Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Pérez Garijo: “És necessari, i és un acte de justícia, fer visible el paper de les dones i donar veu a les històries silenciades durant anys d’oblit”
- La consellera ha presentat el llibre de la fotoperiodista Eva Máñez, Paterna, la memoria del horror, al monestir de Sant Miquel dels Reis
- L’obra recull retrats i testimonis de seixanta dones hereues de la memòria que conten en primera persona què va passar amb la seua família després de l’afusellament dels seus éssers estimats al Terrer de Paterna
La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha presentat el llibre de la fotoperiodista Eva Máñez, Paterna, la memoria del horror, al monestir de Sant Miquel dels Reis, un projecte que compta amb la col·laboració de la Conselleria de Qualitat Democràtica.
L’obra recull retrats i testimonis de seixanta dones hereues de la memòria que conten en primera persona què va passar amb la seua família després de l’afusellament dels seus éssers estimats en un mur al costat del cementeri de Paterna, conegut com el Terrer.
Per a Pérez Garijo “és necessari, i és un acte de justícia, fer visible el paper de les dones i donar veu a les històries silenciades durant anys, perquè dins de la memòria de l’oblit les grans oblidades han sigut les dones”.
La consellera ha remarcat “aquesta història de sororitat i complicitat entre dones que ens situa davant d’un espill on podem veure la crueltat que van patir”.
Durant la presentació, la consellera ha parlat de la realitat d’aquell horror a Paterna, on van ser afusellades 2.238 persones des d'abril de 1939 fins a 1957, quasi vint anys després d’acabar la guerra, “2.238 assassinats que van deixar enrere famílies senceres que van haver de patir les conseqüències, en silenci i d’amagat”.
Pérez Garijo ha lamentat que “més de 100.000 persones van ser executades a Espanya pel franquisme i continuen sense una sepultura digna, cosa que ens situa com el segon país del món amb més desapareguts forçats”.
La consellera de Qualitat Democràtica ha reiterat el seu compromís i implicació “per a fer possible un territori lliure de foses” i, a la vegada, ha destacat el treball i la dedicació de les associacions de familiars i dels grups d’investigació de la memòria, “els qui han mantingut viva la flama de la investigació de les víctimes i la demanda de justícia i reparació”.
Memòria vicària
Per la seua banda, Eva Máñez ha assenyalat que “aquesta és una lluita contra el temps. Hi ha tres generacions en la repressió franquista, la que va viure la repressió i va haver de tirar cap avant amb les dents apretades, la generació del silenci i una actual que ha decidit que, per a avançar com a societat democràtica, necessita trencar amb aquest silenci, cosa que anomene memòria vicària”.
“L'enfocament de gènere és una cosa nova en el relat de les exhumacions i, no obstant això, és quelcom que reflecteix explícitament la Llei de memòria històrica. A vegades, quan preguntava la història a la neta d'un afusellat, es quedava en blanc quan preguntava què havia passat amb la seua àvia, en una època en la qual les dones no podien tindre propietats, sou i eren assenyalades i vexades constantment”.
Máñez ha insistit en l'agraïment a totes les dones que han col·laborat en aquest llibre, “elles han sigut valentes i generoses en compartir les seues històries que ara ja formen part de la memòria que construeix futur”.
En l’acte també ha participat la presidenta de la Plataforma d’Associacions de Familiars de Víctimes del Franquisme de les Foses Comuns de Paterna, Amparo Belmonte, i Cruz Alemany, neta d’afusellat.