Detalle nota de prensa - Comunica GVA

La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Aitana Mas, ha destacat que el pressupost del seu departament per a l'exercici 2023 destinarà 50 milions d'euros per a “iniciar el procés d'homologació salarial perquè no hi haja diferències retributives entre els treballadors i les treballadores dels Serveis Socials que pertanyen directament a l'Administració pública i la resta, reparant una injustícia històrica”.

Mas ha qualificat aquesta iniciativa “possiblement com a la mesura feminista més important dels últims anys”, ja que es tracta d'“un sector altament feminitzat. Un acord polític que suposa la millora salarial de més de 12.000 treballadores i treballadors”, que conclourà en 2026.

Això permetrà, per exemple, que “una infermera d'una residència de persones majors que en 2022 percebia 1.445 euros mensuals de salari base, en 2026 percebrà 2.170,60 euros, és a dir, un increment salarial en quatre anys de 725,54 euros, o que el personal de serveis generals (neteja, manteniment, cuina, etc.) que hui cobra una mitjana de 969,37 euros, és a dir, per davall del salari mínim, assolisca en 2026 els 1.430 euros”.

Així mateix, “per a contribuir al benestar laboral, en 2023 s'incrementarà la inversió municipalista en els mòduls de personal que finança la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives per a l'atenció primària bàsica als ajuntaments i les mancomunitats fins als 21,6 milions d'euros”.

Aitana Mas ha fet aquestes declaracions durant la seua compareixença davant de la Comissió d'Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts per a presentar els comptes de la seua conselleria per a l'any 2023, que assoliran els 2.309 milions d'euros, amb un creixement del 5 % respecte a 2022 i del 176 % en comparació amb 2015.

La vicepresidenta ha destacat que aquest pressupost “se centra en la consolidació de drets socials desplegats normativament els últims anys, així com a avançar amb la universalització dels serveis públics. A més, és una aposta decidida per l'ocupació de qualitat, de proximitat, amb valor afegit i no deslocalitzable”.

En aquest sentit, ha assegurat que un dels grans objectius per a 2023 és “continuar en la construcció del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i consolidar-lo com a la quarta pota de l'estat de benestar i com a jaciment d'ocupació de qualitat”.

Així, a més de les millores salarials, està prevista una adequació de les ràtios als centres d'atenció directa, la qual cosa suposarà que, “per exemple en el cas de les residències de persones majors de gestió integral, es duplique el nombre de cuidadors”.

D'aquesta manera, ha recalcat que aquest pressupost “suposa que la Generalitat finançarà per al 2023 quasi 33.000 llocs de treball, un 20,3 % més que enguany, perquè “per a cuidar, curar i criar són necessàries professionals reconegudes i molt remunerades”.

Renda valenciana d'inclusió

Una altra de les prioritats del pressupost previst per a 2023 és la consolidació i l'ampliació de la cobertura de les prestacions socials, entre les quals ha destacat els 288 milions d'euros pressupostats inicialment a renda valenciana d'inclusió, una quantitat que “s'ampliarà tantes vegades com faça falta” per a donar suport a les famílies més vulnerables. A més —hi ha afegit—, entre 2023 i 2024 està previst que els itineraris d'inclusió social i d'inserció sociolaboral arriben a tots els municipis de la Comunitat Valenciana”.

Així mateix, ha recordat que el 70 % de les més de 75.000 titulars d'aquesta prestació disposen del complement de recursos energètics, lloguer o hipoteca, fonamentals davant de la forta crisi energètica i l'escalada brutal de preus dels lloguers, per la qual cosa ha advocat per instar el Govern d'Espanya a la regulació dels preus del lloguer.

Dependència, majors i salut mental

D'altra banda, la vicepresidenta s'ha referit a la transformació “històrica” en el model de gestió i atenció a la dependència en els últims anys, “que ha permés que deixem de ser de les pitjors comunitats i liderar aquesta peça clau de l'estat de benestar”.

Per a continuar amb aquestes polítiques, en 2023 “es destinaran 462 milions d'euros a les prestacions econòmiques de la dependència, cosa que permetrà atendre totes les persones amb dret reconegut a 31 de desembre de 2022 (unes 135.000) i més de 16.000 noves prestacions, de manera que se superarà la taxa de reposició per defuncions, a pesar —ha dit— del dèficit de finançament de l'Estat”.

En aquesta mateixa línia, es farà efectiu l'increment del 33 % de les prestacions per a cures en l'entorn, desenvolupades per persones amb contracte, que passaran a cobrar mensualment 100 euros més; l'increment de les hores i els imports del Servei d'Ajuda a Domicili, o la instal·lació de 50.000 terminals de teleassistència avançada.

D'altra banda, en el camp de les polítiques per a persones majors, està previst destinar 190 milions d'euros al programa Cuida’m i més de 15 milions en concepte d'envelliment actiu i lluita contra la soledat no desitjada, que comprén 2 milions d'euros per a vacances de persones majors, 1,7 milions d'euros per a termalisme i 2 milions d'euros per a atenció a persones amb malalties neurodegeneratives, entre altres mesures.

Quant a l'atenció a la salut mental, el pressupost és de 55 milions d'euros als quals s'afig la transferència a l'IVASS prevista en el Programa d'infraestructures de serveis socials; 38 milions d'euros a través del contracte programa; 157 milions d'euros més al concert de diversitat funcional, i 2 milions a través de línies nominatives, “la qual cosa suma un total de 254 milions per a finançar els serveis que requereix el col·lectiu de persones amb diversitat funcional o problemes de salut mental”.

En concret, el Programa d'atenció i seguiment per a persones amb problemes de salut mental greus (SASEM) disposarà de 7,3 milions d'euros, mentre que els centres d'atenció primerenca seran finançats amb un pressupost de 23 milions d'euros, “dos milions més que enguany i 16 milions més que en 2015, cosa que suposa atendre anualment quasi 10.000 xiquets i xiquetes”.

Infància i joventut

Entre les mesures previstes per a atendre la infància, “es consoliden les prestacions econòmiques a famílies acollidores fomentant així l'acolliment familiar de xiquets i xiquetes en situació de desemparament”, per a la qual cosa “es triplica el pressupost des de 2015, ja que passa de 6,1 milions pressupostats a 19,4 milions d'euros en 2023”. A més, els equips específics municipals comptaran amb 10,7 milions d'euros, “quatre vegades més que en 2015”, i els centres de dia disposaran de 5 milions d'euros més.

Pel que fa a les polítiques de joventut, Aitana Mas ha destacat com a novetat “la gratuïtat del Carnet Jove i l'ampliació de la Xarxa Jove fins a arribar a quasi 400 professionals, de manera que esdevé referència europea, amb una dotació d'11,2 milions d'euros”.

Violència de gènere

Aitana Mas ha informat que les polítiques de lluita contra la violència de gènere i masclista disposaran en 2023 d'un pressupost de 30,23 milions d'euros, 15 milions dels quals són per a centres i serveis ambulants d'atenció a víctimes; 8,7 milions, a recursos residencials, i 2,7 milions d'euros en ajudes directes a dones supervivents i indemnitzacions per gran invalidesa o incapacitat permanent, així com per a les famílies de dones assassinades.

Així mateix, ha recalcat que el Pla Corresponsables, que finança les actuacions orientades a facilitar la conciliació de les famílies amb fills i filles menors, de 16 anys com a màxim; la creació d'ocupació de qualitat, i la formació d'homes en corresponsabilitat, disposarà d'un pressupost de 16,4 milions d'euros.

114 milions d'euros per al pla Convivint

El tercer gran objectiu del pressupost de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives per a 2023 és continuar amb el pla Convivint d'infraestructures socials, a què es destinaran més de 114 milions d'euros, que permetran “millorar l'atenció; apostar per l'equitat territorial, reduint la bretxa que hi ha entre comarques, i també crear llocs de treball, 2.850 dels quals seran en el sector de la construcció”.

Entre els projectes previstos Aitana Mas ha destacat la continuació de les obres de les residències de persones majors Catí d'Elda, Sant Mateu i el centre per a malalts mentals de Dénia; l'inici de les obres de les residències de persones majors Montolivet a València, Castelló de la Plana, el centre de dia per a persones majors Campoamor a Alacant (que serà el primer públic a la ciutat) i el complex de salut mental de La Torre, a València.

Així mateix, està prevista la licitació de millores en les residències de Carlet, Rojales, i la residència Oriol a Orihuela, i la de reforma integral de centres a Alacant, Torrevieja, Crevillent o Segorbe.