Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Sanitat Universal i Salut Pública
L'investigador de Sanitat Iñaki Comas descobrix els orígens del bacteri de la tuberculosi
13/12/2015
- L'origen es troba a Etiòpia abans de la colonització dels europeus.
- La Comunitat Valenciana se situa com una de les autonomies amb menor taxa d'infecció, amb 8,3 casos per cada 100.000 habitants.
- Comas pertany a l'Àrea de Genòmica i Salut de la fundació FISABIO
- La Comunitat Valenciana se situa com una de les autonomies amb menor taxa d'infecció, amb 8,3 casos per cada 100.000 habitants.
- Comas pertany a l'Àrea de Genòmica i Salut de la fundació FISABIO
El Dr. Iñaki Comas, científic de l'Àrea de Genòmica i Salut de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO), pertanyent a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, ha liderat una investigació els resultats de la qual conclouen que el bacteri responsable de la tuberculosi, anomenat Mycobacterium tuberculosi, ja estava present a Etiòpia abans de l'arribada dels europeus al continent.
Els investigadors han analitzat amb tècniques de seqüenciació massiva els genomes de 66 ceps de tuberculosi arreplegats de persones infectades a Etiòpia. Els resultats, que acaben de ser publicats en la prestigiosa revista Current Biology, revelen la troballa d'una àmplia diversitat de genotips d'este bacteri trobats en la població estudiada.
"La sorprenent diversitat de Mycobacterium tuberculosi trobada a Etiòpia confirma l'origen africà de la malaltia i contradiu el principi clàssic que mantenia que la tuberculosi no estava present a l'Àfrica abans de l'arribada dels europeus", destaca el Dr. Comas, també investigador del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa en Epidemiologia i Salut Pública (CIBER) de l'Institut de Salut Carles III.
La diversitat pot afectar l'evolució de la malaltia. "És fonamental ?afig l'investigador de FISABIO? comprendre els factors que poden haver influït en l'estructura actual de la població de tuberculosi a lÀfrica i en tot el món per a predir possibles tendències futures en l'epidemiologia de la malaltia".
Els científics suggerixen que les altes taxes d'infecció entre les persones natives d'Etiòpia després del contacte amb els europeus poden explicar-se per la introducció de ceps més virulents, que es van estendre ràpidament per països de l'África Subsahariana.
"Quan els europeus van arribar a Etiòpia, no n'hi havia pràcticament casos, i la nostra hipòtesi és que era menys virulenta, mentres que en algunes ciutats europees, com a Londres, n'hi havia taxes altes. Les dades són compatibles amb la hipòtesi que van ser els europeus els que van introduir ceps més virulents i de fàcil transmissió, que han anat reemplaçant els anteriors. Açò és un model del que podria passar si s'introduïren nous ceps virulents en els nostres entorns sense entendre i controlar la malaltia", matisa Iñaki Comas.
Aquest estudi forma part d'un projecte més ampli que analitza la causa de les altes taxes de tuberculosi extrapulmonar a Etiòpia, i si aquestes taxes són causades per ceps d'animals o d'origen humà.
"El següent pas en la nostra investigació ?avança el Dr. Comas? és seqüenciar els bacteris al costat dels seus hostes humans, als quals veiem com a socis evolutius, per a aprofundir encara més els factors biològics que influïxen en les altes taxes de tuberculosi extrapulmonar a Etiòpia".
L'objectiu és disposar de les ferramentes necessàries per a planificar noves estratègies per a combatre aquesta forma de la malaltia a nivell mundial. "Per això, ara estudiarem, en col·laboració amb alguns laboratoris europeus, si certes poblacions humanes són més susceptibles a certs genotips bacterians", puntualitza el científic.
L'article, que també firmen investigadors d'institucions etíops i europees, com l'Animal and Plant Health Agency (APHA), es titula Population genomics of Mycobacterium tuberculosi in Ethiopia contradicts the virgin soil hypothesis for human tuberculosi in sub-saharan Africa.
Incidència de la tuberculosi
En 2014, es van detectar 424 casos de tuberculosi a la Comunitat Valenciana, que se situa com una de les autonomies amb menor taxa de tuberculosi d'Espanya, amb 8,3 casos per cada 100.000 habitants, mentres la mitjana espanyola se situa en 12 casos per 100.000 habitants.
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la tuberculosi és la malaltia infecciosa amb major mortalitat, per davant del VIH i la malària, de manera que es converteix en la causa principal de mort de les persones infectades pel VIH.
En 2014, 9,6 milions de persones van emmalaltir de tuberculosi i 1,5 milions van morir per esta malaltia. En eixe mateix any, es calcula que 480.000 persones van desenvolupar tuberculosi multiresistent a nivell mundial.
No obstant això, entre 2000 i 2014 es van salvar 43 milions de vides per mitjà del diagnòstic i el tractament de la tuberculosi. El repte dels grups d'investigació mundials, com el liderat pel doctor Iñaki Comas en FISABIO és el desenvolupament de noves vacunes, nous mètodes de diagnòstic i tractaments que ajuden a accelerar la seua eradicació.
Els investigadors han analitzat amb tècniques de seqüenciació massiva els genomes de 66 ceps de tuberculosi arreplegats de persones infectades a Etiòpia. Els resultats, que acaben de ser publicats en la prestigiosa revista Current Biology, revelen la troballa d'una àmplia diversitat de genotips d'este bacteri trobats en la població estudiada.
"La sorprenent diversitat de Mycobacterium tuberculosi trobada a Etiòpia confirma l'origen africà de la malaltia i contradiu el principi clàssic que mantenia que la tuberculosi no estava present a l'Àfrica abans de l'arribada dels europeus", destaca el Dr. Comas, també investigador del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa en Epidemiologia i Salut Pública (CIBER) de l'Institut de Salut Carles III.
La diversitat pot afectar l'evolució de la malaltia. "És fonamental ?afig l'investigador de FISABIO? comprendre els factors que poden haver influït en l'estructura actual de la població de tuberculosi a lÀfrica i en tot el món per a predir possibles tendències futures en l'epidemiologia de la malaltia".
Els científics suggerixen que les altes taxes d'infecció entre les persones natives d'Etiòpia després del contacte amb els europeus poden explicar-se per la introducció de ceps més virulents, que es van estendre ràpidament per països de l'África Subsahariana.
"Quan els europeus van arribar a Etiòpia, no n'hi havia pràcticament casos, i la nostra hipòtesi és que era menys virulenta, mentres que en algunes ciutats europees, com a Londres, n'hi havia taxes altes. Les dades són compatibles amb la hipòtesi que van ser els europeus els que van introduir ceps més virulents i de fàcil transmissió, que han anat reemplaçant els anteriors. Açò és un model del que podria passar si s'introduïren nous ceps virulents en els nostres entorns sense entendre i controlar la malaltia", matisa Iñaki Comas.
Aquest estudi forma part d'un projecte més ampli que analitza la causa de les altes taxes de tuberculosi extrapulmonar a Etiòpia, i si aquestes taxes són causades per ceps d'animals o d'origen humà.
"El següent pas en la nostra investigació ?avança el Dr. Comas? és seqüenciar els bacteris al costat dels seus hostes humans, als quals veiem com a socis evolutius, per a aprofundir encara més els factors biològics que influïxen en les altes taxes de tuberculosi extrapulmonar a Etiòpia".
L'objectiu és disposar de les ferramentes necessàries per a planificar noves estratègies per a combatre aquesta forma de la malaltia a nivell mundial. "Per això, ara estudiarem, en col·laboració amb alguns laboratoris europeus, si certes poblacions humanes són més susceptibles a certs genotips bacterians", puntualitza el científic.
L'article, que també firmen investigadors d'institucions etíops i europees, com l'Animal and Plant Health Agency (APHA), es titula Population genomics of Mycobacterium tuberculosi in Ethiopia contradicts the virgin soil hypothesis for human tuberculosi in sub-saharan Africa.
Incidència de la tuberculosi
En 2014, es van detectar 424 casos de tuberculosi a la Comunitat Valenciana, que se situa com una de les autonomies amb menor taxa de tuberculosi d'Espanya, amb 8,3 casos per cada 100.000 habitants, mentres la mitjana espanyola se situa en 12 casos per 100.000 habitants.
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la tuberculosi és la malaltia infecciosa amb major mortalitat, per davant del VIH i la malària, de manera que es converteix en la causa principal de mort de les persones infectades pel VIH.
En 2014, 9,6 milions de persones van emmalaltir de tuberculosi i 1,5 milions van morir per esta malaltia. En eixe mateix any, es calcula que 480.000 persones van desenvolupar tuberculosi multiresistent a nivell mundial.
No obstant això, entre 2000 i 2014 es van salvar 43 milions de vides per mitjà del diagnòstic i el tractament de la tuberculosi. El repte dels grups d'investigació mundials, com el liderat pel doctor Iñaki Comas en FISABIO és el desenvolupament de noves vacunes, nous mètodes de diagnòstic i tractaments que ajuden a accelerar la seua eradicació.
