Vicepresidència Segona i Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica
Vivienda

Martínez Dalmau defensa la necessitat de dignificar l'habitatge públic i impedir la degradació dels barris

24/02/2020
Martínez Dalmau defensa la necessitat de dignificar l'habitatge públic i impedir la degradació dels barris
- El vicepresident segon presenta les actuacions de regeneració urbana i els programes d'intervenció del parc públic d'habitatges
- La Generalitat inverteix més de 20 milions d'euros en la millora dels elements comuns i espais públics dels seus grups
- El vicepresident segon presenta les actuacions de regeneració urbana i els programes d'intervenció del parc públic d'habitatges
- La Generalitat inverteix més de 20 milions d'euros en la millora dels elements comuns i espais públics dels seus grups



El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, ha presentat les actuacions de regeneració urbana i els programes d'intervenció integral sostenibles de la Generalitat que estan en marxa en el parc públic d'habitatges de la Comunitat.

Segons ha explicat el vicepresident, s'estan desenvolupant rehabilitacions en una vintena de grups d'habitatge públic, actuacions que, ha dit, "tenen com a objectiu dignificar l'habitatge públic, impedir la degradació dels barris i millorar qualitativament l'entorn del veïnat i, en total, contribuiran a la rehabilitació de més de tres mil habitatges del parc públic i els seus entorns".

"Cal anar més enllà de la concepció aïllada d'habitatge -ha afegit Martínez Dalmau- i incloure l'espai públic, l'espai comunitari, els serveis i les infraestructures que possibiliten, no només la satisfacció del dret a un habitatge adequat, sinó també el dret en la ciutat, i també a hàbitat, com es preveu en el Pla Hàbitat 20-30".

El vicepresident ha advocat per una nova governança que assegure l'eficàcia dels recursos públics. En aquest sentit, ha manifestat que la consecució real del dret a l'habitatge "ha de promoure una participació més elevada de les administracions locals, perquè són les que més coneixen les problemàtiques que es presenten en el dia a dia i les que més ràpidament actuen". "En conseqüència, la nova governança ha d'assegurar un augment en l'eficàcia dels recursos públics, en la qualitat de les intervencions i en la participació i descentralització en les decisions", ha afegit.

En la presentació també han intervingut la directora general d'Habitatge i Regeneració Urbana, Elena Azcárraga, i el director general de l'Entitat Valenciana d'Habitage i Sòl (EVha), Alberto Aznar.

20 milions d'euros d'inversió
Les àrees de regeneració i renovació urbana (ARRU) i els plans d'intervenció integral sostenible (PINNS) són les actuacions extraordinàries més significatives que la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica està desenvolupant o té previst executar en una vintena de grups d'habitatge públic de les tres províncies; tot això, amb una inversió de 20,2 milions d'euros.

Pel que fa als ARRU, la Generalitat ha destinat 14 milions d'euros en set actuacions. L'objectiu és impulsar la recuperació urbana, social i econòmica de cada grup en què es fan aquestes obres de rehabilitació, les quals estan dirigides a millorar les condicions de conservació i manteniment dels edificis, les seues instal·lacions generals, l'eliminació de barreres per a facilitar l'accessibilitat i actuar sobre les envolupants dels edificis per a millorar l'eficiència energètica.

Junt amb això, també s'actua en els espais urbans que envolten els immobles per a dotar el veïnat de llocs en què conviure en comunitat.

En línies generals, els ARRU insisteixen en la millora de portals i elements comuns, adequació a la normativa d'instal·lacions elèctriques i d'aigua, millora de l'enllumenat, reparació de cobertes i de façanes, i reestructuració dels espais públics.

El director general de l'Entitat Valenciana d'Habitage i Sòl (EVha), Alberto Aznar, ha sigut l'encarregat de detallar la situació de cada una d'aquestes actuacions i ha assegurat que el Consell és conscient que el futur de l'urbanisme passa per les regeneracions urbanes.

Dels set ARRU programats, dos ja estan finalitzats. Es tracta dels grups Sant Llorenç de Castelló de la Plana, amb una inversió de 681.200 euros, i la Coma de Paterna, amb 3.265.000 euros.

A més, es troben en fase d'execució els ARRU dels grups Baix Vies de Sagunt (707.200 euros), els Palmerars d'Elx (2.116.400 euros) i Barbacana-Plaça de les Xiques d'Alcoi (447.200 euros); aquest últim, a punt de finalitzar les obres.

Així mateix, s'espera que en unes poques setmanes comencen les obres de regeneració urbana previstes al barri del Carme d'Alacant, el cost de les quals ascendeix a 3.884.000 euros. En aquesta mateixa ciutat, en el segon trimestre de l'any està prevista la licitació de les obres de la primera fase de l'ARRU del grup Miguel Hernández, concretament a la plaça Yolanda Escrich, 5 i 6. La inversió estimada és de 2.838.000 euros.

Millora d'elements comuns

La Generalitat també treballa per a millorar la situació de 13 altres grups d'habitatge més reduïts que els anteriors, a través de plans d'intervenció integral sostenible (PINNS). La inversió total destinada és de 6.263.903 euros.

Aquests plans es desenvolupen en col·laboració amb els serveis socials de cada municipi i inclouen mesures des de l'àmbit social i econòmic per a impulsar la recuperació física i social de la zona. Inclouen actuacions sobre els elements comuns dels edificis i els espais lliures, amb l'objecte de millorar les condicions d'urbanització de l'entorn. A això se sumen mesures d'atenció social i normalització d'ocupació dels habitatges.

Després de mesos de planificació, estan pendents d'iniciar-se obres dels PINNS en set grups dels municipis següents: Alfafar (758.404 euros), Almoradí (659.450 euros), Monòver (358.160 euros), Santa Pola (756.250 euros), Borriana (580.800 euros), Benaguasil (350.900 euros) i Massamagrell (459.800 euros).

Els sis PINNS restants es troben en fase de redacció de projecte i la previsió és licitar les obres enguany mateix. Es tracta dels grups Jesús Obrer de La Vall d´Uixó (139.150 euros d'inversió), La Moleta II de la Vall d'Uixó (254.100 euros), d'Alberic (567.490 euros), Benifaió (290.400 euros), Picassent (544.500 euros) i Riba-roja de Túria (544.500 euros).

Galeria d'imatges