Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Sanitat Universal i Salut Pública
L'investigador de FISABIO i catedràtic de la UV Andrés Moya guanya el Premi Mèxic de Ciència i Tecnologia
15/12/2015
- El professor Andrés Moya es converteix així en el huité científic espanyol, i el segon valencià, que rep este guardó d'àmbit llatinoamericà
- El govern mexicà reconeix el treball del professor Moya, a qui considera "probablement el biòleg evolutiu més rellevant de la seua generació"
- El govern mexicà reconeix el treball del professor Moya, a qui considera "probablement el biòleg evolutiu més rellevant de la seua generació"
Andrés Moya, catedràtic de Genètica de la Universitat de València i investigador de l'Àrea de Genòmica i Salut de la la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO), dependent de la conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, ha aconseguit el Premi Mèxic de Ciència i Tecnologia 2015.
El professor Moya es convertix en el huité científic espanyol, i el segon valencià, que obté este guardó, atorgat pel govern de la república mexicana. Ho ha donat a conéixer el director general d'Investigació, Innovació, Tecnologia i Qualitat de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, Óscar Zurriaga, en la inauguració del tercer Ateneu Biomèdic de la Càtedra FISABIO - Universitat de València.
El Consell Nacional de Ciència i Tecnologia i el Consell Consultiu de Ciències de la Presidència de la República de Mèxic han valorat les aportacions d'Andrés Moya a la genètica, la biologia evolutiva i la genòmica, ja que ha fet "contribucions fonamentals a escala mundial en els camps de la simbiosi, l'evolució experimental i l'epidemiologia dels virus i el microbioma humà", segons la resolució del guardó.
En al·lusió a l'investigador de FISABIO i catedràtic de la Universitat de València, els doctors Enrique Cabrer i Jorge Flores, president i vicepresident, respectivament, del Consell de Premis, asseguren que és "probablement el biòleg evolutiu més rellevant de la seua generació. A Europa i en molts països d'Amèrica Llatina, se'l reconeix com un dels investigadors i intel·lectuals de més rellevància en la seua àrea".
Els espanyols premiats anteriorment són Margarita Salas, Ginés Morata, el valencià Avelino Corma, Antonio García Bellido, Miguel Ángel Alario, Carlos López Otín i Carlos Martínez Alonso.
Este guardó es concedix anualment, des de 1990, a una persona de reconegut prestigi professional que haja contribuït de manera significativa al coneixement científic universal o a l'avanç tecnològic, l'obra de la qual siga de gran impacte internacional i que, al mateix temps, haja format una escola o recursos humans significatius. El premi és d'àmbit llatinoamericà, ja que està dirigit a Centre i Sud-amèrica, el Carib, Espanya i Portugal.
El professor Moya, també director de la Càtedra FISABIO-UV, ha manifestat "un enorme orgull i responsabilitat" per aconseguir esta distinció tan important. Durant el primer trimestre de 2016, arreplegarà el premi de mans del president de la República de Mèxic, Enrique Peña Nieto, i durant la seua estada en el país també es programaran diverses conferències seues en centres d'investigació.
El Consell de Premis d'este guardó està conformat pel Consell Nacional de Ciència i Tecnologia i el Consell Consultiu de Ciències de la Presidència de la República de Mèxic, els titulars de les secretaries d'Educació Pública i de Relacions Exteriors, i també els presidents, directors generals i rectors del Col·legi de Mèxic, l'Institut Politècnic Nacional, el Centre d'Investigació i d'Estudis Avançats (Cinvestav), l'Acadèmia Mexicana de Ciències, la Universitat Autònoma Metropolitana i la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). I, en esta edició, el físic Arturo Menchaca va presidir els treballs del jurat responsable del dictamen.
El catedràtic Andrés Moya és autor d'unes cinc-centes publicacions, entre articles científics, capítols i llibres sobre genètica, evolució i filosofia. Les seues contribucions científiques més significatives han sigut en les àrees de la genòmica i metagenòmica de bacteris i comunitats microbianes, així com en l'evolució experimental de virus.
A més, ha dut a terme una tasca àmplia de divulgació i reflexió sobre la ciència i ha publicat diversos llibres sobre teoria evolutiva i l'abast del pensament evolutiu. En l'actualitat, centra la investigació en el camp de la simbiosi, particularment l'estudi del microbioma humà i d'altres organismes amb una perspectiva evolutiva i de biologia de sistemes i sintètica.
El guardonat amb el Premi Mèxic 2015 treballa en l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València i en FISABIO, a més de dirigir la Càtedra Institucional FISABIO de la Universitat de València. Forma part del CIBER d'Epidemiologia i Salut Pública, dependent de l'Institut de Salut Carles III.
És membre de diverses societats científiques i fundador de la Societat Europea de Biologia Evolutiva, de la Societat Espanyola de Virologia i de la Societat Espanyola de Biologia Evolutiva, de la qual és l'actual president.
D'altra banda, Moya ha rebut distincions com ara el premi Ciutat de Barcelona d'Investigació Científica (1996), el Fellow de l'American Association for the Advance of Science (1998), el Premi Diario Mèdico (2006), el Diploma del President del Govern Valencià a l'Excel·lència en la Investigació Biomèdica (2010), el Premi Nacional de Genètica (2012) d'Espanya i el Premi Lilly (2013) d'Investigació Biomèdica Preclínica.
Tercer Ateneu Biomèdic de la Càtedra FISABIO - Universitat de València
La concessió d'este premi s'ha fet pública durant el transcurs del tercer Ateneu Biomèdic de la Càtedra FISABIO - Universitat de València, en què el catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Autònoma de Madrid, professor Fernando Rodríguez Artalejo, ha impartit la conferència titulada "La síndrome de fragilitat en l'agenda de salut pública".
A continuació, s'ha celebrat un debat en què han participat els ateneistes següents: professor Federico Pallardó (degà de la Facultat de Medicina i Odontologia de la UV), professor Josep Redon i Mas (director científic de l'INCLIVA), doctor Salvador Peiró, (subdirector General d'Investigació i Innovació en Salut de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública), doctor Vicente Rubio (cap de la Unitat d'Enzimopatologia Estructural de l'IBV - CSIC), doctor Javier Díez (director científic de FISABIO - Salut Pública), doctor Joaquín Dopazo (cap del Departament de Genòmica Computacional del CIPF) i professor Andrés Moya (director de la Càtedra FISABIO - UV).
El professor Moya es convertix en el huité científic espanyol, i el segon valencià, que obté este guardó, atorgat pel govern de la república mexicana. Ho ha donat a conéixer el director general d'Investigació, Innovació, Tecnologia i Qualitat de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, Óscar Zurriaga, en la inauguració del tercer Ateneu Biomèdic de la Càtedra FISABIO - Universitat de València.
El Consell Nacional de Ciència i Tecnologia i el Consell Consultiu de Ciències de la Presidència de la República de Mèxic han valorat les aportacions d'Andrés Moya a la genètica, la biologia evolutiva i la genòmica, ja que ha fet "contribucions fonamentals a escala mundial en els camps de la simbiosi, l'evolució experimental i l'epidemiologia dels virus i el microbioma humà", segons la resolució del guardó.
En al·lusió a l'investigador de FISABIO i catedràtic de la Universitat de València, els doctors Enrique Cabrer i Jorge Flores, president i vicepresident, respectivament, del Consell de Premis, asseguren que és "probablement el biòleg evolutiu més rellevant de la seua generació. A Europa i en molts països d'Amèrica Llatina, se'l reconeix com un dels investigadors i intel·lectuals de més rellevància en la seua àrea".
Els espanyols premiats anteriorment són Margarita Salas, Ginés Morata, el valencià Avelino Corma, Antonio García Bellido, Miguel Ángel Alario, Carlos López Otín i Carlos Martínez Alonso.
Este guardó es concedix anualment, des de 1990, a una persona de reconegut prestigi professional que haja contribuït de manera significativa al coneixement científic universal o a l'avanç tecnològic, l'obra de la qual siga de gran impacte internacional i que, al mateix temps, haja format una escola o recursos humans significatius. El premi és d'àmbit llatinoamericà, ja que està dirigit a Centre i Sud-amèrica, el Carib, Espanya i Portugal.
El professor Moya, també director de la Càtedra FISABIO-UV, ha manifestat "un enorme orgull i responsabilitat" per aconseguir esta distinció tan important. Durant el primer trimestre de 2016, arreplegarà el premi de mans del president de la República de Mèxic, Enrique Peña Nieto, i durant la seua estada en el país també es programaran diverses conferències seues en centres d'investigació.
El Consell de Premis d'este guardó està conformat pel Consell Nacional de Ciència i Tecnologia i el Consell Consultiu de Ciències de la Presidència de la República de Mèxic, els titulars de les secretaries d'Educació Pública i de Relacions Exteriors, i també els presidents, directors generals i rectors del Col·legi de Mèxic, l'Institut Politècnic Nacional, el Centre d'Investigació i d'Estudis Avançats (Cinvestav), l'Acadèmia Mexicana de Ciències, la Universitat Autònoma Metropolitana i la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). I, en esta edició, el físic Arturo Menchaca va presidir els treballs del jurat responsable del dictamen.
El catedràtic Andrés Moya és autor d'unes cinc-centes publicacions, entre articles científics, capítols i llibres sobre genètica, evolució i filosofia. Les seues contribucions científiques més significatives han sigut en les àrees de la genòmica i metagenòmica de bacteris i comunitats microbianes, així com en l'evolució experimental de virus.
A més, ha dut a terme una tasca àmplia de divulgació i reflexió sobre la ciència i ha publicat diversos llibres sobre teoria evolutiva i l'abast del pensament evolutiu. En l'actualitat, centra la investigació en el camp de la simbiosi, particularment l'estudi del microbioma humà i d'altres organismes amb una perspectiva evolutiva i de biologia de sistemes i sintètica.
El guardonat amb el Premi Mèxic 2015 treballa en l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València i en FISABIO, a més de dirigir la Càtedra Institucional FISABIO de la Universitat de València. Forma part del CIBER d'Epidemiologia i Salut Pública, dependent de l'Institut de Salut Carles III.
És membre de diverses societats científiques i fundador de la Societat Europea de Biologia Evolutiva, de la Societat Espanyola de Virologia i de la Societat Espanyola de Biologia Evolutiva, de la qual és l'actual president.
D'altra banda, Moya ha rebut distincions com ara el premi Ciutat de Barcelona d'Investigació Científica (1996), el Fellow de l'American Association for the Advance of Science (1998), el Premi Diario Mèdico (2006), el Diploma del President del Govern Valencià a l'Excel·lència en la Investigació Biomèdica (2010), el Premi Nacional de Genètica (2012) d'Espanya i el Premi Lilly (2013) d'Investigació Biomèdica Preclínica.
Tercer Ateneu Biomèdic de la Càtedra FISABIO - Universitat de València
La concessió d'este premi s'ha fet pública durant el transcurs del tercer Ateneu Biomèdic de la Càtedra FISABIO - Universitat de València, en què el catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Autònoma de Madrid, professor Fernando Rodríguez Artalejo, ha impartit la conferència titulada "La síndrome de fragilitat en l'agenda de salut pública".
A continuació, s'ha celebrat un debat en què han participat els ateneistes següents: professor Federico Pallardó (degà de la Facultat de Medicina i Odontologia de la UV), professor Josep Redon i Mas (director científic de l'INCLIVA), doctor Salvador Peiró, (subdirector General d'Investigació i Innovació en Salut de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública), doctor Vicente Rubio (cap de la Unitat d'Enzimopatologia Estructural de l'IBV - CSIC), doctor Javier Díez (director científic de FISABIO - Salut Pública), doctor Joaquín Dopazo (cap del Departament de Genòmica Computacional del CIPF) i professor Andrés Moya (director de la Càtedra FISABIO - UV).
