb la realitat de l’espai que ens envolta. Multiperspectivas#2 és, en suma, una reflexió sobre els límits entre l’àmbit privat i el públic.