Sanitat Universal i Salut Pública
Instal·lacions sanitàries

Sanitat triplica l’espai del Servei d’Emergències Sanitàries de la Comunitat Valenciana amb un nou edifici al complex Campanar - Ernest Lluch

28/03/2023
Sanitat triplica l’espai del Servei d’Emergències Sanitàries de la Comunitat Valenciana amb un nou edifici al complex Campanar - Ernest Lluch
  • La Generalitat ha invertit en aquestes noves instal·lacions sanitàries més de 4,5 milions d'euros
  • Consta d'una superfície de 3.142 metres quadrats i compta amb unes dependències àmplies, funcionals i amb l'última tecnologia
  • La nova seu albergarà, a més, les dependències del CICU després de l'estiu

El conseller de Sanitat Universal i Salut Pública, Miguel Mínguez, ha visitat la nova seu del SESCV (Servei d’Emergències Sanitàries de la Comunitat Valenciana), situada a l’antic edifici de laboratoris i investigació del complex sanitari Campanar - Ernest Lluch.

En conjunt, l’edifici té una superfície de 3.142 metres quadrats, que triplica la superfície de l’anterior seu. A més de posar al servei de professionals del SESCV un espai més ampli, més funcional i amb l’última tecnologia, aquest esforç pressupostari de més de 4,5 milions d’euros “ha suposat la unificació d’un servei que és fonamental per a l’assistència en les urgències i les emergències extrahospitalàries de la Comunitat Valenciana”, ha destacat el conseller. De fet, el SES atén diàriament més de 2.000 peticions d’urgències i emergències.

A l’interior de la nova seu hi ha dormitoris i sales d’estar per al personal assistencial de suport vital avançat; magatzems de material, que inclouen el carrusel de farmàcia, un mecanisme automatitzat de dispensació de fàrmacs; la zona administrativa, amb dues sales de reunions, així com una àrea de formació, amb aules i una sala de simulació. A l’exterior hi ha un espai d’aparcament de vehicles d’emergències sanitàries, juntament amb un box de manteniment.

A més, la seu del SESCV albergarà les dependències del CICU (Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències), actualment en un edifici annex a l’Hospital Pare Jofré. Per a fer-ho, s’estan realitzant les obres d’adequació en la quarta planta, la fi de les quals està prevista per a aquest estiu. En aquest espai s’instal·laran la sala de coordinació, la sala de crisi, taquilles, vestuaris i una zona de descans i menjador per al personal.

Sala de simulació capdavantera

Es tracta de l’única a Espanya amb aquestes característiques, ja que permet la simulació de diverses situacions d’emergència amb la recreació d’escenaris reals. De fet, està servint com a exemple per a altres administracions autonòmiques, que ja hi han mostrat el seu interés, o fins i tot l’han visitada.

Precisament, en la seua visita, el conseller de Sanitat ha presenciat la simulació d’una parada cardíaca en via pública, l’assistència de la qual l’ha fet un equip del SAMU (Servei d’Ajuda Mèdica Urgent), format per metgessa, infermera i tècnic en emergències sanitàries.

El conseller ha destacat “els grans avantatges que suposa aquesta aula per a la formació dels i les professionals assistencials, com a entrenament per a l’activitat diària”.

La sala de simulació compta amb diversos escenaris, un dels quals és un habitatge, amb sala d’estar i bany. Un altre és d’exteriors, amb cafeteria; via pública, amb motocicleta per a simular un accident de trànsit, i entrada a una discoteca amb escales. En definitiva, diverses zones en les quals posar en pràctica la intervenció en escenaris diferents que es donen habitualment.

A més, disposa d’una cabina assistencial que simula l’interior d’una unitat del SAMU, amb el mateix equipament material que una ambulància de suport vital avançat.

També hi ha una cabina de control i enregistrament dotada amb l’última tecnologia de programari i maquinari, així com una aula amb pantalles on seguir cada exercici per un ampli grup d’alumnes.

Quant al material de la sala, cal destacar simuladors d’adults i de bebés; pelvis per a entrenament de part; simulador per a maneig de la via aèria; entrenador per a drenatge toràcic i descompressió del pneumotòrax, o entrenador de punció intraòssia, entre molts altres utensilis per a dur a terme qualsevol tècnica o maniobra que es presente en una emergència sanitària extrahospitalària.

Una altra de les peculiaritats d’aquesta sala és que, a més de simular escenaris reals, gran part de l’equipament es pot traslladar a espais reals, per a aproximar-se a la realitat, encara més si cal.

Aquesta ambiciosa intervenció de la Conselleria de Sanitat se suma a les obres, ja concloses, de reforma per a l’habilitació del nou servei d’Urgències; les de desamiantat estructural de l’antic pavelló de rehabilitació, concloses el mes de juny de 2019; les obres del Centre de Salut i Centre d’Especialitats, que es van iniciar el gener de 2021, i les de desamiantat estructural de l’antic pavelló central, iniciades el mes de gener de 2021.

Galeria d'imatges

Talls de veu relacionats