Detalle nota de prensa - Comunica GVA

L’Institut d’Investigació Sanitària Incliva, de l’Hospital Clínic de València, participa en una investigació internacional per al desenvolupament clínic de nous fàrmacs per a pal·liar els efectes de les sufocacions o acalorades que pateixen les dones en la menopausa, així com altres dones amb perfil d’especial risc, com les supervivents de càncer de mama que reben tractament d’anul·lació hormonal.

La investigació està coordinada en Incliva per Antonio Cano, investigador principal del Grup d’Investigació en Salut de la Dona d’Incliva, catedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia a la Universitat de València i cap de servei d’aquesta especialitat a l’Hospital Clínic.

La menopausa s’associa amb un complex simptomàtic i amb més susceptibilitat a malalties, com l’osteoporosi postmenopàusica. Els símptomes, quan són intensos, indueixen una deterioració de la qualitat de vida, com ho confirmen diversos estudis clínics.

Entre els símptomes, les acalorades constitueixen un dels més prevalents. Estudis de població han demostrat que els perceben fins a un 80 % de dones i que en prop d’un 25 % són freqüents i severs. És important tindre en compte l’impacte en l’activitat laboral, ja que, a escala mundial, al voltant de 60 % de les dones entre 50 i 60 anys treballen.

El patró diferencial que, en contrast amb els homes, suposen les acalorades en les dones ha sigut motiu de reivindicació com a medicina de gènere per les societats científiques. La Societat Europea de Menopausa ha publicat un document sobre menopausa en el treball, que va dirigit a empresaris i directius, perquè s’atenga aquest assumpte.

Hi ha grups de dones que pateixen particularment acalorades i símptomes menopàusics en general, entre les quals destaquen les supervivents de càncer de mama, que, després de superar la malaltia, reben sovint tractament d’anul·lació hormonal durant anys. La simptomatologia és en elles particularment intensa i, contràriament a dones sense malaltia, no poden rebre tractament hormonal.

El Grup d’Investigació en Salut de la Dona d’Incliva i el Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Clínic estan treballant des de fa diversos anys en el col·lectiu de les dones supervivents de càncer, a fi de millorar la seua qualitat de vida i millorar el seu perfil de salut enfront d’osteoporosi. En aquest context, estan participant en la investigació d’àmbit internacional de nous productes que bloquegen el receptor de neurokinina 3, un mediador que actua a escala de l’hipotàlem per a regular el centre termoregulador, que es veu afectat per la pèrdua d’estrògens, amb la consegüent producció d’acalorades.

Aquesta col·laboració internacional ha començat per establir una prospecció de l’impacte del problema de les acalorades i la percepció que en tenen pacients i facultatius en països d’Europa i els Estats Units, i prosseguirà amb la participació en les anàlisis de les dades d’estudis clínics i l’avaluació a gran escala de les troballes d’estudis previs amb grups reduïts de pacients.

La neurokinina 3 és una proteïna xicoteta que actua com a estimulant de les neurones, les cèl·lules del sistema nerviós central. A escala del cervell, en una regió coneguda com a l’hipotàlem, la seua producció està regulada per estrògens, les hormones ovàriques femenines. Quan l’ovari deixa de funcionar, hi ha una sobreproducció de neurokinina 3, que excita les neurones encarregades de mantindre el control de la temperatura. El resultat és la sensació brusca de calor, l’anomenada acalorada, que pot aparéixer amb més o menys freqüència o intensitat, i que en algunes dones interfereix en la son, la productivitat laboral i les activitats diàries en general.

En dones en què aquest problema és particularment agut, com les sotmeses a deprivació ovàrica intensa per malalties com el càncer de mama, la sèrie d’acalorades, freqüents i intenses en alguns casos, esdevé un determinant de sofriment afegit al mateix de la malaltia.

El tractament més eficaç conegut de les acalorades és la suplementació d’estrògens, però algunes dones no ho accepten, i, en casos com el de supervivents de càncer de mama, no es pot donar.

Per tant, el descobriment d’aquests nous fàrmacs està generant una gran expectativa. La transcendència de les troballes s’enquadra en el que es coneix com a la medicina de gènere, en aquest cas amb el perfil de la dona, ja que, encara que en homes farmacològicament derivats de funció testicular a causa del càncer de pròstata es pot presentar un problema semblant, són les dones les qui pateixen aquest problema tant en situació de malaltia com en absència d’aquesta.