Detalle nota de prensa - Comunica GVA

La vicepresidenta i portaveu del Consell, Aitana Mas, ha informat que el Ple, celebrat aquest divendres a Orihuela, ha autoritzat l’Advocacia General de la Generalitat per a interposar un recurs contra el reial decret que aprova la revisió dels plans hidrològics, que inclou la retallada del transvasament del Tajo-Segura.

Mas ha puntualitzat que l’autorització per a aquest recurs s’ha produït en el moment adequat, una vegada publicat el text de manera oficial en el BOE i analitzat el contingut d’aquest, i ha assenyalat que el Consell “ha actuat amb total diligència i sobretot en favor dels interessos dels valencians i les valencianes”.

“Som un govern seriós i rigorós” —ha afirmat— que “no fa política ficció. Havíem d’esperar que es publicara el reial decret abans de presentar el recurs”.

“Al Consell el mou la rigorositat i la serietat”, perquè “som un govern i els governs actuen de manera responsable. Per això, hem de recórrer contra les polítiques que siguen contràries als interessos dels valencians i valencianes, però una vegada sabem quines polítiques ens perjudiquen. La resta és un acte de fe”.

Cal assenyalar que el passat 10 de febrer es va publicar en el Boletín Oficial del Estado aquest reial decret, la disposició addicional 9a del qual, en la seua versió enviada al Consell d’Estat i aprovada pel Govern de la nació, no compleix adequadament la funció coordinadora per a la qual va ser concebuda en origen, ja que la redacció no es correspon amb el text que es va sotmetre a consulta pública prèvia i a informació pública, ni amb el que es va debatre i va votar en la sessió del passat 29 de novembre en el Consell Nacional de l’Aigua.

Després que no s’hi inclogueren les al·legacions presentades pel Consell al text abans de publicar-se en el BOE, per no ser conforme a dret, i pels perjudicials efectes socioeconòmics que podrien derivar-se de l’aplicació d’aquest, així com la falta de rigor tècnic en els càlculs i la determinació del règim de cabals ecològics aplicables, el Consell autoritza l’Advocacia a interposar un recurs contra aquest reial decret.

Decret llei contra els abusos immobiliaris

D’altra banda, Aitana Mas ha informat que el Ple del Consell també ha aprovat, aquest divendres, el decret llei pel qual s’adopten mesures urgents “per a fer front a les situacions de vulnerabilitat i emergència residencial a la Comunitat Valenciana i per a evitar abusos en l’àmbit immobiliari, que s’han vist agreujades per les conseqüències de la guerra a Ucraïna”.

Mas ha assenyalat que aquest text “està motivat pels efectes que l’actual situació d’inflació i la pujada dels tipus pot tindre a curt termini, amb conseqüències greus en l’economia de les famílies, la qual cosa pot generar una important crisi social de pèrdua i de falta d’accés a l’habitatge”.

El decret llei ha sigut explicat pel vicepresident segon i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Héctor Illueca, que ha assenyalat que, en aquest camp, fins al moment, “hi havia una llacuna que hui per fi s’ompli”, ja que les conductes abusives en el mercat immobiliari “apareixen ara ja tipificades i tindran el retret social adequat amb multes de fins a 950.000 euros”.

Aquesta xifra és “bastant eloqüent de la voluntat política del Govern Valencià de combatre l’assetjament immobiliari i els abusos que es produeixen a conseqüència de l’assetjament i de les discriminacions que es constata que hi ha en l’àmbit immobiliari”, ha afegit Illueca.

El vicepresident ha assenyalat que aquest règim s’acompanya, a més, de fins i tot un adequat sistema d’inspecció “per a garantir l’eficàcia de la normativa en matèria d’habitatge, amb personal funcionari proveït de facultats que els permetran verificar el compliment efectiu de les normes, reaccionar enfront dels casos d’incompliment i fer-ho d’una manera planificada i organitzada des de l’Administració”.

Així mateix, “s’aposta per una major transparència en l’àmbit immobiliari, amb la creació d’un registre de grans tenidors que aportarà informació valuosa sobre la seua activitat i sobre la seua identitat, la qual cosa contribuirà a un sanejament de les activitats immobiliàries”.

D’altra banda, es regula l’activitat dels grans tenidors i s’hi introdueix alguna obligació addicional, com la possibilitat de l’Administració de recaptar la cessió obligatòria de l’ús d’habitatges deshabitats que estiguen en mans de grans tenidors en casos excepcionals que així ho requerisquen.

Illueca ha indicat, així mateix, que també s’hi introdueixen mesures, dins de les competències de la Generalitat, “de suport, acompanyament i assessorament integral a les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat, que saben que tindran la mà estesa de la Generalitat per a tractar d’ajudar-los a trobar una eixida, per a la qual cosa es dona carta de legalitat a la Unitat Antidesnonaments, que ja funcionava amb una eficàcia provada, creant un protocol d’actuació nou”.

Projecte de llei contra la contaminació lumínica

El Consell ha donat el vistiplau, així mateix, al projecte de llei de protecció lumínica del medi nocturn a la Comunitat Valenciana, una vegada emés el dictamen del Consell Jurídic Consultiu, perquè siga remés a les Corts amb la finalitat que puga continuar amb la seua tramitació parlamentària.

La consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Isaura Navarro, ha explicat que l’objectiu d’aquesta norma és “preservar les condicions naturals dels espais durant les hores nocturnes en benefici de les persones, la fauna, la flora i els ecosistemes”, i minimitzar i corregir “els efectes de la contaminació lumínica en la visió del cel nocturn”.

Així mateix, es pretén reduir “la intrusió lumínica, principalment en entorns naturals i en l’interior dels edificis” i “contribuir a la lluita contra el canvi climàtic mitjançant la promoció de l’eficiència i l’estalvi energètic dels sistemes d’il·luminació”.

En aquest sentit, el text preveu, entre altres mesures, l’aprovació d’un mapa de la protecció contra la contaminació lumínica, que dividirà el territori en quatre tipus de zones amb diferents limitacions, d’acord amb l’ús predominant del sòl, les característiques de l’entorn natural i el seu valor paisatgístic o astronòmic.