Detalle nota de prensa - Comunica GVA

El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Héctor Illueca, ha participat en la presentació de l'estudi Pobresa energètica de la Comunitat Valenciana, desenvolupat pel Departament d'Urbanisme de la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb l'Institut Valencià de l’Edificació (IVE).

En la seua intervenció, Illueca ha defensat la regulació dels preus de l'energia per a lluitar contra la pobresa energètica. Però considera que també “cal combatre-la amb mesures estructurals que aborden l'assumpte des de l'arrel, que fomenten models constructius que milloren l'eficiència dels edificis, fent més ecològiques i assequibles la refrigeració i la calefacció de totes les llars”.

El problema de la pobresa energètica afecta uns 35 milions de persones a Europa, i a Espanya, uns 3,5 milions. Segons l'estudi presentat, aquest tipus de pobresa es xifra en un 24,81 %, cosa que significa que 1.254.824 persones de la Comunitat Valenciana es troben en aquesta situació. Encara més, segons ha assenyalat el vicepresident, “la pobresa energètica podria augmentar un 17 % aquest mateix hivern”.

Davant d'aquestes expectatives, ha destacat la importància d'aquest informe, “un primer pas per a afrontar el problema”, ja que gràcies a aquest informe es coneixen les necessitats, les mancances i els punts febles de la Comunitat Valenciana.

A més del nivell d'ingressos, el vicepresident també ha assenyalat l'envelliment del parc edificat i la falta d'arquitectures realment preparades per a ser eficients energèticament com a altres de les causes de la pobresa energètica. Tot això “afecta la salut de la població, causant problemes respiratoris i circulatoris, però també de salut mental”, cosa que origina “un sofriment humà que recau sobre les persones que més hauríem de protegir: els xiquets i les persones majors”.

Héctor Illueca ha donat les gràcies a l'equip implicat en l'elaboració d'aquest informe, format pel director general de Qualitat, Rehabilitació i Eficiència Energètica, Alberto Rubio; la directora de l'IVE, Begoña Serrano; Rafael Temes, del Departament d'Urbanisme de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la UPV, i l'equip d'investigació format per Blanca Larraz i Pablo Carnero.

Estratègia nacional

El Govern va aprovar en 2019 l'Estratègia nacional contra la pobresa energètica 2019-2024 (ENPE) per a establir les bases que permeteren fer un diagnòstic comprensiu i transversal de la pobresa energètica i la seua evolució, i establir mesures d'actuació necessàries per a reduir el nombre de llars que es troben en aquesta situació.

“Per aquest motiu la Generalitat ha volgut aprofundir en aquesta dimensió de la pobresa en un moment en el qual les energies i el seu cost han esdevingut una de les primeres preocupacions dels ciutadans”, segons Illueca. L'estudi tracta de donar resposta a aquesta necessitat, valorant sobre el territori de la Comunitat les zones en les quals s'estima que hi ha pobresa energètica.

Es considera pobresa energètica la situació en la qual es troba una llar en el qual no poden ser satisfetes les necessitats bàsiques de subministrament d'energia, a conseqüència d'un nivell d'ingressos insuficient, que en aquest cas es pot veure agreujada per disposar d'un habitatge ineficient en energia.

Principalment, hi ha tres mètodes per a aproximar-se al càlcul de la pobresa energètica en un territori: enfocament basat en les temperatures; en percepcions i declaracions de llars, i enfocament basat en despeses en energia i ingressos de la llar. En aquesta ocasió, ja que els dos primers mètodes impliquen un treball de camp difícilment abordable per a un estudi que vol analitzar el fenomen en tota la Comunitat Valenciana, s'ha adoptat el mètode basat en despeses en energia i ingressos de la llar.

Cal tindre en compte que l'estudi recull dades principalment obtingudes en 2021, per la qual cosa segons ha evolucionat la conjuntura energètica i la inflació, actualment se suposa una situació encara més inflada en les llars.