Sanitat Universal i Salut Pública

Els voluntaris del Doctor Moliner han fet més de 700 visites a pacients des del seu inici en 2014

04/12/2015
Els voluntaris del Doctor Moliner han fet més de 700 visites a pacients des del seu inici en 2014
- Es tracta de quatre persones pertanyents a la Fundació AGM-Amics de la Gent Major, que acudeixen al centre sanitari amb una freqüència d'un o dos dies per setmana
- L'objectiu de l'acció del voluntariat és el de millorar, amb un acompanyament de caràcter afectiu i de forma gratuïta, la qualitat de vida de les persones majors que estan a soles
- L'acompanyament en hospitals és "molt necessari, perquè per a millorar no sols necessitem cures mèdiques sinó també afectives"
El grup de voluntariat que desenvolupa la seua tasca altruista en l'Hospital d'Atenció a Crònics i Llarga Estada (HACLE) Doctor Moliner, a Serra, han fet un total de 704 visites a 57 pacients ingressats des de l'inici de la seua activitat a principis de 2014. Cada any, el 5 de desembre se celebra el Dia Mundial del Voluntariat, com a homenatge a tota l'activitat solidària que en qualsevol àmbit fa aquest col·lectiu.

Es tracta, en concret, de quatre persones, pertanyents a la Fundació AGM-Amics de la Gent Major, que acudeixen al centre sanitari a fi de realitzar un acompanyament afectiu, amb una freqüència d'un o dos dies per setmana. Així mateix, el perfil d'aquest voluntariat de l'Hospital Doctor Moliner és el de dona, jubilada (amb una mitjana d'edat que se situa entorn dels 66 anys) i sensible a la situació de soledat que senten les persones ancianes.

Per a poder exercir aquesta tasca d'acompanyament afectiu, els voluntaris han de passar per un procés de selecció, en què s'han valorat les seues qualitats humanes, i de formació, amb tallers en aquesta última fase on aprenen aspectes com saber eixir-se'n amb pacients en situació de final de vida, etc.

L'objectiu marcat per Amics de la Gent Major, que va començar la seua activitat l'any 2000 amb el lema "Amistat contra la Soledat" és el de millorar, amb un acompanyament de caràcter afectiu i de forma gratuïta, la qualitat de vida de les persones majors que viuen a soles, preferentment les que tenen escassos recursos econòmics.

María Uriarte, una integrant del voluntariat de l'Hospital Doctor Moliner, comparteix la seua experiència en aquest centre i manifesta que la major part dels pacients ingressats "són persones majors que estan molt a soles, i per a mi vindre ací suposa una sensació gratificant, com no n'hi ha més, que aporte alguna cosa, perquè aquestes persones estan esperant que arribe el dia que anem els voluntaris, i això no es paga amb diners. És una satisfacció immensa quan arribem i els veiem amb els caminadors a la porta de l'habitació esperant-nos. Això realment ompli i fa que pensem en la nostra pròpia vida i ens adonem que ens queixem de coses que, quan estem ací, diem: "de quina favada m'estic queixant, si som uns privilegiats". Això canvia la forma de pensar, de veure les coses des d'una visió més positiva de la vida i de sentir que moralment tenim una obligació cap a la societat de poder aportar alguna cosa, i eixa cosa és el nostre temps, la nostra capacitat d'escolta, poder donar-los de vegades consol, estimació al màxim".

La voluntària afig que la figura del coordinador és important "perquè ens facilita la informació sobre quins pacients estan sols i se'ls pot visitar". A més, com a anècdota, María Uriate assenyala que fins i tot "hi ha pacients que ens diuen a quins altres pacients hauríem d'acompanyar i les seues característiques (aquest no parla, aquest no et contestarà, però dedica-li cinc minuts, que no estiga sol)".

Així mateix, quant al tracte cap als pacients "és molt familiar per part del personal, que és afectuosíssim, però el que no té és temps per a estar amb ells. I aquest buit és el que nosaltres, com a voluntaris, cobrim dins del que és l'atenció sanitària d'un pacient. Això és tremendament gratificant. A més, una de les coses que més m'ha cridat l'atenció és que en un dels punts de control em van dir que un metge havia comentat que a un pacient calia posar-li un voluntari perquè el traguera a passejar, i açò em va resultar curiós perquè jo sempre vaig pensar que la figura del voluntari estava en terra de ningú, i em vaig adonar en aqueix moment de la importància que té per al pacient tindre a algú que anirà a veure'l, que el a traurà a passejar, que l'acompanyarà perquè no té ningú".

Per tot això, l'acompanyament en hospitals "és molt necessari, perquè per a millorar no sols necessitem cures mèdiques sinó també afectives", conclou María Uriarte.

Formació als voluntaris

La Fundació AGM-Amics de la Gent Major imparteix cursos de formació dirigits als voluntaris a fi de millorar la seua acció voluntària. En concret, es tracta del Taller d'Acompanyament al Final de la Vida (on se'ls dóna eines per a abordar el dolor i el patiment. Acompanyar en el procés de morir tant la persona major com les persones del seu entorn i adquirir nocions bàsiques del final de la vida) i del taller "Sigues positiu, transmet alegria" (on s'ensenya al voluntari habilitats necessàries per a manejar i millorar les emocions negatives de moltes persones majors).

A més, la fundació porta cap reunions periòdiques de seguiment del voluntariat hospitalari, fetes per una psicòloga, en les quals els voluntaris comparteixen experiències, dubtes i inquietuds.

Cal assenyalar, finalment, que la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha concedit una subvenció per a finançar el programa de voluntariat sanitari d'Amics de la Gent Major desenvolupat en 2015.

Galeria d'imatges