Detalle nota de prensa - Comunica GVA

El Consell ha aprovat el projecte de la Llei de barris de la Comunitat Valenciana.

El propòsit d’aquesta llei és regular i establir el marc comú d’actuació integral als barris de la Comunitat Valenciana que ho necessiten i així garantir la sostenibilitat, l’enfocament comunitari i el desenvolupament humà i local.

Concretament, la nova normativa valenciana recull tres objectius principals. El primer dels quals és emprendre actuacions d’atenció i millora de les condicions de vida de la població que resideix als barris, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables, com ara llars monoparentals, persones majors, joves desocupats, població migrant, etc.

Un altre dels propòsits és fer front als dèficits en matèria urbanística, en la prestació dels serveis, la qualitat de l’habitatge i la manca d’equipaments, que afecten amb més intensitat alguns barris de les ciutats, amb els consegüents efectes sobre les dinàmiques de segregació residencial i desigualtat social.

La tercera de les metes és enfortir la vida associativa i les iniciatives cíviques als barris, amb la finalitat d’apoderar la població i fomentar-ne la implicació en els projectes de millora de les dotacions i de les condicions de vida de la ciutadania.

Anteriorment a l’aprovació d’aquesta llei, la Comunitat Valenciana mancava d’un règim jurídic adequat per a gestionar processos de rehabilitació, regeneració i revitalització urbana que vagen més enllà dels aspectes merament urbanístics i reculla una visió integral de tots els àmbits de la vida.

Per això, aquest projecte de la Llei de barris servirà per a establir un marc regulador comú que garantisca el dret de totes les persones a gaudir d’un entorn segur, sostenible, inclusiu i accessible universalment, que afavorisca el progrés personal, la cohesió social i de gènere i la identitat cultural.

Rehabilitació, regeneració i revitalització urbanes

El Consell, conscient del fenomen de la privació urbana, i ja que aquesta és una qüestió compartida amb el conjunt de polítiques públiques, considera que la rehabilitació, la regeneració i la revitalització urbanes han de ser objectius prioritaris de l’estratègia urbana per als municipis valencians en el segle XXI.

En concret, es dona especial atenció als casos en què concorren processos d’abandó, obsolescència o degradació del patrimoni edificat i del teixit urbà, o amb amplis sectors de la població en risc d’exclusió per raó de desocupació, insuficiència d’ingressos, gènere, etnicitat, edat, discapacitat o altres factors de vulnerabilitat social.

Cal recordar que a la Comunitat Valenciana hi ha zones suburbanes que viuen profundes contradiccions socials a causa del model dominant de desenvolupament urbà i una inadequada planificació en els respectius assentaments. Per això, reben les conseqüències de la sobreocupació, els símptomes de la desagregació, la marginació i les disfuncions del desenvolupament.

En el mateix sentit, la crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha evidenciat la ineficàcia de les ciutats per a fer front als problemes existents en l’actualitat.

Així mateix, una altra característica que es dona a la Comunitat Valenciana és la formació d’una complexa xarxa de ciutats mitjanes, organitzades al voltant de centres històrics valuosos, depositaris de la identitat col·lectiva. A partir de 1950 es van construir als seus voltants unes perifèries residencials, denses i de baixa qualitat constructiva.

Després d’una època de promoció directa de grans conjunts d’habitatge públic, hi va arribar l’auge de l’habitatge amb protecció oficial i els projectes d’urbanització de l’Estat.

Tot això va conviure amb l’aparició de barriades perifèriques a partir de parcel·lacions, sovint autoconstruïdes pels seus habitants, zones que des de 1979 han rebut una singular atenció i que, en general, han sigut profundament renovades.

Per això, la intervenció pública no es pot limitar a la mera actuació rehabilitadora o urbanitzadora i es necessita una actuació de manera global, a través de la integració de les estratègies socials, econòmiques i mediambientals i la implementació d’una autèntica governança en favor de la població resident.

Quant al finançament, les actuacions previstes en la llei se subvencionaran d’acord amb el que es refereix en la memòria econòmica i la fitxa d’impacte pressupostari. L’import total previst per als exercicis 2023 i 2024 serà de 300.000 euros per a cadascun d’aquests anys.

La norma tindrà vigència indefinida fins que la derogue una altra norma posterior sobre la matèria.