Detalle nota de prensa - Comunica GVA

La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha realitzat una visita al Museu Sitio de Memoria ESMA, antic centre de detenció, tortura i extermini que va implementar l’última dictadura cívico-militar a l’Argentina entre 1976 i 1983.

La consellera de Qualitat Democràtica ha assenyalat que “el museu compleix la funció fonamental de fer memòria, justícia i també com a garantia de no repetició”, un espai fonamental per a tots aquells que “volem blindar els drets humans i repudiar la vulneració sistemàtica que s’ha fet per dictadures com la de l’Argentina, la de Xile o també la d’Espanya”.

Pérez Garijo ha fet un recorregut per l’espai museístic junt amb la directora del Museu Sitio de Memoria ESMA, Mayki Gorosito. En finalitzar l’itinerari, ha assenyalat que es tracta d’una visita “obligada i molt important per a les polítiques de memòria de la Generalitat”, perquè considerem que l’Argentina “és un exemple en polítiques de memòria, justícia i reparació”.

Pérez Garijo ha explicat que hi ha qüestions que es repeteixen en les dictadures de l’Argentina i Espanya, com ho són l’extermini de totes aquelles persones no adeptes al règim, el robatori sistemàtic de xiquets i de xiquetes, a més de l’espoli econòmic.

Després de concloure la visita, la consellera ha expressat la seua admiració cap a l’Argentina “pel seu respecte als drets humans amb sentències que han aportat pau i justícia a les víctimes, perquè els criminals de la dictadura no isqueren impunes de tota aquella atrocitat contra els drets humans; Espanya no ha tingut ni una sola condemna als criminals del franquisme”, ha lamentat la consellera.

També s’ha referit als casos de bebés robats a l’Argentina, país que compta amb un banc d’ADN i en el qual la lluita de les mares, i després de les àvies, “ha permés recuperar 131 xiquets i xiquetes sostrets per la dictadura, una qüestió en la qual encara no hi ha hagut cap cas de recuperació”.

“Sabent que hi ha aquestes mancances —ha continuat la consellera— des del Govern Valencià hem posat en marxa el banc d’ADN al nostre territori i tenim moltes esperances que hi haja coincidències i retrobaments”.

En aquest sentit, la consellera també s’ha referit a les actuacions que s’estan duent a terme en el nostre territori “per a reparar la memòria de les víctimes i la de les seues famílies, com els treballs d’exhumació, les fosses comunes que estem obrint huitanta anys després o la declaració d’itineraris i llocs de la memòria, com el Terrer de Paterna, on van ser assassinades 2.238 persones”.

ESMA, de símbol de la repressió criminal a espai de la memòria

En l’antiga ESMA es van cometre crims contra la humanitat que estan sent jutjats i investigats en els tribunals federals. És un dels símbols de l’autoritarisme i la repressió criminal coordinada per les dictadures d’Amèrica llatina que ha esdevingut hui un espai obert a la comunitat que busca preservar la memòria, a més de promoure i defensar els drets humans. Més de 200.000 persones visiten cada any l’Espai de Memòria i Drets Humans.

En 2004 comença un període de recuperació de tres anys per a transformar el predi de l’ESMA en un espai per a la memòria i per a la promoció i la defensa dels drets humans. En 2015 s’inaugura aquest espai de la memòria sense alterar l’edifici, ja que es tracta d’una prova judicial.

Hui, el lloc és un espai de denúncia del terrorisme d’Estat i transmissió de la memòria. La missió que té és contribuir a conéixer, vivenciar i comprendre les violacions als drets humans comeses per l’Estat argentí, propiciant un diàleg entre generacions en el present i cap al futur.

​​​​​​​Hui, el lloc és un espai de denúncia del terrorisme d’Estat i transmissió de la memòria. La missió que té és contribuir a conéixer, vivenciar i comprendre les violacions als drets humans comeses per l’Estat argentí, propiciant un diàleg entre generacions en el present i cap al futur.

Tasca de les Àvies de Plaza de Mayo

Posteriorment, la consellera s’ha entrevistat amb les representants de l’organització no governamental Àvies de Plaza de Mayo, creada en 1977 amb l’objectiu de localitzar i restituir a les seues legítimes famílies tots els xiquets desapareguts per l’última dictadura argentina.

En la recepció ha participat la presidenta de les Àvies de Plaza de Mayo, Estela de Carlotto, i la seua vicepresidenta, Buscarita Roa, a més d’altres membres de l’associació, entre ells xiquetes i xiquets robats i recuperats.

Ambdues han explicat la seua trajectòria i la seua lluita per la recuperació dels nets i netes robats durant la dictadura militar. L’últim d’ells, el número 132, va poder descobrir la seua identitat fa tan sols un mes.

Pérez Garijo s’ha emocionat en aquesta trobada en la qual ha volgut reconéixer la tasca d’aquestes dones valentes durant quaranta-sis anys, “en què no han deixat de lluitar per a aportar llum on només hi havia foscor”.

La visita de Pérez Garijo a Buenos Aires permet conéixer en profunditat les experiències de memòria democràtica en un país com l’Argentina, que va patir una dictadura sanguinària i, en recuperar la democràcia, va començar un procés exemplar per a establir la veritat del que va succeir, jutjar els responsables i reparar les víctimes.

El viatge institucional a Sud-amèrica de la consellera continua en la jornada del 18 de gener amb una visita al Centre Valencià de Sant Joan, on mantindrà una trobada amb els valencians i valencianes d’un dels centres de valencians en l’exterior (Cevex) que compta amb més nombre de persones associades a l’Argentina.

​​​​​​​