Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica
Pérez Garijo assisteix als actes commemoratius del 77é aniversari de l'alliberament del camp de concentració de Mauthausen
15/05/2022
- La consellera de Qualitat Democràtica ha participat a l'ofrena floral al Monument als republicans espanyols a Mauthausen
- Pérez Garijo ha afirmat que "tenim l'obligació" de construir dia a dia, colze a colze, un món millor on la justícia i la dignitat humana "no siguen trepitjades per l'explotació, l'odi i la violència"
- Pérez Garijo ha afirmat que "tenim l'obligació" de construir dia a dia, colze a colze, un món millor on la justícia i la dignitat humana "no siguen trepitjades per l'explotació, l'odi i la violència"
- La consellera de Qualitat Democràtica ha participat a l'ofrena floral al Monument als republicans espanyols a Mauthausen
- Pérez Garijo ha afirmat que "tenim l'obligació" de construir dia a dia, colze a colze, un món millor on la justícia i la dignitat humana "no siguen trepitjades per l'explotació, l'odi i la violència"
La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, acompanyada de representants de l'Associació Amical Mauthausen i de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), ha participat als actes commemoratius del 77é aniversari de l'alliberament del camp de concentració de Mauthausen, organitzats pel Comité Internacional de Mauthausen (CIM).
Prèviament, la consellera Pérez Garijo ha assistit als diversos homenatges que s'han fet en record de les prop de 8.000 víctimes espanyoles dels camps d'extermini nazi i ha participat a l'ofrena floral al Monument als republicans espanyols a Mauthausen. Aquest homenatge també ha tingut la presència del secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez López; l'alcaldessa de Barcelona, ??Ada Colau; la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Lourdes Ciuró; el president de l'Amical Mauthausen, Juan Manuel Calvo; així com representants de l'associació i familiars de les víctimes dels camps de concentració.
La consellera de Qualitat Democràtica ha assenyalat que en un dia com hui "ens uneix el record a totes les víctimes d´aquell horror, però especialment a les persones que van arribar ací per defensar els valors d'igualtat, justícia i llibertat que va portar amb si el govern democràtic de la República".
Pérez Garijo s'ha mostrat emocionada a l'homenatge als milers d'espanyols que van ser deportats a aquests camps de l'horror i que ho van donar tot per la llibertat, "77 anys després de l'alliberament d'uns camps d'on la majoria no va poder eixir mai".
Més de 650 víctimes valencianes
Pérez Garijo ha afirmat que van ser més de 650 les víctimes valencianes que, com a milions de persones a tot Europa, van patir "el mal radical", de les quals més de 500 van ingressar a Mauthausen.
Per totes les persones que van patir el jou feixista "tenim l'obligació" de construir dia a dia, colze a colze, un món millor on la justícia i la dignitat humana "no siguen trepitjades per l'explotació, l'odi i la violència" , ha afirmat.
Durant la seua intervenció, la consellera ha recordat els republicans espanyols que van continuar lluitant des de l'exili, des dels camps d'extermini i després aquells que van poder sobreviure a la barbàrie. També ha citat Francisco Aura, el darrer supervivent valencià del camp, que va morir fa tres anys, just un mes abans de complir els cent anys.
Per això, com sempre que parlem de reparació i reivindicació de la memòria, "tinc aquesta sensació incòmoda que arribem tard" perquè al nostre país, per les circumstàncies especials que es van donar, "les víctimes dels camps d'extermini han sigut les grans oblidades".
"Els que van sobreviure -ha continuat la consellera- a més de no poder tornar al seu país després de l'alliberament dels camps, van ser considerats apàtrides i perseguits com a enemics".
Pérez Garijo ha fet una menció especial a les dones que "a més de compartir el mateix destí que els homes també van patir una violència específica com a dones". La consellera ha destacat la valenciana Virtudes Cuevas, originària de Sueca, combatent contra els revoltats durant la Guerra Civil i després a la resistència francesa, va ser una de les 4 dones valencianes que van sobreviure als camps d'extermini.
"Mantindre a la memòria les víctimes, reconèixer l'horror del que s'ha viscut, és el millor recurs per evitar que episodis com aquest tornen a repetir-se", una tasca en què, des del Govern valencià, "estem plenament compromesos", ha assegurat Pérez Garijo.
Construint Memòria
La consellera de Qualitat Democràtica ha afirmat que des de la Generalitat estem "fent justícia a les víctimes del nazisme" a través del projecte 'Construint Memòria' a totes les comarques del nostre territori, "recordant la memòria d'aquelles persones que van patir l'horror, la maldat en estat pur, trobant en molts casos la mort, als camps d'extermini nazis".
En aquest sentit, Pérez Garijo ha assenyalat que a través d'aquesta iniciativa "hem lliurat 514 Taulells de la Memòria" als ajuntaments d'origen de les víctimes, amb els noms i els cognoms dels valencians i les valencianes que van patir aquell horror".
Homenatge internacional a Gusen
Durant la visita als camps de concentració, la consellera Pérez Garijo també ha assistit als actes de commemoració internacional en homenatge a les víctimes del camp de concentració de Gusen organitzats pel Comité de Gusen sota el lema 'Resistència política'.
El 5 de maig de 1945 les tropes estadunidenques alliberaven la xarxa de camps de concentració nazis Mauthausen-Gusen, qualificat de nivell III, el més sever de tots, on els presos eren explotats laboralment fins a la mort o assassinats.
Quan el camp de Mauthausen va ser alliberat per les tropes aliades, es calcula que 200.000 presos de diferents nacionalitats havien passat pels barracons, dels quals més de la meitat no van poder eixir mai.
Cada any, persones de tot el món es desplacen fins a Mauthausen per retre homenatge a les seues víctimes als escenaris dels crims i als monuments erigits pels diversos països.
- Pérez Garijo ha afirmat que "tenim l'obligació" de construir dia a dia, colze a colze, un món millor on la justícia i la dignitat humana "no siguen trepitjades per l'explotació, l'odi i la violència"
La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, acompanyada de representants de l'Associació Amical Mauthausen i de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), ha participat als actes commemoratius del 77é aniversari de l'alliberament del camp de concentració de Mauthausen, organitzats pel Comité Internacional de Mauthausen (CIM).
Prèviament, la consellera Pérez Garijo ha assistit als diversos homenatges que s'han fet en record de les prop de 8.000 víctimes espanyoles dels camps d'extermini nazi i ha participat a l'ofrena floral al Monument als republicans espanyols a Mauthausen. Aquest homenatge també ha tingut la presència del secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez López; l'alcaldessa de Barcelona, ??Ada Colau; la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Lourdes Ciuró; el president de l'Amical Mauthausen, Juan Manuel Calvo; així com representants de l'associació i familiars de les víctimes dels camps de concentració.
La consellera de Qualitat Democràtica ha assenyalat que en un dia com hui "ens uneix el record a totes les víctimes d´aquell horror, però especialment a les persones que van arribar ací per defensar els valors d'igualtat, justícia i llibertat que va portar amb si el govern democràtic de la República".
Pérez Garijo s'ha mostrat emocionada a l'homenatge als milers d'espanyols que van ser deportats a aquests camps de l'horror i que ho van donar tot per la llibertat, "77 anys després de l'alliberament d'uns camps d'on la majoria no va poder eixir mai".
Més de 650 víctimes valencianes
Pérez Garijo ha afirmat que van ser més de 650 les víctimes valencianes que, com a milions de persones a tot Europa, van patir "el mal radical", de les quals més de 500 van ingressar a Mauthausen.
Per totes les persones que van patir el jou feixista "tenim l'obligació" de construir dia a dia, colze a colze, un món millor on la justícia i la dignitat humana "no siguen trepitjades per l'explotació, l'odi i la violència" , ha afirmat.
Durant la seua intervenció, la consellera ha recordat els republicans espanyols que van continuar lluitant des de l'exili, des dels camps d'extermini i després aquells que van poder sobreviure a la barbàrie. També ha citat Francisco Aura, el darrer supervivent valencià del camp, que va morir fa tres anys, just un mes abans de complir els cent anys.
Per això, com sempre que parlem de reparació i reivindicació de la memòria, "tinc aquesta sensació incòmoda que arribem tard" perquè al nostre país, per les circumstàncies especials que es van donar, "les víctimes dels camps d'extermini han sigut les grans oblidades".
"Els que van sobreviure -ha continuat la consellera- a més de no poder tornar al seu país després de l'alliberament dels camps, van ser considerats apàtrides i perseguits com a enemics".
Pérez Garijo ha fet una menció especial a les dones que "a més de compartir el mateix destí que els homes també van patir una violència específica com a dones". La consellera ha destacat la valenciana Virtudes Cuevas, originària de Sueca, combatent contra els revoltats durant la Guerra Civil i després a la resistència francesa, va ser una de les 4 dones valencianes que van sobreviure als camps d'extermini.
"Mantindre a la memòria les víctimes, reconèixer l'horror del que s'ha viscut, és el millor recurs per evitar que episodis com aquest tornen a repetir-se", una tasca en què, des del Govern valencià, "estem plenament compromesos", ha assegurat Pérez Garijo.
Construint Memòria
La consellera de Qualitat Democràtica ha afirmat que des de la Generalitat estem "fent justícia a les víctimes del nazisme" a través del projecte 'Construint Memòria' a totes les comarques del nostre territori, "recordant la memòria d'aquelles persones que van patir l'horror, la maldat en estat pur, trobant en molts casos la mort, als camps d'extermini nazis".
En aquest sentit, Pérez Garijo ha assenyalat que a través d'aquesta iniciativa "hem lliurat 514 Taulells de la Memòria" als ajuntaments d'origen de les víctimes, amb els noms i els cognoms dels valencians i les valencianes que van patir aquell horror".
Homenatge internacional a Gusen
Durant la visita als camps de concentració, la consellera Pérez Garijo també ha assistit als actes de commemoració internacional en homenatge a les víctimes del camp de concentració de Gusen organitzats pel Comité de Gusen sota el lema 'Resistència política'.
El 5 de maig de 1945 les tropes estadunidenques alliberaven la xarxa de camps de concentració nazis Mauthausen-Gusen, qualificat de nivell III, el més sever de tots, on els presos eren explotats laboralment fins a la mort o assassinats.
Quan el camp de Mauthausen va ser alliberat per les tropes aliades, es calcula que 200.000 presos de diferents nacionalitats havien passat pels barracons, dels quals més de la meitat no van poder eixir mai.
Cada any, persones de tot el món es desplacen fins a Mauthausen per retre homenatge a les seues víctimes als escenaris dels crims i als monuments erigits pels diversos països.