Vicepresidència Segona i Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica
Vivienda

La Conselleria d’Habitatge presenta l’Estudi diagnòstic sobre l'exclusió residencial de col·lectius vulnerables

02/11/2022
La Conselleria d’Habitatge presenta l’Estudi diagnòstic sobre l'exclusió residencial de col·lectius vulnerables
  • El vicepresident segon i conseller d'Habitatge adverteix que el 86 % de les persones migrants considera difícil accedir a un habitatge digne
  • És un estudi participatiu elaborat per l'Observatori de l'Hàbitat i la Segregació Urbana (OHSU) en col·laboració amb València Acull i la Comissió Tècnica de Migració i Habitatge 

 

El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Héctor Illueca, ha assistit a la presentació de l'Estudi diagnòstic sobre l'exclusió residencial de col·lectius vulnerables: Població migrant i racialitzada en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.

El vicepresident ha advertit que el 86 % de les persones migrants consideren difícil accedir a un habitatge digne i el principal problema és el preu del lloguer. A més, aquesta població s'enfronta a altres traves i limitacions que van més enllà de la barrera econòmica. “Tenen més problemes per a fixar una residència perquè es troben amb dificultats amb l'empadronament, que sovint els demana documentació que no poden aportar-hi, i entren en un cercle burocràtic amb poques eixides”.

Héctor Illueca ha recordat que des de la Vicepresidència Segona sempre s'ha considerat el dret a l'habitatge com “la porta d'entrada de tota una sèrie de drets” que no es poden gaudir sense tindre'l garantit. Per això, “necessitem polítiques d'habitatge que siguen transversals i eficaces: que tinguen un coneixement ampli de les realitats en les quals volen incidir”.

En aquest sentit, cobra especial rellevància la tasca realitzada des de l'Observatori de l'Hàbitat i la Segregació Urbana (OHSU) i la col·laboració de les persones i les entitats que han participat en aquest estudi per a conéixer més profundament la situació real de les persones migrants.

Un coneixement que permetrà actuar i que també inclou un “valuosíssim apartat de propostes i recomanacions per a millorar les polítiques públiques”. Unes recomanacions que cal tendir i que impliquen millorar l'accessibilitat en la gestió i els tràmits, tractar amb una perspectiva inclusiva i interseccional els grups de persones en situació de vulnerabilitat, continuar ampliant el parc públic d'habitatge o lluitar contra la bretxa digital, cosa que dificulta, per exemple, que els arriben les ajudes al lloguer.

Comissió Tècnica

L'estudi és resultat de la Comissió Tècnica de Migració i Habitatge creada en 2020 en el ple de l'OHSU de la Direcció General d'Emergència Residencial, per a analitzar la població migrant en el territori valencià i veure quines polítiques en matèria d'habitatge es podien dur a terme per a millorar-ne la situació.

Aquesta comissió està composta per membres del Ple de l'OHSU i aquelles organitzacions que s'hi han volgut incorporar. A més, han col·laborat amb la seua experiència i estudis totes les organitzacions no governamentals que treballen amb migrants a la Comunitat, experts de la Universitat de València, psicòlegs d'organitzacions de migrants i de l'Administració pública i diverses direccions generals que han treballat aquest tema.

El secretari autonòmic d'Habitatge i Funció Social, Alejandro Aguilar, ha assenyalat que una de les conclusions importants d'aquest estudi és que la situació dels migrants “no és un problema unidireccional, ni únic en matèria d'habitatge, sinó que és una situació transversal que requereix la participació de molts agents”.

A més, ha explicat que la Llei de la funció social “ens obliga a atendre els més vulnerables, i en els dos o tres anys que els migrants tarden a regularitzar la seua situació hem de generar unes ajudes temporals d'emergència per a cobrir aquest espai”.

Segons la directora general d'Emergència Residencial, Pura Peris, aquest estudi elaborat per l'OHSU, en col·laboració amb València Acull i la Comissió Tècnica, ha estat participat mitjançant metodologies quantitatives i qualitatives d'enquestes a les persones migrants que resideixen en el nostre territori.

Pura Peris ha assenyalat que “encara ens queda molt per treballar per a poder atendre com cal aquesta població amb inseguretat jurídica i desconeixement de la llengua”, a la qual cosa cal sumar que la majoria pateix abusos perquè “els amuntonen en habitacions, ja que desconeixen si els fan arrendaments correctes, o no, i no s'atreveixen a denunciar-ho”.

Tal com ha donat a conéixer el vicepresident, l'estudi revela que el 86 % de les persones enquestades considera que és molt difícil l'accés a un habitatge, especialment les persones d'origen africà i americà.

A més, la no regulació del mercat privat de l'habitatge està permetent un increment de la demanda, la qual cosa augmenta el preu del lloguer unit a l'increment dels interessos al 2 %. Per aquestes condicions aquesta població cau en mans de màfies.

Observatori de l'Habitatge

En el Ple de l'Observatori tenen representació els secretaris autonòmics i directors generals de la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica; l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sol; l'Institut Valencià de l'Edificació; l'Institut Cartogràfic; Urbanisme; Acció Comunitària i Barris Inclusius, i Atenció Primària i Autonomia Personal.

Així mateix, compta amb representants de la Plataforma d'Afectats Antidesnonaments; la Unió de Consumidors; el Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària; el Col·legi Oficial d'Arquitectes; la Federació de Promotors Immobiliaris i Agents Urbanitzadors; l'Associació Espanyola de Gestors Públics d'Habitatge i Sòl, i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

Galeria d'imatges

Talls de veu relacionats

Declaraciones del vicepresidente segundo y conseller de Vivienda y Arquitectura Bioclimática, Héctor Illueca