El grup de Microbiota, Infecció i Inflamació  de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la  Comunitat Valenciana (Fisabio), dependent de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, ha liderat una investigació amb pacients hospitalitzats que ha comprovat que hi ha una cooperació entre dos tipus de bacteris de la microbiota, clostridials i lactobacils, que impedeix la proliferació dels potencialment patògens enterobacteris multiresistents.

La microbiota humana és el conjunt de microorganismes que es troben en teixits del cos humà, com per exemple en l'intestí. La majoria d'aquests microorganismes són bacteris i alguns tenen un efecte notable en l'individu, fins i tot en l'activitat del sistema immune o nerviós, entre altres.

Els enterobacteris multiresistents són un problema sanitari especialment rellevant en pacients immunodeprimits. Com que són vulnerables a infeccions, aquests pacients reben antibiòtics nocius per a la microbiota, la qual cosa facilita als patògens multiresistents colonitzar l'intestí i expandir-se per l'organisme.

L'investigador principal de l'estudi, Carles Úbeda, explica que “el tractament amb antibiòtics de pacients hospitalitzats immunodeprimits, com per exemple els pacients amb leucèmia, comporta l'alteració de la microbiota intestinal, cosa que facilita la colonització i la posterior disseminació a la sang d'enterobacteris multiresistents. Aquest és un problema molt rellevant, perquè a vegades els pacients moren per aquesta classe d'infeccions”.

La investigació ha aconseguit demostrar en pacients hospitalitzats que és la interacció entre lactobacils i els bacteris clostridials la que crea un ambient hostil per al creixement dels enterobacteris. Això és un avanç que possibilita nous tractaments amb probiòtics que combinen diversos microorganismes per a limitar les infeccions.

L'estudi va partir de la premissa que la microbiota intestinal protegeix davant de malalties infeccioses. Primer es va analitzar femta de pacients amb leucèmia hospitalitzats a l'hospital La Fe i, mitjançant una anàlisi estadística, es va observar que el lactobacil estava vinculat a una colonització menor per enterobacteris multiresistents. Després, utilitzant diversos models de ratolí, es va comprovar que el lactobacil és rellevant per a protegir enfront dels enterobacteris, però no és suficient. Això va portar a pensar que és la cooperació entre diversos microorganismes la que impedeix el creixement dels enterobacteris.

La interacció que es produeix consisteix en el fet que el lactobacil crea unes condicions òptimes perquè els bacteris clostridials de la microbiota es puguen desenvolupar i són aquests els que generen una sèrie de substàncies com el butirat, que tenen un efecte inhibitori en els enterobacteris. Per aquest motiu és important aprofundir en les sinergies entre microorganismes més que en l'administració de bacteris aïllats.

“Bacteris del grup Lactobacillus s'utilitzen habitualment com a probiòtics per a combatre infeccions, però hi ha un cert grau de variabilitat en la seua efectivitat. En aquest estudi vam demostrar que alguns lactobacils confereixen protecció de manera indirecta i afavoreixen el creixement d'altres bacteris de la nostra microbiota, els clostridials. Per tant, l'eficàcia d'un probiòtic podria variar depenent de la composició de la microbiota del pacient”, comenta Úbeda, investigador principal del grup de Microbiota, Infecció i Inflamació de Fisabio.

Una altra via d'investigació que s'obri després d'aquest treball és entendre per què els lactobacils afavoreixen el creixement de clostridials. És a dir, si es troben quines són les molècules que generen lactobacils per a incrementar les comunitats de clostridials, es podrien desenvolupar productes amb aquestes. En comptes d'administrar els microorganismes vius (probiòtics) es podria administrar la substància que n'afavoreix la proliferació (prebiòtics).

Aquesta investigació parteix del projecte europeu InfectERA FloraStopMRE, coordinat per Fisabio i en col·laboració amb les universitats de Navarra, Lausana, Marsella, Tolosa, Munic i els instituts d'investigació Memorial Sloan Kettering i Gulbenkian de ciència. Els resultats obtinguts s'han publicat en la prestigiosa revista Nature Communications. Ho podeu consultar ací.