Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica
La Generalitat i l'Ajuntament de València reten homenatge a 85 víctimes valencianes de l'Holocaust amb el lliurament dels taulells de la memòria
05/05/2022
- Oltra ha apuntat que retre homenatge "no és mirar al passat: és divisar el futur des de la mirada digna d'aquells i aquelles que van morir lluitant per un futur de democràcia i pau"
- Pérez Garijo ha afirmat que "hui assolim els 514 taulells lliurats als ajuntaments amb els noms i cognoms dels valencians i les valencianes que van patir aquell horror"
- Pérez Garijo ha afirmat que "hui assolim els 514 taulells lliurats als ajuntaments amb els noms i cognoms dels valencians i les valencianes que van patir aquell horror"
- Oltra ha apuntat que retre homenatge "no és mirar al passat: és divisar el futur des de la mirada digna d'aquells i aquelles que van morir lluitant per un futur de democràcia i pau"
- Pérez Garijo ha afirmat que "hui assolim els 514 taulells lliurats als ajuntaments amb els noms i cognoms dels valencians i les valencianes que van patir aquell horror"
La vicepresidenta del Consell i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, i la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, acompanyades de l'alcalde de València, Joan Ribó, han homenatjat 85 víctimes valencianes de l'Holocaust per defensar la llibertat i els valors democràtics.
Durant l'acte d'homenatge a les persones que van ser deportades o assassinades als camps de concentració nazis, s'han lliurat als familiars de les víctimes els taulells de la memòria del projecte 'Construint memòria' de la Generalitat, que se situaran en un lloc visible de l'Ajuntament. La cerimònia també ha comptat amb una representació de membres del Consell, així com entitats memorialistes, partits polítics, sindicats i societat civil.
En la seua intervenció, la vicepresidenta Oltra ha subratllat que rescatar la memòria "és un deure ètic, cívic i polític; és tancar ferides, reparar injustícies i inocular els anticossos democràtics necessaris perquè la societat detecte i reaccione davant de qualsevol amenaça feixista, encara que vinga revestida amb embolcalls nous".
Oltra ha apuntat que retre homenatge a qui va patir presó, tortura o mort "no és mirar al passat: és divisar el futur des de la mirada digna d'aquells i aquelles que van morir lluitant per un futur de democràcia i pau com el que ara tenim. Però també ens ajuda a estar alerta, a defensar un model de convivència, de drets i llibertats, com el que defenien les persones a qui hui homenatgem".
"Estic plenament convençuda ?ha continuat la vicepresidenta? que el desplegament d'aquesta llei i projectes com aquest 'Construint memòria', de reconeixement a les víctimes del nazisme amb els taulells de la memòria, esdevindran pedres fonamentals per a avançar en la construcció d'un futur sòlid i digne basat en la justícia social, la pau i la convivència".
En aquest sentit, Pérez Garijo ha assegurat que amb l'homenatge de hui a 85 fills i filles de València, de les més de 650 víctimes valencianes, "assolim els 514 taulells lliurats als ajuntaments amb els noms i cognoms dels valencians i les valencianes que van patir aquell horror; ho fem 77 anys després de l'alliberament d'uns camps d'on la majoria no va poder eixir mai".
La consellera de Qualitat Democràtica ha recordat que de les 85 víctimes que hui homenatgem "només 27 van tornar a viure novament en llibertat, la resta va morir en aquell infern", perquè, en paraules de Pérez Garijo, "el règim nazi va representar el terror total i els camps de concentració i extermini van ser la culminació d'un sistema basat en l'explotació i l'eliminació de grups humans sencers".
Rosa Pérez Garijo ha afirmat que "sempre hi haurà qui demane passar pàgina, mirar al futur i deixar de remoure el passat, però nosaltres no estem disposats que això succeïsca". "Hui fem justícia a la seua memòria i fem nostres unes biografies que són autèntiques lliçons de vida". En aquest sentit, ha manifestat que gràcies a la seua lluita per la llibertat "hui podem ser lliures, i no hem d'oblidar-ho mai".
L'alcalde de València, Joan Ribó, ha assenyalat que "gràcies a la investigació, coneixem els noms de les víctimes i la seua esgarrifosa diàspora", ha subratllat Ribó, el qual ha explicat que des de l'Ajuntament s'ha fet una crida pública per a trobar familiars i persones pròximes d'aquests ciutadans i ciutadanes que van ser "víctimes del règim nacionalsocialista alemany, que van caure en mans de la maquinària repressora nazi amb el vistiplau del règim franquista". De fet, cinc d'aquestes famílies van respondre a la crida i han participat aquesta vesprada en els actes commemoratius.
L'alcalde ha assegurat que "la memòria històrica és l'antídot contra el feixisme. No oblidem mai els nostres veïns i veïnes, ni els milers de persones que van patir les conseqüències del nazisme i l'horror dels camps de concentració", ha afirmat, i ha conclòs assegurant que "el futur necessita estima, necessita consensos i diversitat, i, sobretot, necessita memòria per a no caure en els errors del passat".
Activitats previstes
El 5 de maig es commemora el dia d'homenatge als espanyols deportats i difunts a Mauthausen i en altres camps d'extermini, i a totes les víctimes del nazisme d'Espanya, coincidint amb l'alliberament en 1945 del camp de Mauthausen-Gusen, a Àustria, on prop de 8.000 espanyols van patir l'horror de l'extermini nazi, majoritàriament exiliats republicans que van abandonar Espanya a la fi de la Guerra Civil.
D'acord amb aquestes dades, un total de 654 deportats i deportades procedents de 220 municipis valencians van passar per aquests centres d'internament i extermini, 234 dels quals van poder gaudir de la llibertat, mentre que 420 van morir assassinats, de fam o malaltia.
Coincidint amb l'efemèride s'ha homenatjat 85 víctimes de la ciutat de València per a honrar la seua memòria i reconéixer el seu sacrifici, un acte que ha començat amb una peça musical de la banda sonora de la pel·lícula 'La llista de Schindler', interpretada pel grup de corda Tarek Tabsamani, que també ha comptat amb la interpretació de dues cançons sobre la memòria pel cantautor xilé Lucho Roa.
La plaça de l'Ajuntament acull fins al pròxim 15 de maig l'exposició titulada 'Vinyetes i memòria de l'atrocitat', que té com a objectiu mostrar, utilitzant el llenguatge del còmic, l'horror viscut en aquells camps. La mostra recull pàgines o vinyetes cedides pels dibuixants Pedro J. Colombo, Ioannes Ensis, Manuel Granell, Juan Kalvellido, Sento Llobell, Jordi Peidro, Paco Roca i Eduard Torrents. Tots els fragments estan basats en històries reals i en el seu conjunt ens acosten a uns fets que no s'han d'oblidar.
S'exposarà també el llistat de les víctimes valencianes que van passar pels camps nazis. Sumen un total de 8 dones i 646 homes procedents de 220 municipis.
Durant aquests dies també es podrà veure el documental 'La maleta de Mauthausen', al refugi de l'Ajuntament de València. L'obra narra la història de Joaquín Tarín, que després de lluitar en la Guerra Civil va sobreviure a Mauthausen i va passar la major part de la seua vida en l'exili.
Amb motiu de l'efemèride, la Filmoteca de València projectarà el divendres 6 de maig a les 20.00 hores la pel·lícula 'El sustituto', dirigida per Óscar Aibar. La cinta situa la història en 1982, quan un jove policia de Madrid accepta una destinació en un poble de mar amb l'esperança de curar la seua filla i, de pas, guanyar un poc de tranquil·litat. Una vegada allí es veu embolicat en la investigació de l'estrany assassinat de l'inspector a qui ha de substituir. Els escorcolls el portaran fins a un hotel de platja on una comunitat d'ancians nazis, reclamats per molts països per crims contra la humanitat, viu un retir paradisíac i feliç.
- Pérez Garijo ha afirmat que "hui assolim els 514 taulells lliurats als ajuntaments amb els noms i cognoms dels valencians i les valencianes que van patir aquell horror"
La vicepresidenta del Consell i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, i la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, acompanyades de l'alcalde de València, Joan Ribó, han homenatjat 85 víctimes valencianes de l'Holocaust per defensar la llibertat i els valors democràtics.
Durant l'acte d'homenatge a les persones que van ser deportades o assassinades als camps de concentració nazis, s'han lliurat als familiars de les víctimes els taulells de la memòria del projecte 'Construint memòria' de la Generalitat, que se situaran en un lloc visible de l'Ajuntament. La cerimònia també ha comptat amb una representació de membres del Consell, així com entitats memorialistes, partits polítics, sindicats i societat civil.
En la seua intervenció, la vicepresidenta Oltra ha subratllat que rescatar la memòria "és un deure ètic, cívic i polític; és tancar ferides, reparar injustícies i inocular els anticossos democràtics necessaris perquè la societat detecte i reaccione davant de qualsevol amenaça feixista, encara que vinga revestida amb embolcalls nous".
Oltra ha apuntat que retre homenatge a qui va patir presó, tortura o mort "no és mirar al passat: és divisar el futur des de la mirada digna d'aquells i aquelles que van morir lluitant per un futur de democràcia i pau com el que ara tenim. Però també ens ajuda a estar alerta, a defensar un model de convivència, de drets i llibertats, com el que defenien les persones a qui hui homenatgem".
"Estic plenament convençuda ?ha continuat la vicepresidenta? que el desplegament d'aquesta llei i projectes com aquest 'Construint memòria', de reconeixement a les víctimes del nazisme amb els taulells de la memòria, esdevindran pedres fonamentals per a avançar en la construcció d'un futur sòlid i digne basat en la justícia social, la pau i la convivència".
En aquest sentit, Pérez Garijo ha assegurat que amb l'homenatge de hui a 85 fills i filles de València, de les més de 650 víctimes valencianes, "assolim els 514 taulells lliurats als ajuntaments amb els noms i cognoms dels valencians i les valencianes que van patir aquell horror; ho fem 77 anys després de l'alliberament d'uns camps d'on la majoria no va poder eixir mai".
La consellera de Qualitat Democràtica ha recordat que de les 85 víctimes que hui homenatgem "només 27 van tornar a viure novament en llibertat, la resta va morir en aquell infern", perquè, en paraules de Pérez Garijo, "el règim nazi va representar el terror total i els camps de concentració i extermini van ser la culminació d'un sistema basat en l'explotació i l'eliminació de grups humans sencers".
Rosa Pérez Garijo ha afirmat que "sempre hi haurà qui demane passar pàgina, mirar al futur i deixar de remoure el passat, però nosaltres no estem disposats que això succeïsca". "Hui fem justícia a la seua memòria i fem nostres unes biografies que són autèntiques lliçons de vida". En aquest sentit, ha manifestat que gràcies a la seua lluita per la llibertat "hui podem ser lliures, i no hem d'oblidar-ho mai".
L'alcalde de València, Joan Ribó, ha assenyalat que "gràcies a la investigació, coneixem els noms de les víctimes i la seua esgarrifosa diàspora", ha subratllat Ribó, el qual ha explicat que des de l'Ajuntament s'ha fet una crida pública per a trobar familiars i persones pròximes d'aquests ciutadans i ciutadanes que van ser "víctimes del règim nacionalsocialista alemany, que van caure en mans de la maquinària repressora nazi amb el vistiplau del règim franquista". De fet, cinc d'aquestes famílies van respondre a la crida i han participat aquesta vesprada en els actes commemoratius.
L'alcalde ha assegurat que "la memòria històrica és l'antídot contra el feixisme. No oblidem mai els nostres veïns i veïnes, ni els milers de persones que van patir les conseqüències del nazisme i l'horror dels camps de concentració", ha afirmat, i ha conclòs assegurant que "el futur necessita estima, necessita consensos i diversitat, i, sobretot, necessita memòria per a no caure en els errors del passat".
Activitats previstes
El 5 de maig es commemora el dia d'homenatge als espanyols deportats i difunts a Mauthausen i en altres camps d'extermini, i a totes les víctimes del nazisme d'Espanya, coincidint amb l'alliberament en 1945 del camp de Mauthausen-Gusen, a Àustria, on prop de 8.000 espanyols van patir l'horror de l'extermini nazi, majoritàriament exiliats republicans que van abandonar Espanya a la fi de la Guerra Civil.
D'acord amb aquestes dades, un total de 654 deportats i deportades procedents de 220 municipis valencians van passar per aquests centres d'internament i extermini, 234 dels quals van poder gaudir de la llibertat, mentre que 420 van morir assassinats, de fam o malaltia.
Coincidint amb l'efemèride s'ha homenatjat 85 víctimes de la ciutat de València per a honrar la seua memòria i reconéixer el seu sacrifici, un acte que ha començat amb una peça musical de la banda sonora de la pel·lícula 'La llista de Schindler', interpretada pel grup de corda Tarek Tabsamani, que també ha comptat amb la interpretació de dues cançons sobre la memòria pel cantautor xilé Lucho Roa.
La plaça de l'Ajuntament acull fins al pròxim 15 de maig l'exposició titulada 'Vinyetes i memòria de l'atrocitat', que té com a objectiu mostrar, utilitzant el llenguatge del còmic, l'horror viscut en aquells camps. La mostra recull pàgines o vinyetes cedides pels dibuixants Pedro J. Colombo, Ioannes Ensis, Manuel Granell, Juan Kalvellido, Sento Llobell, Jordi Peidro, Paco Roca i Eduard Torrents. Tots els fragments estan basats en històries reals i en el seu conjunt ens acosten a uns fets que no s'han d'oblidar.
S'exposarà també el llistat de les víctimes valencianes que van passar pels camps nazis. Sumen un total de 8 dones i 646 homes procedents de 220 municipis.
Durant aquests dies també es podrà veure el documental 'La maleta de Mauthausen', al refugi de l'Ajuntament de València. L'obra narra la història de Joaquín Tarín, que després de lluitar en la Guerra Civil va sobreviure a Mauthausen i va passar la major part de la seua vida en l'exili.
Amb motiu de l'efemèride, la Filmoteca de València projectarà el divendres 6 de maig a les 20.00 hores la pel·lícula 'El sustituto', dirigida per Óscar Aibar. La cinta situa la història en 1982, quan un jove policia de Madrid accepta una destinació en un poble de mar amb l'esperança de curar la seua filla i, de pas, guanyar un poc de tranquil·litat. Una vegada allí es veu embolicat en la investigació de l'estrany assassinat de l'inspector a qui ha de substituir. Els escorcolls el portaran fins a un hotel de platja on una comunitat d'ancians nazis, reclamats per molts països per crims contra la humanitat, viu un retir paradisíac i feliç.
