Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital
Según un informe elaborado por la Cátedra Buen Uso de las TIC
Més de la meitat dels adolescents entre 12 i 17 anys es mostren preocupats per la seua privacitat, l'exposició en línia i la protecció tècnica en l'ús de noves tecnologies
07/03/2021
- Es tracta de l'estudi 'Actituds i conductes de privacitat en una mostra d'adolescents de la Comunitat Valenciana'
- L'objectiu és identificar perfils que ajuden a comprendre quins factors relacionats amb els nivells de privacitat i l'exposició en línia dels menors poden desencadenar riscos
- L'objectiu és identificar perfils que ajuden a comprendre quins factors relacionats amb els nivells de privacitat i l'exposició en línia dels menors poden desencadenar riscos
- Es tracta de l'estudi 'Actituds i conductes de privacitat en una mostra d'adolescents de la Comunitat Valenciana'
- L'objectiu és identificar perfils que ajuden a comprendre quins factors relacionats amb els nivells de privacitat i l'exposició en línia dels menors poden desencadenar riscos
Un estudi en què han participat 753 estudiants d'Educació Secundària Obligatòria i Formació Professional, que pertanyen a nou centres educatius públics de cinc poblacions de la província d'Alacant, revela que el 51,5 per cent (388) mostra preocupació per la seua privacitat, per la protecció en la seua exposició en línia i per un augment de la protecció tècnica, enfront del 48,5 per cent (365) que presenta menys grau de preocupació per aquestes qüestions quan utilitzen les noves tecnologies de la informació, comunicació i oci.
Aquestes dades corresponen a l'estudi 'Actituds i conductes de privacitat en una mostra d'adolescents de la Comunitat Valenciana', que ha elaborat la Càtedra de Bon Ús de les TIC i ha impulsat la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, en col·laboració amb la Universitat Miguel Hernández d'Elx, per a conéixer els nivells d'actituds i conductes de privacitat i seguretat en línia entre els/les adolescents de la Comunitat Valenciana.
La consellera, Carolina Pascual, ha destacat "la importància de posar en marxa iniciatives que permeten a les i els adolescents adquirir eines d'autoprotecció". En aquest sentit, ha insistit que "a pesar que podem pensar que són natius digitals, també necessiten un acompanyament i prendre mesures que en reduïsquen l'exposició, alhora que facen que la seua socialització en les xarxes siga positiva i responsable".
Per la seua banda, la directora general per a la Lluita contra la Bretxa Digital, María Muñoz, hi ha afegit que la Càtedra de Bretxa Digital i Bon Ús de les TIC "té entre les seues funcions detectar aquesta bretxa entre la població adolescent, amb la finalitat d'adoptar mesures preventives i convertir les i els joves en agents de canvi en el seu entorn".
Concretament, l'anàlisi assenyala que els perfils de menors que es caracteritzen per estar més preocupats per la seua privacitat, exposició i protecció es connecten menys hores a internet, tenen un nombre de contactes més reduït en les seues xarxes socials i més mediació parental activa. A més, aquest grup té, o ha tingut, menys experiències de cibervictimització o experiències desagradables en la xarxa.
D'altra banda, l'alumnat menys preocupat per la seua privacitat, exposició i protecció és aquell que més hores es connecta, amb el nombre més gran de contactes en les seues xarxes socials i amb el grau de mediació parental activa més reduït, a més d'haver tingut el nombre més gran d'experiències de cibervictimització o experiències desagradables en la xarxa.
En funció del sexe, l'anàlisi d'aquests perfils indica que els xics tendeixen a mostrar menys grau de preocupació i protecció. Així, el 57 per cent de les xiques pertanyen al perfil amb més privacitat, enfront d'un 43 per cent que presenta un perfil amb menys privacitat. En el cas dels xics, aquests percentatges s'inverteixen.
Per edats, la preocupació per la privacitat descendeix significativament a mesura que augmenta l'edat dels menors. Un percentatge més alt se situa en el perfil amb menys grau de preocupació i protecció de la privacitat, i passen d'un 41 per cent als 12 anys a un 68,2 per cent als 17 anys.
L'informe també assenyala que l'edat d'inici d'ús de les noves tecnologies de la informació, comunicació i oci per part dels adolescents és de 12 anys i que el 66 per cent del total es connecta a xarxes socials diàriament i un 40 per cent ho fa més de dues hores diàries.
Quant al nombre de contactes en xarxes socials, un 24,4 per cent declara tindre més de 300 'amics'. Així mateix, el 93 per cent del total d'alumnes entrevistats prefereix connectar-se amb el telèfon intel·ligent i un 10 per cent utilitza totes les tecnologies disponibles indistintament.
En aquest sentit, el director de la Càtedra de Bretxa Digital i Bon Ús de les TIC, Daniel Lloret, ha indicat que "relacionar-se i comunicar-se en línia és una activitat quotidiana entre els menors. El 70 per cent dels i les adolescents de 15 a 17 anys es connecta diàriament a les xarxes socials i un de cada dos, més de dues hores diàries i, en aquestes relacions, intenten mantindre un equilibri entre la preocupació de protegir la seua privacitat i la pressió de compartir informació personal".
A més, hi ha afegit que "en un món cada vegada més digital i mediàtic, ser conscient de la protecció de la privacitat és vital per a la nostra seguretat. En aquest sentit, el Marc Europeu de Competències digitals DigiComp 2.1 identifica la privacitat com una de les cinc habilitats clau per a la correcta alfabetització digital".
"Per a aproximar-nos a aquest fenomen, hem analitzat tres aspectes de la protecció de la nostra identitat digital: el grau d'exposició voluntària d'informació personal, l'ús de tècniques, la configuració de perfils i programari i el nivell de consciència i preocupació de la privacitat".
Objectius
A pesar de l'increment d'investigacions en aquest àmbit en els últims anys, a Espanya i a la Comunitat Valenciana són escassos els treballs que han descrit les conductes de privacitat en adolescents i han tingut en compte la privacitat com a factor de risc/protecció en l'estudi d'usos, hàbits i riscos en línia. Tampoc s'han proposat perfils en funció de les seues actituds i conductes de privacitat.
Per això, l'anàlisi que s'ha fet se centra a identificar perfils que ajuden a comprendre quins factors relacionats amb els nivells de privacitat i exposició dels menors en les xarxes socials poden estar relacionats amb un augment del risc en línia.
A més, investiga característiques sociodemogràfiques (sexe i edat) i característiques contextuals (intensitat de connexió i nombre de contactes en xarxes socials/aplicacions de missatgeria) de la mostra d'alumnes.
Resultats generals
En general, la mostra d'estudi es caracteritza per nivells mitjans de preocupació per la seua privacitat i de protecció en l'exposició. La preocupació per la protecció tècnica, en termes generals, és inferior. Així i tot, entre un 8,9 i un 38,5 per cent de l'alumnat informa de conductes que no protegeixen la seua privacitat.
En concret, un de cada 10 publica fotos que no agradarien als seus pares, publica tota la seua vida en xarxes socials i introdueix dades personals sempre que un lloc web li ho demana.
Quatre de cada 10 accepten la majoria de sol·licituds d'amistat i tres de cada 10 no usen bloquejadors d'anuncis emergents ni eliminen cookies amb regularitat.
La meitat de la mostra no canvia les seues contrasenyes d'accés amb regularitat i un terç no es preocupa perquè altres reenvien els seus missatges i fotos. Així mateix, tres de cada 10 no llig les condicions de privacitat abans de registrar-se en una web o xarxa social.
Quant a intensitat de connexió i nombre de contactes, els adolescents que es connecten puntualment mostren més grau de protecció en la seua exposició en línia que aquells que es connecten un nombre més gran d'hores al dia. De la mateixa manera, el grup de menors amb menys nombre de contactes mostra més preocupació per la privacitat que els grups amb més 100 contactes.
Propostes de millora
Protegir les dades personals i la privacitat en entorns digitals, entendre com compartir la informació personal protegint-se a si mateix, i als altres, o conéixer com els serveis digitals utilitzen una "política de privacitat" per a declarar com s'utilitzen les dades personals són habilitats necessàries per a la ciutadania digital i, per tant, objectiu del Marc Europeu de Competències digitals DigiComp 2.1.
La preocupació de la població, dels experts i de l'Administració pública ha impulsat un interés creixent de la investigació en aquest camp. No obstant això, no es té constància de l'existència d'instruments vàlids i fiables que permeten avaluar actituds i conductes de privacitat en adolescents.
Per això, un objectiu de continuïtat d'aquest estudi és desenvolupar i validar una escala que possibilite la detecció del nivell de vulnerabilitat dels nostres menors. Un instrument així ajudaria a prendre decisions sobre les mesures de protecció a implementar.
Una altra línia de treball consisteix en el disseny, la implementació i l'avaluació d'intervencions formatives i preventives que reforcen la protecció en entorns en línia entre adolescents.
- L'objectiu és identificar perfils que ajuden a comprendre quins factors relacionats amb els nivells de privacitat i l'exposició en línia dels menors poden desencadenar riscos
Un estudi en què han participat 753 estudiants d'Educació Secundària Obligatòria i Formació Professional, que pertanyen a nou centres educatius públics de cinc poblacions de la província d'Alacant, revela que el 51,5 per cent (388) mostra preocupació per la seua privacitat, per la protecció en la seua exposició en línia i per un augment de la protecció tècnica, enfront del 48,5 per cent (365) que presenta menys grau de preocupació per aquestes qüestions quan utilitzen les noves tecnologies de la informació, comunicació i oci.
Aquestes dades corresponen a l'estudi 'Actituds i conductes de privacitat en una mostra d'adolescents de la Comunitat Valenciana', que ha elaborat la Càtedra de Bon Ús de les TIC i ha impulsat la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, en col·laboració amb la Universitat Miguel Hernández d'Elx, per a conéixer els nivells d'actituds i conductes de privacitat i seguretat en línia entre els/les adolescents de la Comunitat Valenciana.
La consellera, Carolina Pascual, ha destacat "la importància de posar en marxa iniciatives que permeten a les i els adolescents adquirir eines d'autoprotecció". En aquest sentit, ha insistit que "a pesar que podem pensar que són natius digitals, també necessiten un acompanyament i prendre mesures que en reduïsquen l'exposició, alhora que facen que la seua socialització en les xarxes siga positiva i responsable".
Per la seua banda, la directora general per a la Lluita contra la Bretxa Digital, María Muñoz, hi ha afegit que la Càtedra de Bretxa Digital i Bon Ús de les TIC "té entre les seues funcions detectar aquesta bretxa entre la població adolescent, amb la finalitat d'adoptar mesures preventives i convertir les i els joves en agents de canvi en el seu entorn".
Concretament, l'anàlisi assenyala que els perfils de menors que es caracteritzen per estar més preocupats per la seua privacitat, exposició i protecció es connecten menys hores a internet, tenen un nombre de contactes més reduït en les seues xarxes socials i més mediació parental activa. A més, aquest grup té, o ha tingut, menys experiències de cibervictimització o experiències desagradables en la xarxa.
D'altra banda, l'alumnat menys preocupat per la seua privacitat, exposició i protecció és aquell que més hores es connecta, amb el nombre més gran de contactes en les seues xarxes socials i amb el grau de mediació parental activa més reduït, a més d'haver tingut el nombre més gran d'experiències de cibervictimització o experiències desagradables en la xarxa.
En funció del sexe, l'anàlisi d'aquests perfils indica que els xics tendeixen a mostrar menys grau de preocupació i protecció. Així, el 57 per cent de les xiques pertanyen al perfil amb més privacitat, enfront d'un 43 per cent que presenta un perfil amb menys privacitat. En el cas dels xics, aquests percentatges s'inverteixen.
Per edats, la preocupació per la privacitat descendeix significativament a mesura que augmenta l'edat dels menors. Un percentatge més alt se situa en el perfil amb menys grau de preocupació i protecció de la privacitat, i passen d'un 41 per cent als 12 anys a un 68,2 per cent als 17 anys.
L'informe també assenyala que l'edat d'inici d'ús de les noves tecnologies de la informació, comunicació i oci per part dels adolescents és de 12 anys i que el 66 per cent del total es connecta a xarxes socials diàriament i un 40 per cent ho fa més de dues hores diàries.
Quant al nombre de contactes en xarxes socials, un 24,4 per cent declara tindre més de 300 'amics'. Així mateix, el 93 per cent del total d'alumnes entrevistats prefereix connectar-se amb el telèfon intel·ligent i un 10 per cent utilitza totes les tecnologies disponibles indistintament.
En aquest sentit, el director de la Càtedra de Bretxa Digital i Bon Ús de les TIC, Daniel Lloret, ha indicat que "relacionar-se i comunicar-se en línia és una activitat quotidiana entre els menors. El 70 per cent dels i les adolescents de 15 a 17 anys es connecta diàriament a les xarxes socials i un de cada dos, més de dues hores diàries i, en aquestes relacions, intenten mantindre un equilibri entre la preocupació de protegir la seua privacitat i la pressió de compartir informació personal".
A més, hi ha afegit que "en un món cada vegada més digital i mediàtic, ser conscient de la protecció de la privacitat és vital per a la nostra seguretat. En aquest sentit, el Marc Europeu de Competències digitals DigiComp 2.1 identifica la privacitat com una de les cinc habilitats clau per a la correcta alfabetització digital".
"Per a aproximar-nos a aquest fenomen, hem analitzat tres aspectes de la protecció de la nostra identitat digital: el grau d'exposició voluntària d'informació personal, l'ús de tècniques, la configuració de perfils i programari i el nivell de consciència i preocupació de la privacitat".
Objectius
A pesar de l'increment d'investigacions en aquest àmbit en els últims anys, a Espanya i a la Comunitat Valenciana són escassos els treballs que han descrit les conductes de privacitat en adolescents i han tingut en compte la privacitat com a factor de risc/protecció en l'estudi d'usos, hàbits i riscos en línia. Tampoc s'han proposat perfils en funció de les seues actituds i conductes de privacitat.
Per això, l'anàlisi que s'ha fet se centra a identificar perfils que ajuden a comprendre quins factors relacionats amb els nivells de privacitat i exposició dels menors en les xarxes socials poden estar relacionats amb un augment del risc en línia.
A més, investiga característiques sociodemogràfiques (sexe i edat) i característiques contextuals (intensitat de connexió i nombre de contactes en xarxes socials/aplicacions de missatgeria) de la mostra d'alumnes.
Resultats generals
En general, la mostra d'estudi es caracteritza per nivells mitjans de preocupació per la seua privacitat i de protecció en l'exposició. La preocupació per la protecció tècnica, en termes generals, és inferior. Així i tot, entre un 8,9 i un 38,5 per cent de l'alumnat informa de conductes que no protegeixen la seua privacitat.
En concret, un de cada 10 publica fotos que no agradarien als seus pares, publica tota la seua vida en xarxes socials i introdueix dades personals sempre que un lloc web li ho demana.
Quatre de cada 10 accepten la majoria de sol·licituds d'amistat i tres de cada 10 no usen bloquejadors d'anuncis emergents ni eliminen cookies amb regularitat.
La meitat de la mostra no canvia les seues contrasenyes d'accés amb regularitat i un terç no es preocupa perquè altres reenvien els seus missatges i fotos. Així mateix, tres de cada 10 no llig les condicions de privacitat abans de registrar-se en una web o xarxa social.
Quant a intensitat de connexió i nombre de contactes, els adolescents que es connecten puntualment mostren més grau de protecció en la seua exposició en línia que aquells que es connecten un nombre més gran d'hores al dia. De la mateixa manera, el grup de menors amb menys nombre de contactes mostra més preocupació per la privacitat que els grups amb més 100 contactes.
Propostes de millora
Protegir les dades personals i la privacitat en entorns digitals, entendre com compartir la informació personal protegint-se a si mateix, i als altres, o conéixer com els serveis digitals utilitzen una "política de privacitat" per a declarar com s'utilitzen les dades personals són habilitats necessàries per a la ciutadania digital i, per tant, objectiu del Marc Europeu de Competències digitals DigiComp 2.1.
La preocupació de la població, dels experts i de l'Administració pública ha impulsat un interés creixent de la investigació en aquest camp. No obstant això, no es té constància de l'existència d'instruments vàlids i fiables que permeten avaluar actituds i conductes de privacitat en adolescents.
Per això, un objectiu de continuïtat d'aquest estudi és desenvolupar i validar una escala que possibilite la detecció del nivell de vulnerabilitat dels nostres menors. Un instrument així ajudaria a prendre decisions sobre les mesures de protecció a implementar.
Una altra línia de treball consisteix en el disseny, la implementació i l'avaluació d'intervencions formatives i preventives que reforcen la protecció en entorns en línia entre adolescents.
Galeria d'imatges
Talls de veu relacionats
- Declaracions de la consellera d'Innovació, Carolina Pascual